Lluc 7:1-50

  • La fe d’un centurió (1-10)

  • Jesús ressuscita el fill d’una viuda de Naïm (11-17)

  • Alaba Joan el Baptista (18-30)

  • Condemna una generació insensible (31-35)

  • Una dona pecadora és perdonada (36-50)

    • La paràbola dels deutors (41-43)

7  Quan Jesús va acabar de dir totes aquestes coses a la gent, va entrar a Cafarnaüm.  Un centurió* tenia un esclau a qui estimava molt però que estava malalt, a punt de morir.  Quan va sentir a parlar de Jesús, va enviar alguns ancians dels jueus a demanar-li que vingués i curés el seu esclau.  Ells van anar on estava Jesús i van començar a suplicar-li amb insistència: «Es mereix que l’ajudis,  perquè estima el nostre poble i ens ha construït la sinagoga».  Jesús se’n va anar amb ells, però quan ja estava a prop de la casa el centurió va enviar uns amics a dir-li: «Senyor, no et preocupis, perquè no sóc digne que entris a casa meva.  Per això no em considerava digne de venir a tu. Però digues una paraula, i el meu criat es curarà.  Perquè jo, tot i que estic sota les ordres d’un altre, també tinc soldats a les meves ordres. I quan li dic a un: “Vés”, hi va; i a un altre: “Vine!”, ve; i quan li dic al meu esclau: “Fes això!”, ho fa».  Quan Jesús va sentir això, va quedar impressionat, es va girar cap a la gent que el seguia i va dir: «Us asseguro que ni a Israel he trobat tanta fe». 10  Quan els enviats van tornar a la casa, van veure que l’esclau s’havia curat. 11  Poc després Jesús va viatjar a una ciutat anomenada Naïm, i l’acompanyaven els seus deixebles i una gran gentada. 12  Quan s’acostava a l’entrada de la ciutat, va veure que duien a enterrar un mort, l’únic fill d’una viuda. I molta gent de la ciutat anava amb ella. 13  Quan el Senyor la va veure, se’n va compadir i li va dir: «No ploris». 14  Jesús es va apropar i va tocar el fèretre, i els que el portaven es van aturar. Aleshores, Jesús va dir: «Noi, t’ho mano: Aixeca’t!». 15  El mort es va incorporar i va començar a parlar, i Jesús el va tornar a la seva mare. 16  Tots van quedar admirats i van començar a glorificar Déu, dient: «Ha sorgit un gran profeta entre nosaltres» i «Déu s’ha recordat del seu poble». 17  Aquesta notícia es va escampar per tot Judea i per tota aquella regió. 18  Els deixebles de Joan li van explicar tot això. 19  I Joan en va cridar dos i els va enviar al Senyor a preguntar-li: «Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?». 20  Quan van arribar on estava Jesús, van dir: «Joan el Baptista ens ha enviat a preguntar-te: “Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”». 21  En aquell mateix moment, Jesús va curar moltes persones de tota classe de malalties, tant lleus com greus, va expulsar dimonis i va tornar la vista a molts cecs. 22  I Jesús els hi va respondre: «Aneu i expliqueu a Joan el que heu vist i escoltat: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos són curats,* els sords hi senten, els morts ressusciten i s’anuncien les bones notícies als pobres. 23  Feliç qui no dubta de mi».* 24  Quan els enviats de Joan van marxar, Jesús va començar a parlar sobre Joan a les multituds: «Què vau anar a veure al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 25  Què hi vau anar a veure, doncs? ¿Un home vestit amb roba luxosa? No. Els que porten roba ostentosa i viuen amb luxe estan als palaus dels reis! 26  Així doncs, què hi vau anar a veure? ¿Un profeta? De fet, hi vau veure molt més que un profeta. 27  Aquest és de qui es va escriure: “Mira, envio el meu missatger davant teu; i ell et prepararà el camí”. 28  Us dic que no ha nascut ningú* més gran que Joan; però el més petit al Regne de Déu és més gran que ell». 29  Quan tot el poble i els cobradors d’impostos van escoltar això, van reconèixer que Déu és just, perquè havien sigut batejats per Joan.* 30  Però els fariseus i els mestres de la Llei van rebutjar el propòsit* que Déu tenia per a ells, perquè no havien sigut batejats per Joan. 31  «Per tant, a qui compararé la gent d’aquesta generació? A qui s’assemblen? 32  Són com els nens que seuen a la plaça i es criden els uns als altres, dient: “Vam tocar la flauta per a vosaltres, però no vau ballar; vam cantar cançons de dol, però no vau plorar amb nosaltres”. 33  De la mateixa manera, Joan el Baptista no menja pa ni beu vi, però vosaltres dieu: “Està endimoniat”. 34  El Fill de l’home menja i beu, però vosaltres dieu: “Aquest home és un golafre i un borratxo,* amic de cobradors d’impostos i pecadors!”. 35  Però la saviesa es demostra pels resultats.»* 36  Un fariseu li demanava amb insistència a Jesús que mengés amb ell. I Jesús va entrar a casa del fariseu i es va reclinar a taula. 37  A la ciutat hi havia una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús estava menjant* a casa del fariseu, hi va anar amb una ampolleta d’oli perfumat feta d’alabastre, 38  i es va agenollar al seu darrere, als seus peus. Plorava i li mullava els peus amb les seves llàgrimes, i els hi eixugava amb els cabells. També li va besar tendrament els peus i li va posar l’oli perfumat. 39  Quan el fariseu que l’havia convidat ho va veure, va pensar: «Si aquest home realment fos profeta, sabria qui és la dona que li està tocant els peus i quina mena de vida porta, sabria que és una pecadora». 40  Jesús, que sabia el que pensava, li va dir: «Simó, t’haig de dir una cosa». I ell va dir: «Digues, Mestre». 41  «Dos homes devien diners a un prestador; un li devia 500 denaris,* i l’altre, 50. 42  Com que no tenien amb què pagar, els va perdonar a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?» 43  Simó li va contestar: «Suposo que aquell a qui li va perdonar més». I Jesús li va dir: «Has respost correctament». 44  Llavors es va girar i, mirant a la dona, va dir a Simó: «¿Veus aquesta dona? He entrat a casa teva i no m’has donat aigua per rentar-me els peus. Però ella m’ha mullat els peus amb les seves llàgrimes i me’ls ha eixugat amb el seu cabell. 45  Tu no m’has rebut amb cap petó, però aquesta dona no ha deixat de besar-me els peus des de que sóc aquí. 46  Tu no m’has posat oli al cap, però aquesta dona m’ha posat oli perfumat als peus. 47  Per això, et dic que, tot i que ha comès molts* pecats, li han estat perdonats, perquè ha estimat molt. Però a qui se li perdona poc, estima poc». 48  Llavors li va dir a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». 49  I els que estaven reclinats a taula amb ell van començar a dir-se uns als altres: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?». 50  I ell li va dir a la dona: «La teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau».

Notes a peu de pàgina

Oficial de l’exèrcit romà que comandava 100 soldats.
Lit. «purificats».
Lit. «qui no ensopega en mi».
Lit. «entre els nascuts de dona no hi ha ningú».
Lit. «amb el bateig de Joan».
O «el consell».
Lit. «bevedor de vi».
Lit. «és declarada justa per tots els seus fills».
Lit. «reclinat a taula».
Un denari equivalia al sou d’un dia.
O «grans».