Marc 9:1-50

  • La transfiguració de Jesús (1-13)

  • Jesús cura un noi endimoniat (14-29)

    • «Tot és possible per al qui té fe» (23)

  • Jesús torna a anunciar la seva mort (30-32)

  • Els deixebles discuteixen sobre qui és el més important (33-37)

  • «Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre» (38-41)

  • Coses que fan caure en el pecat (42-48)

  • «Tingueu sal dins vostre» (49, 50)

9  A més, Jesús també els hi va dir: «Us asseguro que alguns dels que són aquí presents no moriran sense haver vist arribar el Regne de Déu amb poder».  Sis dies després, Jesús es va endur Pere, Jaume i Joan, i van pujar a una muntanya alta per estar sols. Aleshores Jesús va canviar d’aspecte* davant d’ells:  la seva roba va començar a brillar i es va fer tan blanca que cap blanquejador de la terra l’hauria pogut blanquejar així.  A més, se’ls hi van aparèixer Elies i Moisès, que parlaven amb Jesús.  I Pere li va dir a Jesús: «Rabí,* és un privilegi que puguem estar aquí. Prepararem tres tendes, una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies».  De fet, Pere no sabia què dir, perquè tenien molta por.  Aleshores es va formar un núvol que els va cobrir, i una veu des del núvol va dir: «Aquest és el meu Fill, l’estimat. Escolteu-lo».  I de sobte, mirant al seu voltant, van veure que no hi havia ningú més a part de Jesús.  Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els hi va ordenar estrictament que no li diguessin a ningú el que havien vist fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. 10  I ells van fer cas de les seves paraules,* però entre ells discutien què volia dir això que ressuscitaria d’entre els morts. 11  Aleshores li van preguntar: «Per què diuen els escribes que Elies ha de venir primer?». 12  Jesús els hi va respondre: «És veritat que Elies ha de venir primer i ho ha de restaurar tot; però llavors, ¿com és que està escrit que el Fill de l’home ha de patir molt i ha de ser rebutjat? 13  Però jo us dic que Elies ja ha vingut, i han fet amb ell el que han volgut, tal com està escrit d’ell». 14  Quan van arribar on estaven els altres deixebles, van veure que hi havia molta gent al seu voltant, i que alguns escribes estaven discutint amb ells. 15  Però quan la gent va veure Jesús, es van sorprendre i van anar corrents a saludar-lo. 16  Ell els hi va preguntar: «Sobre què discutiu amb ells?». 17  I un d’entre la gent li va respondre: «Mestre, t’he portat el meu fill, perquè està posseït per un esperit que no el deixa parlar. 18  Quan s’apodera d’ell, el tira a terra, li fa treure espuma per la boca i li fa cruixir les dents, i el noi es queda sense força. He demanat als teus deixebles que l’expulsin, però no han pogut». 19  Jesús els hi va contestar: «Generació sense fe! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l». 20  Aleshores li van portar el noi, i quan va veure Jesús, l’esperit li va provocar convulsions. El noi va caure a terra i es rebolcava traient espuma per la boca. 21  Llavors Jesús li va preguntar al pare: «Des de quan li passa això?». I ell li va respondre: «Des de petit. 22  Sovint, l’esperit el tira al foc i a l’aigua per matar-lo. Si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres i ajuda’ns». 23  Jesús li va dir: «Per què dius: “Si pots fer-hi res”? Tot és possible per al qui té fe». 24  A l’instant, el pare del noi va exclamar: «Tinc fe! Però ajuda’m a tenir més fe». 25  Quan Jesús es va adonar que la gent s’aproximava ràpidament, va reprendre el dimoni dient: «Esperit sord i mut, t’ordeno que surtis d’ell i que no hi tornis a entrar!». 26  Després de cridar i provocar-li moltes convulsions, el dimoni va sortir i el noi es va quedar com mort, i per això molta gent deia: «És mort!». 27  Però Jesús el va agafar de la mà i el va aixecar, i el noi es va posar dret. 28  I després que Jesús entrés a casa, els seus deixebles li van preguntar en privat: «Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?». 29  Ell els hi va respondre: «Aquest tipus de dimoni només es pot fer sortir amb oració». 30  Van marxar d’allà i van travessar Galilea. Però Jesús no volia que ningú ho sabés, 31  perquè ensenyava als seus deixebles i els hi deia: «El Fill de l’home serà entregat a mans dels seus enemics i el mataran, però tres dies després ressuscitarà». 32  Ells no entenien què volia dir, però tenien por de preguntar-l’hi. 33  Aleshores van arribar a Cafarnaüm i, quan van entrar a casa, Jesús els hi va preguntar: «Què discutíeu pel camí?». 34  Ells es van quedar callats, perquè havien estat discutint qui era el més important d’ells. 35  Llavors Jesús es va asseure, va cridar els Dotze i els hi va dir: «Si algú vol ser el primer, ha de ser l’últim de tots i el servidor de tots». 36  Després va agafar un nen i el va posar enmig d’ells, i mentre l’abraçava, els hi va dir: 37  «Qui rep un d’aquests nens per causa del meu nom, també em rep a mi; i qui em rep a mi, no només em rep a mi, sinó també Aquell que m’ha enviat». 38  Joan li va dir: «Mestre, n’hem vist un que expulsa dimonis en nom teu, i hem intentat impedir-ho, perquè no és un dels nostres». 39  Però Jesús va dir: «No intenteu impedir-ho, perquè no hi ha ningú que faci un miracle utilitzant el meu nom, i que tot seguit pugui parlar en contra meva. 40  Perquè qui no està contra nosaltres, està a favor nostre. 41  I si algú us dóna un got d’aigua, perquè sou seguidors de Crist, us asseguro que no es quedarà sense la seva recompensa. 42  Però a qui posi un obstacle a un d’aquests petits que tenen fe, més li valdria que li pengessin al coll una pedra de molí com les que fan girar els ases, i que el llancessin al mar. 43  »Si la mà et fa caure,* talla-te-la. Val més que obtinguis la vida, encara que sigui sense mà, que no pas que vagis a parar amb les dues mans a la Gehenna,* al foc que no es pot apagar. 44  —— * 45  Si el peu et fa caure,* talla-te’l. Val més que obtinguis la vida, encara que sigui sense un peu, que no pas que siguis llançat amb els dos peus a la Gehenna.* 46  —— * 47  I si l’ull et fa caure,* llança’l ben lluny. Val més que entris al Regne de Déu, encara que sigui amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb els dos ulls a la Gehenna,* 48  on els cucs no moren i el foc no s’apaga. 49  »Perquè el foc caurà damunt de tothom com si se’ls hi tirés sal. 50  La sal és bona, però si la sal es torna insípida, què fareu per recuperar el seu sabor? Tingueu sal dins vostre, i viviu en pau entre vosaltres».

Notes a peu de pàgina

Lit. «es va transfigurar».
O «Mestre».
O possiblement «s’ho van guardar dins seu».
O «pecar».
Consulta el Glossari.
Aquest versicle no apareix en alguns manuscrits antics.
O «pecar».
Consulta el Glossari.
Aquest versicle no apareix en alguns manuscrits antics.
O «pecar».
Consulta el Glossari.