Mateu 1:1-25

  • La genealogia de Jesucrist (1-17)

  • El naixement de Jesús (18-25)

1  Aquest llibre explica la història de la vida* de Jesús, el Crist,* fill* de David, fill d’Abraham.   Abraham va ser el pare d’Isaac;Isaac va ser el pare de Jacob;Jacob va ser el pare de Judà i dels seus germans;   Judà va ser el pare de Peres i Zèrah, fills de Tamar;Peres va ser el pare d’Hesron;Hesron va ser el pare de Ram;   Ram va ser el pare d’Aminadab;Aminadab va ser el pare de Naasson;Naasson va ser el pare de Salmon;   Salmon va ser el pare de Boaz, fill de Rahab;Boaz va ser el pare d’Obed, fill de Rut;Obed va ser el pare de Jessè;   Jessè va ser el pare del rei David.David va ser el pare de Salomó, amb la que havia sigut esposa d’Uries;   Salomó va ser el pare de Roboam;Roboam va ser el pare d’Abies;Abies va ser el pare d’Asà;   Asà va ser el pare de Josafat;Josafat va ser el pare de Jehoram;Jehoram va ser el pare d’Ozies;   Ozies va ser el pare de Jotam;Jotam va ser el pare d’Acaz;Acaz va ser el pare d’Ezequies; 10  Ezequies va ser el pare de Manassès;Manassès va ser el pare d’Amon;Amon va ser el pare de Josies; 11  Josies va ser el pare de Jeconies i dels seus germans a l’època de la deportació a Babilònia. 12  Després de la deportació a Babilònia, Jeconies va ser el pare de Salatiel;Salatiel va ser el pare de Zorobabel; 13  Zorobabel va ser el pare d’Abiüd;Abiüd va ser el pare d’Eliaquim;Eliaquim va ser el pare d’Azor; 14  Azor va ser el pare de Sadoc;Sadoc va ser el pare d’Aquim;Aquim va ser el pare d’Elihud; 15  Elihud va ser el pare d’Eleazar;Eleazar va ser el pare de Matan;Matan va ser el pare de Jacob; 16  Jacob va ser el pare de Josep, el marit de Maria, que va ser la mare de Jesús, l’anomenat Crist. 17  En total, des d’Abraham fins a David hi va haver catorze generacions; des de David fins a la deportació a Babilònia, catorze generacions; i des de la deportació a Babilònia fins al Crist, catorze generacions. 18  Així va ser el naixement de Jesucrist: Maria, la seva mare, que estava promesa amb Josep, es va quedar embarassada per esperit sant* abans de casar-se. 19  Però Josep, el seu marit,* que era un home just i no la volia posar en evidència davant de tothom, tenia la intenció de divorciar-se d’ella* en secret. 20  Després d’haver-hi reflexionat, un àngel de Jehovà* se li va aparèixer en un somni i li va dir: «Josep, fill de David, no tinguis por de casar-te amb Maria,* perquè està embarassada per esperit sant. 21  Tindrà un fill, i li has de posar el nom de Jesús,* perquè salvarà el seu poble dels pecats». 22  Tot això va passar perquè es complís el que Jehovà havia dit per mitjà del profeta: 23  «La verge es quedarà embarassada i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel», que traduït significa «Déu és amb nosaltres». 24  Aleshores Josep es va despertar i va fer tal com l’àngel de Jehovà li havia manat i es va casar amb Maria. 25  Però no va tenir relacions sexuals amb ella fins que va néixer el nen. I li va posar el nom de Jesús.

Notes a peu de pàgina

O «genealogia».
O «el Messies; l’Ungit». Consulta el Glossari.
En grec, la paraula «fill» també vol dir descendent.
O «pel poder de Déu en acció». Consulta el Glossari.
Segons el costum jueu, al promès se l’anomenava marit.
És a dir, trencar el compromís de casament.
A les Escriptures Gregues Cristianes, aquesta és la primera de les 237 vegades que apareix el nom de Déu, Jehovà, en el text principal d’aquesta versió.
Lit. «de portar la teva dona Maria a casa».
Correspon al nom hebreu Jeixua, o Josuè, que significa «Jehovà és salvació».