Mateu 18:1-35

  • Qui és el més important al Regne (1-6)

  • Coses que fan caure en el pecat (7-11)

  • La paràbola de l’ovella perduda (12-14)

  • Com recuperar un germà (15-20)

  • La paràbola de l’esclau que no va voler perdonar (21-35)

18  Aleshores els deixebles es van apropar a Jesús i li van preguntar: «Qui és el més important al Regne del cel?».  Llavors Jesús va cridar un nen, el va posar enmig d’ells  i va dir: «Us asseguro que si no canvieu d’actitud i us torneu com els nens, no entrareu pas al Regne del cel.  Per tant, qui sigui humil com aquest nen serà el més important al Regne del cel;  i qui rep un d’aquests nens per causa del meu nom, també em rep a mi.  Però a qui posi un obstacle a un d’aquests petits que tenen fe en mi, més li valdria que li pengessin al coll una pedra de molí com les que fan girar els ases i l’enfonsessin al mig del mar.  »Ai del món, perquè posa obstacles a la fe! És clar, és inevitable que hi hagi obstacles a la fe, però ai de les persones que els posen!  Si la mà o el peu et fan caure,* talla-te’ls i llança’ls ben lluny. Val més que obtinguis la vida, encara que sigui sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat al foc etern amb les dues mans o els dos peus.  I si l’ull et fa caure,* arrenca-te’l i llança’l ben lluny. Val més que obtinguis la vida, encara que sigui amb un sol ull, que no pas que siguis llançat a la Gehenna* de foc amb els dos ulls. 10  No menyspreeu cap d’aquests petits, perquè us dic que els seus àngels al cel estan sempre davant* del meu Pare celestial. 11  —— * 12  »Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se’n perd una, ¿no deixarà les altres noranta-nou a la muntanya i sortirà a buscar la que s’ha perdut? 13  I si la troba, us asseguro que s’alegrarà més per aquesta que per les noranta-nou que no s’han perdut. 14  Igualment, el meu* Pare celestial no vol que es perdi ni un d’aquests petits. 15  »Per tant, si el teu germà peca contra tu, vés i fes-li veure el seu error* en privat. Si t’escolta, hauràs recuperat el teu germà.* 16  Però si no t’escolta, torna-hi amb un o dos testimonis, perquè tot quedi establert per mitjà de* dos o tres testimonis. 17  Si no els escolta, fes-ho saber a la congregació; i si tampoc escolta la congregació, considera’l com algú de les altres nacions o com un cobrador d’impostos. 18  »Us asseguro que tot el que lligueu a la terra ja haurà estat lligat al cel, i tot el que deslligueu a la terra ja haurà estat deslligat al cel. 19  També us asseguro que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per demanar alguna cosa important, el meu Pare celestial els hi donarà. 20  Perquè on hi ha dues o tres persones reunides en el meu nom, jo estic amb elles». 21  Llavors Pere se li va apropar i li va dir: «Senyor, ¿quantes vegades he de perdonar el meu germà si peca contra mi? ¿Fins a set vegades?». 22  Jesús li va respondre: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta-set vegades.* 23  »Per això, el Regne del cel es pot comparar a un rei que volia passar comptes amb els seus esclaus. 24  Quan va començar a cobrar els deutes, li van portar un esclau que li devia seixanta milions de denaris.* 25  Però com que no tenia amb què pagar, el rei va ordenar que ell, la seva dona, els seus fills i tots els seus béns fossin venuts per pagar el deute. 26  Però l’esclau es va llançar als seus peus i es va inclinar davant seu* suplicant: “Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot”. 27  Al rei li va fer llàstima, el va deixar anar i li va perdonar el deute. 28  Però l’esclau va sortir i es va trobar un company que li devia cent denaris, el va agafar i, escanyant-lo, li va dir: “Paga’m tot el que em deus!”. 29  I el seu company es va llançar als seus peus i li va suplicar: “Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot”. 30  Però no el va voler escoltar, sinó que se’n va anar i el va fer tancar a la presó fins que pagués tot el que li devia. 31  Quan els altres esclaus van veure el que havia passat, els hi va saber molt de greu i van anar a explicar-ho al rei. 32  Aleshores el rei el va fer cridar i li va dir: “Esclau dolent! Et vaig perdonar tot el deute quan m’ho vas suplicar. 33  ¿No hauries d’haver tingut compassió* del teu company tal com jo vaig tenir compassió de tu?”. 34  I el rei es va indignar i el va entregar als carcellers fins que pagués tot el que li devia. 35  Doncs bé, el meu Pare celestial us tractarà de la mateixa manera si no perdoneu de tot cor els vostres germans».

Notes a peu de pàgina

O «pecar».
O «pecar».
Consulta el Glossari.
Lit. «veuen contínuament la cara».
Aquest versicle no apareix en alguns manuscrits antics.
O possiblement «vostre».
Lit. «reprèn-lo».
O «hauràs ajudat el teu germà a fer el que és correcte».
Lit. «per boca de».
Lit. «setanta vegades set».
Lit. «10.000 talents». Un denari era una moneda romana de plata que equivalia al sou d’un dia.
O «li va fer homenatge».
Lit. «misericòrdia».