Marc 4:1-41

  • LES PARÀBOLES DEL REGNE (1-34)

    • El sembrador (1-9)

    • Per què parlava Jesús amb paràboles (10-12)

    • Explicació de la paràbola del sembrador (13-20)

    • Un llum no es posa sota un cistell (21-23)

    • La mesura que utilitzeu (24, 25)

    • El sembrador que dorm (26-29)

    • El gra de mostassa (30-32)

    • Ús de les paràboles (33, 34)

  • Jesús calma una tempesta (35-41)

4  Jesús es va posar a ensenyar a la vora del llac una altra vegada, i una gran gentada es va reunir al seu voltant. Per això va pujar a una barca, s’hi va asseure i es va allunyar de la vora, però la multitud es va quedar a terra, prop de l’aigua.  I els va començar a ensenyar moltes coses amb exemples.* I els hi va dir:  «Escolteu: el sembrador va sortir a sembrar.  Mentre sembrava, algunes llavors van caure al llarg del camí, i van venir els ocells i se les van menjar.  Unes altres van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i van brotar de seguida perquè la terra era poc profunda;  però quan va sortir el sol, les plantes es van cremar i, com que no tenien arrels, es van morir.  Altres llavors van caure entre els cards; els cards van créixer i les van ofegar, i les llavors no van donar fruit.  Però d’altres van caure en terra bona, van brotar i van créixer, i van començar a donar fruit; van donar trenta, seixanta i cent vegades més del que s’havia plantat».  Aleshores va afegir: «Qui tingui orelles per escoltar, que escolti amb atenció». 10  Quan es va quedar sol, els que estaven al seu voltant amb els Dotze van començar a fer-li preguntes sobre els exemples. 11  Ell els hi va dir: «A vosaltres se us ha revelat el secret sagrat del Regne de Déu, però els de fora només senten exemples, 12  perquè, encara que mirin, no hi vegin, i encara que escoltin, no ho entenguin. No tornaran mai a Déu, ni se’ls perdonarà». 13  A més, els hi va dir: «Si no enteneu aquest exemple, com entendreu tots els altres exemples? 14  »El sembrador sembra el missatge. 15  Pel que fa a les llavors que cauen al llarg del camí, on es planta el missatge, representen els que escolten el missatge però, tan aviat com el senten, ve Satanàs i s’emporta el missatge que es va sembrar al seu cor. 16  Pel que fa a les llavors que cauen en un terreny rocós, representen els que escolten el missatge i de seguida l’accepten amb alegria, 17  però el missatge no ha arrelat al seu cor. Tot i que progressen durant un temps, tan bon punt es presenten dificultats i persecució per haver acceptat el missatge, es fan enrere. 18  Pel que fa a les llavors que cauen entre els cards, representen els que escolten el missatge, 19  però les preocupacions d’aquest món,* el poder seductor de les riqueses i els altres desitjos entren al seu cor i ofeguen el missatge, i el missatge no dóna fruit. 20  Finalment, pel que fa a les llavors que cauen en terra bona, representen els que escolten el missatge, l’accepten de bona gana i donen fruit. Alguns produeixen trenta vegades més del que s’havia plantat, d’altres seixanta i d’altres cent». 21  També els hi va dir: «Un llum d’oli no es posa sota un cistell ni sota un llit, veritat? ¿No es posa en un lloc alt?* 22  Perquè no hi ha res secret que no s’arribi a saber; no hi ha res ben amagat que no surti a la llum. 23  Qui tingui orelles per escoltar, que escolti amb atenció». 24  A més, els hi va dir: «Escolteu amb atenció el que us dic. Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats, i encara se us hi afegirà més. 25  Perquè al qui té, se li donarà més, però al qui no té, se li prendrà fins i tot allò que té». 26  I va continuar dient: «El Regne de Déu és com quan un home sembra llavors a la terra. 27  De nit dorm i al matí es lleva, i les llavors broten i creixen, sense que ell sàpiga com. 28  Per si mateixa la terra va donant fruit: primer la tija, després l’espiga, i finalment el gra madur dins l’espiga. 29  Però quan la collita està a punt, l’home hi passa la falç, perquè ha arribat el temps de la sega». 30  I va dir: «Amb què podem comparar el Regne de Déu? Amb quin exemple el podem explicar? 31  És com un gra de mostassa, que quan se sembra és la llavor més petita de totes les llavors de la terra. 32  Però, un cop sembrada, creix i es fa més gran que totes les altres plantes, i fa branques tan grans que els ocells del cel fan niu sota la seva ombra». 33  Els hi va explicar la paraula de Déu amb molts exemples semblants, fins on eren capaços d’entendre. 34  De fet, sempre que els ensenyava utilitzava algun exemple, però als seus deixebles els ho explicava tot en privat. 35  Aquell mateix dia, quan es va fer fosc, Jesús els hi va dir: «Anem a l’altra banda del llac». 36  Després que els deixebles van acomiadar la gent, es van endur Jesús en una barca, tal com estava; i l’acompanyaven altres barques. 37  Llavors es va aixecar una tempesta molt forta, i les onades, que xocaven contra la barca, estaven a punt d’enfonsar-la. 38  Jesús estava a popa, dormint sobre un coixí. I el van despertar i li van dir: «Mestre, ¿no et fa res que estiguem a punt de morir?». 39  Aleshores Jesús es va aixecar, va reprendre el vent i li va dir al llac: «Silenci! Calla!». El vent va parar i es va fer una gran calma. 40  I els hi va dir: «Per què teniu tanta por? ¿Encara no teniu fe?». 41  Però ells estaven molt espantats i es deien els uns als altres: «Qui és aquest? Fins i tot el vent i el llac li fan cas!».

Notes a peu de pàgina

Lit. «paràboles».
O «ordre de coses». Consulta el Glossari.
Lit. «sobre el portallànties».