Marc 6:1-56

  • Jesús és rebutjat al seu poble (1-6)

  • Dóna instruccions als Dotze per predicar (7-13)

  • La mort de Joan el Baptista (14-29)

  • Jesús alimenta 5.000 homes (30-44)

  • Camina sobre l’aigua (45-52)

  • Cura malalts a Genesaret (53-56)

6  Jesús va marxar d’allà i va anar al seu poble, i els deixebles el van acompanyar.  El dissabte es va posar a ensenyar a la sinagoga, i molts dels que el van escoltar es van quedar meravellats i van dir: «On ha après aquest home tot això? Com és que ha rebut tanta saviesa? I com pot fer aquests miracles?  ¿No és aquest el fuster, el fill de Maria i el germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? I les seves germanes, ¿no estan aquí amb nosaltres?». I no van voler creure en ell.*  Però Jesús els hi va dir: «Un profeta rep honor a tot arreu excepte al seu poble, entre els seus parents i a casa seva».  Per això Jesús no hi va poder fer cap miracle a part de curar uns quants malalts imposant-los les mans.  De fet, li sorprenia que no tinguessin fe. I va fer un recorregut ensenyant per tots els pobles del voltant.  Llavors va reunir els Dotze i va començar a enviar-los de dos en dos, i els hi va donar poder per expulsar dimonis.  A més, els hi va manar que no s’enduguessin res per al viatge excepte un bastó (ni pa, ni bossa per al menjar, ni diners),*  que es posessin unes sandàlies i que no s’enduguessin dos vestits.* 10  I els hi va dir: «Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’allà. 11  I quan marxeu d’un lloc on no us hagin rebut ni escoltat, espolseu-vos la pols dels peus com a advertència per a ells». 12  Aleshores van marxar i van predicar a la gent que es penedís, 13  van expulsar molts dimonis, van fregar amb oli molts malalts i els van curar. 14  El rei Herodes en va sentir a parlar, perquè el nom de Jesús s’havia fet famós. Alguns deien: «Joan el Baptista* ha ressuscitat d’entre els morts, i per això té poder per fer miracles». 15  Però d’altres deien: «És Elies». I d’altres: «És un profeta com els del passat». 16  Quan Herodes ho va sentir, va dir: «És Joan, a qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat». 17  De fet, Herodes havia fet arrestar Joan i l’havia encadenat a la presó per causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip. I és que Herodes s’havia casat amb ella 18  i Joan li havia dit moltes vegades: «No està permès que estiguis casat amb la dona del teu germà». 19  Per això Herodies li tenia rancor i el volia matar, però no podia, 20  perquè Herodes tenia por de Joan, ja que sabia que era un home just i sant, i el protegia. Sempre que escoltava Joan, no sabia què fer, però el continuava escoltant de bona gana. 21  Ara bé, l’oportunitat es va presentar quan Herodes, pel seu aniversari, va celebrar un sopar amb els seus alts funcionaris, els comandants militars i els homes més importants de Galilea. 22  Llavors, la filla d’Herodies va entrar i va ballar davant de tothom, i va agradar tant a Herodes i als seus convidats que el rei li va dir a la noia: «Demana’m el que vulguis i t’ho donaré». 23  De fet, li va jurar: «Et donaré tot el que em demanis, fins i tot la meitat del meu regne». 24  La noia va sortir a preguntar a la seva mare: «Què demano?». Ella va respondre: «El cap de Joan el Baptista».* 25  Immediatament, la noia va tornar a entrar on era el rei i li va fer aquesta petició: «Vull que em donis ara mateix el cap de Joan el Baptista en una safata». 26  Encara que això el va posar molt trist, el rei no li va voler negar la seva petició, perquè ho havia jurat davant dels convidats. 27  I de seguida va enviar un guàrdia i li va ordenar que portés el cap de Joan. El guàrdia va anar a la presó, va decapitar Joan 28  i va portar el seu cap en una safata. Llavors l’hi va donar a la noia, i la noia l’hi va donar a la seva mare. 29  Quan els deixebles de Joan ho van sentir, van anar a agafar el seu cos i el van posar en una tomba. 