Marc 10:1-52

  • El matrimoni i el divorci (1-12)

  • Jesús beneeix els nens (13-16)

  • La pregunta d’un home ric (17-25)

  • Fer sacrificis pel Regne (26-31)

  • Jesús torna a anunciar la seva mort (32-34)

  • La petició de Jaume i Joan (35-45)

    • La vida de Jesús, un rescat per moltes persones (45)

  • Bartimeu recupera la vista (46-52)

10  Jesús se’n va anar d’allà cap als límits de Judea, a l’altra banda del Jordà. Molta gent es va tornar a reunir al seu voltant i, com de costum, Jesús es va posar a ensenyar-los.  Llavors els fariseus se li van apropar amb la intenció de posar-lo a prova i li van preguntar si estava permès que un home es divorciés de la seva dona.  Ell els hi va respondre: «Què us va manar Moisès?».  I ells van contestar: «Moisès va permetre que l’home que es volgués divorciar de la seva dona escrivís un certificat de divorci».  Però Jesús els hi va dir: «Moisès us va donar aquesta norma a causa de la duresa del vostre cor.  Però al principi de la creació, Déu “els va fer home i dona.  Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare,  i tots dos seran una sola carn”.* De manera que ja no són dos, sinó una sola carn.  Per tant, el que Déu ha unit,* que no ho separi ningú». 10  Quan van tornar a casa, els deixebles van començar a fer-li preguntes sobre això. 11  I ell els hi va dir: «Qui es divorcia* de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera; 12  i si una dona es divorcia* del seu marit i es casa amb un altre, també comet adulteri». 13  Llavors alguns li van començar a portar nens perquè els beneís,* però els deixebles els van renyar. 14  Quan Jesús ho va veure, es va indignar i els hi va dir: «Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells. 15  Us asseguro que qui no rebi el Regne de Déu com un nen, no hi entrarà pas». 16  Aleshores va abraçar els nens i els va començar a beneir imposant-los les mans. 17  Mentre Jesús marxava, va venir un home corrents, es va agenollar davant seu i li va preguntar: «Bon Mestre, què he de fer per obtenir la vida eterna?». 18  Jesús li va contestar: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu. 19  Ja coneixes els manaments: no has d’assassinar, no has de cometre adulteri, no has de robar, no has d’acusar falsament ningú, no has d’estafar, honra el teu pare i la teva mare». 20  I l’home li va dir: «Mestre, obeeixo tots aquests manaments des de jove». 21  Aleshores Jesús se’l va mirar amb afecte i li va dir: «Només et falta una cosa: vés, ven el que tens i dóna els diners als pobres, i tindràs tresors al cel. Després, vine i segueix-me». 22  Però ell es va posar trist i se’n va anar abatut, perquè tenia moltes possessions. 23  Jesús, mirant al seu voltant, va dir als seus deixebles: «Als que tenen diners els serà molt difícil entrar al Regne de Déu!». 24  Els deixebles es van sorprendre de les seves paraules. Aleshores Jesús els hi va tornar a dir: «Fills, que difícil és entrar al Regne de Déu! 25  És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». 26  Ells encara es van sorprendre més i li van preguntar:* «Així, qui es pot salvar?». 27  Jesús els va mirar i els hi va dir: «Per als homes és impossible, però no per a Déu; perquè per a Déu tot és possible». 28  Llavors Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit». 29  Jesús va respondre: «Us asseguro que ningú ha deixat cases, germans, germanes, mare, pare, fills o camps per causa meva i per causa de les bones notícies, 30  que ara no en rebi cent vegades més, de cases, de germans, de germanes, de mares, de fills i de camps, encara que sigui patint persecució, i en el món* futur, la vida eterna. 31  Però molts dels que ara són primers seran els últims, i molts dels que són últims seran els primers». 32  Mentre anaven pel camí que puja a Jerusalem, Jesús anava davant d’ells, i els deixebles estaven sorpresos, però els altres que els seguien tenien por. Jesús va tornar a endur-se els Dotze a part i va començar a explicar-los les coses que estaven a punt de passar-li: 33  «Escolteu, estem pujant a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als sacerdots principals i als escribes. Ells el condemnaran a mort i l’entregaran als de les altres nacions, 34  i aquests se’n burlaran, li escopiran, l’assotaran i el mataran, però al cap de tres dies ressuscitarà». 35  Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, se li van apropar i li van dir: «Mestre, volem que facis per nosaltres el que ara et demanarem». 36  Ell els hi va preguntar: «Què voleu que faci?». 37  Ells li van respondre: «Quan estiguis a la teva glòria, deixa’ns seure amb tu, un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra». 38  Però Jesús els hi va dir: «No sabeu què em demaneu. ¿Podeu beure de la copa que jo estic bevent? ¿Esteu preparats per ser batejats amb el bateig amb què estic sent batejat?». 39  Ells li van contestar: «Sí que podem». I Jesús els hi va dir: «Beureu de la copa que jo estic bevent, i sereu batejats amb el bateig amb què estic sent batejat. 40  Però jo no decideixo qui seurà a la meva dreta o a la meva esquerra, sinó que hi seuran aquells per a qui ha estat preparat». 41  Quan els altres deu ho van sentir, es van indignar contra Jaume i Joan. 42  Però Jesús els va reunir a tots i els hi va dir: «Ja sabeu que els que són tinguts per governants dominen les nacions com si en fossin amos, i els seus homes importants les tenen sota el seu control. 43  Però vosaltres no heu de ser així. Qui vulgui ser gran entre vosaltres, ha de servir els altres, 44  i qui vulgui ser el primer entre vosaltres, ha de ser l’esclau de tots. 45  Perquè fins i tot el Fill de l’home no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida* com a rescat per moltes persones». 46  Aleshores van arribar a Jericó. I quan Jesús, els seus deixebles i una gran multitud sortien de Jericó, Bartimeu (el fill de Timeu), un home cec que demanava caritat, estava assegut al costat del camí. 47  Quan Bartimeu va sentir que era Jesús de Natzaret, va començar a cridar: «Jesús, Fill de David, tingues compassió* de mi!». 48  La gent el renyava, dient-li que callés, però ell encara cridava més fort: «Fill de David, compadeix-te* de mi!». 49  Jesús es va aturar i va dir: «Feu-lo venir». Per tant, van cridar l’home cec i li van dir: «Ànims! Aixeca’t, que et crida». 50  Ell va llançar la seva capa, es va aixecar d’un salt i va anar cap a Jesús. 51  Llavors Jesús li va preguntar: «Què vols que faci per tu?». I l’home cec li va dir: «Rabbuni,* fes que hi torni a veure». 52  Jesús li va dir: «La teva fe t’ha curat». I a l’instant, el cec va recuperar la vista i va començar a seguir-lo pel camí.

Notes a peu de pàgina

O «un sol ésser».
Lit. «ha posat sota un mateix jou».
Fa referència a qui es divorcia, però no per causa d’immoralitat sexual.
Fa referència a qui es divorcia, però no per causa d’immoralitat sexual.
Lit. «els toqués».
O possiblement «es van dir entre ells».
O «ordre de coses». Consulta el Glossari.
O «ànima».
Lit. «misericòrdia».
Lit. «tingues misericòrdia».
Vol dir «mestre».