Marc 12:1-44

  • La paràbola dels vinyaters assassins (1-12)

  • Déu i el Cèsar (13-17)

  • Pregunta sobre la resurrecció (18-27)

  • Els dos manaments més importants (28-34)

  • ¿És el Crist fill de David? (35-37a)

  • Advertència contra els escribes (37b-40)

  • Les dues monedes de la viuda pobra (41-44)

12  I Jesús va començar a parlar-los amb paràboles: «Un home va plantar una vinya, va posar-hi una tanca al voltant, va cavar-hi un cup per trepitjar-hi el raïm i va construir-hi una torre de vigilància. Llavors la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar de viatge a l’estranger.  Quan va ser el temps, va enviar un dels seus esclaus als vinyaters per rebre part de la collita de la vinya.  Però ells el van agafar, el van apallissar i el van fer fora amb les mans buides.  Després va tornar a enviar un altre esclau als vinyaters, però ells el van ferir al cap i el van humiliar.  En va enviar un altre i a aquest el van matar. I en va enviar molts més, a uns els van apallissar i als altres els van matar.  Finalment els hi va enviar el seu fill estimat, perquè va pensar: “Al meu fill, el respectaran”.  Però els vinyaters es van dir els uns als altres: “Aquest és l’hereu. Vinga, matem-lo i l’herència serà nostra!”.  Aleshores, el van agafar, el van matar i el van llençar fora de la vinya.  Què els hi farà l’amo de la vinya? Vindrà, els matarà i arrendarà la vinya a uns altres. 10  ¿No heu llegit mai aquesta Escriptura? “La pedra que els constructors van rebutjar s’ha convertit en la pedra principal.* 11  Aquesta ve de Jehovà i és meravellosa als nostres ulls”». 12  Els seus enemics sabien que havia explicat aquella paràbola pensant en ells, i per això el volien arrestar, però tenien por de la gent. Per això el van deixar i se’n van anar. 13  Després li van enviar alguns fariseus i alguns partidaris d’Herodes per atrapar-lo en alguna cosa que digués. 14  Quan van arribar, li van dir a Jesús: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat i que no busques l’aprovació de la gent, perquè no et deixes influir per la seva aparença, sinó que ensenyes la veritat sobre Déu. ¿Està permès pagar l’impost al Cèsar, o no? 15  ¿L’hem de pagar, o no?». Veient la seva hipocresia, Jesús els hi va dir: «Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari* i deixeu-me’l veure». 16  Ells l’hi van portar, i Jesús els hi va preguntar: «De qui és aquesta cara i aquesta inscripció?». Ells li van contestar: «Del Cèsar». 17  Aleshores Jesús els hi va dir: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu». I ells es van quedar impressionats. 18  Després, els saduceus,* que no creuen en la resurrecció, van anar a preguntar-li: 19  «Mestre, Moisès va escriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al seu germà. 20  Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, però va morir sense tenir fills. 21  El segon es va casar amb la viuda, però també va morir sense tenir fills; i va passar el mateix amb el tercer. 22  Cap dels set va tenir fills. Finalment, la dona també va morir. 23  Quan arribi la resurrecció, ¿quin d’ells serà el seu marit? Perquè es va casar amb els set». 24  Jesús els hi va dir: «¿No veieu que esteu equivocats perquè no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu? 25  Perquè quan ressuscitin d’entre els morts, ni els homes ni les dones es casaran, sinó que seran com els àngels del cel. 26  Però pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit al llibre de Moisès, al relat de l’arbust que cremava, que Déu li va dir: “Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”? 27  Ell no és un Déu de morts, sinó de vius. Esteu molt equivocats». 28  Un escriba que s’havia apropat va escoltar la discussió. Al veure que Jesús havia contestat bé, li va preguntar: «Quin és el primer manament* de tots?». 29  Jesús va respondre: «El primer és: “Escolta, Israel, Jehovà el nostre Déu, és un sol Jehovà. 30  Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima,* amb tota la teva ment i amb totes les teves forces”. 31  El segon és aquest: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més important que aquests». 32  L’escriba li va dir: «Molt bé, Mestre, el que has dit és veritat: “Ell és un de sol, i no n’hi ha cap altre a part d’ell”; 33  i estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment, amb totes les forces, i estimar els altres com a un mateix, té molt més valor que totes les ofrenes cremades i sacrificis». 34  Jesús, veient que havia contestat assenyadament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu». I ningú es va atrevir a preguntar-li res més. 35  Però Jesús, que continuava ensenyant al temple, va dir: «Com és que els escribes diuen que el Crist és fill de David? 36  Guiat per esperit sant, David va dir: “Jehovà va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus’”. 37  David mateix li diu Senyor, per tant, com pot ser que el Crist sigui el seu fill?». I molta gent l’escoltava amb gust. 38  Jesús els ensenyava dient: «Aneu amb compte amb els escribes. Els hi agrada passejar-se amb llargues túniques i que la gent els saludi a les places, 39  i volen ocupar els seients del davant* a les sinagogues i els llocs més importants als sopars. 40  Roben a les viudes* i fan oracions molt llargues perquè els altres els vegin. El seu càstig serà més sever».* 41  Jesús es va asseure davant de les caixes* de donacions i es va posar a mirar com la gent hi ficava diners; i molts rics hi ficaven moltes monedes. 42  També va venir una viuda pobra que hi va ficar dues monedes petites de molt poc valor.* 43  Aleshores, Jesús va fer venir els seus deixebles i els hi va dir: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha ficat a les caixes de donacions més que tots els altres. 44  Perquè tots han donat del que els hi sobrava, però ella, que és tan pobra, ho ha donat tot, tot el que tenia per viure».

Notes a peu de pàgina

Lit. «el cap d’angle».
Un denari equivalia al sou d’un dia.
Consulta el Glossari.
O «el manament més important».
Consulta el Glossari.
O «els millors seients».
Lit. «Devoren les cases de les viudes».
O «dur».
O «dels receptacles».
Lit. «dos lèptons, que fan un quadrant». Consulta el Glossari.