30  Els apòstols es van reunir amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. 31  I ell els hi va dir: «Veniu ara, vosaltres sols, a un lloc aïllat, i descanseu una mica». Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que no tenien temps ni de menjar. 32  Per això van marxar amb la barca a un lloc aïllat per estar sols. 33  Però la gent els va veure marxar i molts ho van saber, i van anar-hi corrents de totes les ciutats i van arribar-hi abans que ells. 34  Quan van baixar de la barca, Jesús va veure una gran multitud de persones, i es va compadir d’elles, perquè eren com ovelles sense pastor. I els va començar a ensenyar moltes coses. 35  Ja s’havia fet tard, i els seus deixebles se li van apropar i li van dir: «Estem en un lloc aïllat i ja és tard. 36  Acomiada’ls perquè vagin als camps i als pobles dels voltants i es comprin alguna cosa per menjar». 37  Però Jesús els hi va contestar: «Doneu-los menjar vosaltres». I ells li van dir: «¿Hem d’anar a comprar 200 denaris* de pa i donar-lo a la gent perquè mengi?». 38  Jesús els hi va dir: «Quants pans teniu? Aneu a veure-ho». Després de comprovar-ho, li van dir: «Tenim cinc pans i dos peixos». 39  Llavors Jesús va manar a la gent que s’asseguessin a l’herba verda per grups, 40  i es van asseure en grups de cent i de cinquanta. 41  Aleshores Jesús va agafar els cinc pans i els dos peixos, va mirar al cel i va fer una oració.* Després va partir els pans i va començar a donar-los als deixebles perquè els servissin a la gent, i va repartir els dos peixos entre tots. 42  Tots en van menjar i van quedar satisfets. 43  Després van recollir dotze cistells plens de trossos de pa, i també van recollir els peixos que havien sobrat. 44  Dels pans, en van menjar 5.000 homes. 45  Tot seguit, va fer pujar els deixebles a la barca perquè anessin cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell mateix acomiadava la gent. 46  I després d’acomiadar-los, se’n va anar a una muntanya per fer oració. 47  Al vespre, la barca estava al mig del llac, però ell estava sol a terra. 48  Quan va veure que els hi costava molt remar, perquè tenien el vent en contra, va anar cap a ells caminant sobre l’aigua ben entrada la matinada;* però semblava que els anava a* passar de llarg. 49  Quan el van veure caminar sobre l’aigua, van pensar: «És una aparició!». I es van posar a cridar, 50  perquè tots es van espantar al veure’l. Però immediatament Jesús els hi va dir: «Tranquils! Sóc jo. No tingueu por!». 51  Llavors va pujar a la barca amb ells, i el vent va parar. I ells es van quedar totalment meravellats, 52  perquè no havien entès la lliçó dels pans, i el seu cor continuava sense entendre-ho. 53  Després de creuar el llac, van arribar a Genesaret i van amarrar la barca allà prop. 54  Però tan bon punt van baixar de la barca, la gent el va reconèixer 55  i es van posar a recórrer tota aquella regió, i van començar a portar els malalts en lliteres allà on sentien a dir que estava Jesús. 56  A tot arreu on anava Jesús, pobles, ciutats o zones rurals, la gent portava els malalts a la plaça del mercat, i li suplicaven que els hi deixés tocar ni que fos la vora del seu vestit. I tots els que la van tocar es van curar.

Notes a peu de pàgina

O «I això va ser un obstacle perquè creguessin en ell».
Lit. «coure a la faixa».
O «un vestit de més».
Lit. «el que bateja».
Lit. «el que bateja».
Un denari equivalia al sou d’un dia.
Lit. «va fer una benedicció».
Lit. «cap a la quarta vetlla de la nit». Aproximadament des de les tres de la matinada fins a la sortida del sol, cap a les sis del matí.
O «que estigués a punt de».