Lluc 24:1-53

  • La resurrecció de Jesús (1-12)

  • De camí a Emmaús (13-35)

  • Jesús s’apareix als deixebles (36-49)

  • Puja al cel (50-53)

24  El primer dia de la setmana,* ben d’hora al matí, les dones van arribar a la tomba amb les espècies aromàtiques que havien preparat.  Quan van arribar, van veure que algú havia apartat la pedra que tapava l’entrada de la tomba.  Hi van entrar, però no hi van trobar el cos del Senyor Jesús,  i es van quedar molt desconcertades. Aleshores se’ls hi van aparèixer dos homes vestits amb roba resplendent.  Les dones es van espantar tant que van abaixar la cara a terra. I els homes van dir: «Per què busqueu entre els morts el qui està viu?  Ell no és aquí, perquè ha ressuscitat. ¿No recordeu el que us va dir mentre encara estava a Galilea?  Va dir que el Fill de l’home seria entregat als pecadors, que l’executarien al pal i que al tercer dia tornaria a viure».  Aleshores elles van recordar el que els hi havia dit,  i van marxar de la tomba i van explicar tot això als Onze i als altres deixebles. 10  Les que ho van explicar als apòstols eren Maria Magdalena, Joana, Maria, que era la mare de Jaume, i les altres dones que havien anat amb elles. 11  Però ells van pensar que allò que els hi explicaven no tenia sentit, i no se les van creure. 12  Amb tot, Pere es va aixecar i va córrer cap a la tomba, i quan es va ajupir per mirar-hi a dins, només hi va veure la roba de lli. I se’n va anar, preguntant-se què havia passat. 13  Aquell mateix dia, dos deixebles anaven de camí a un poble que es deia Emaús, situat a uns onze quilòmetres* de Jerusalem, 14  i parlaven de tot el que havia passat. 15  Mentre parlaven del que havia passat, el mateix Jesús se’ls hi va acostar i es va posar a caminar amb ells, 16  però no el van poder reconèixer. 17  Jesús els hi va dir: «De què parleu?». Ells es van aturar amb cara molt trista, 18  i un d’ells, que es deia Cleofàs, li va respondre: «¿És que ets foraster i vius sol a Jerusalem i per això no saps què hi ha passat aquests dies?».* 19  Ell els hi va preguntar: «Què ha passat?». I ells li van respondre: «¿No saps què li ha passat a Jesús de Natzaret? Ell va demostrar davant de Déu i de la gent que era un profeta poderós, tant pel que feia com pel que deia. 20  Els sacerdots principals i els dirigents el van entregar perquè el sentenciessin a mort, i el van clavar al pal. 21  Però nosaltres esperàvem que ell seria el llibertador d’Israel i, a més, avui ja és el tercer dia des de que ha passat tot això. 22  I algunes dones que també són deixebles de Jesús ens han deixat parats amb el que ens han explicat. Quan han anat a la tomba de bon matí, 23  no hi han trobat el cos, i han tornat i ens han dit que també han vist uns àngels que deien que ell està viu. 24  Aleshores alguns dels que estaven amb nosaltres han anat a la tomba i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a Jesús no l’han vist». 25  Ell els hi va dir: «Que insensats sou i com us costa creure* tot el que han dit els profetes! 26  El Crist havia de patir aquestes coses per rebre la glòria que mereixia». 27  I començant amb els escrits de Moisès i dels profetes, els hi va explicar tot el que les Escriptures deien sobre ell. 28  Finalment van arribar prop del poble on anaven, i ell va fer com si anés més enllà. 29  Però ells li van insistir: «Queda’t amb nosaltres, perquè ja és tard i aviat es farà fosc». I va entrar a la casa i es va quedar amb ells. 30  Mentre menjava* amb ells, va agafar el pa, va fer una oració,* el va partir i el va donar als deixebles. 31  En aquell moment se’ls hi van obrir els ulls i el van reconèixer, però ell va desaparèixer. 32  I es van dir l’un a l’altre: «¿No ens va fer un salt el cor* quan ens parlava pel camí i ens explicava* les Escriptures?». 33  En aquell moment es van aixecar i van tornar a Jerusalem, on van trobar reunits els Onze i altres deixebles, 34  que deien: «No hi ha dubte que el Senyor ha ressuscitat, i s’ha aparegut a Simó!». 35  I els dos deixebles van explicar què havia passat pel camí i que l’havien reconegut quan va partir el pa. 36  Mentre parlaven de tot això, Jesús es va aparèixer enmig d’ells i els hi va dir: «Que tingueu pau». 37  Però com que es pensaven que estaven veient un esperit, es van espantar i van tenir molta por. 38  Per això ell els hi va dir: «Per què us espanteu? Per què dubta el vostre cor? 39  Mireu les meves mans i els meus peus, que sóc jo mateix. Toqueu-me i mireu. Els esperits no tenen carn ni ossos, com veieu que jo tinc». 40  I mentre els hi deia això, els hi va ensenyar les mans i els peus. 41  Però estaven tan contents i sorpresos que no s’ho podien creure, i ell els hi va preguntar: «Teniu res per menjar?». 42  Li van donar un tros de peix rostit, 43  i ell el va agafar i se’l va menjar davant d’ells. 44  Llavors els hi va dir: «Quan encara estava amb vosaltres us vaig dir que tot el que està escrit sobre mi a la Llei de Moisès, als Profetes i als Salms s’havia de complir». 45  Aleshores els hi va obrir la ment perquè comprenguessin del tot el significat de les Escriptures, 46  i els hi va dir: «Està escrit que el Crist patiria i al tercer dia ressuscitaria d’entre els morts, 47  i que, començant per Jerusalem, en nom seu s’anunciaria per tot arreu que les persones s’han de penedir dels seus pecats per ser perdonades. 48  Vosaltres donareu testimoni d’aquestes coses. 49  I faré venir damunt vostre el que el meu Pare ha promès. Però quedeu-vos a la ciutat fins que se us ompli del poder que ve del cel». 50  Llavors se’ls va endur fora de la ciutat, fins a Betània, i allà va alçar les mans i els va beneir. 51  Mentre els beneïa, es va separar d’ells i Déu se’l va endur cap al cel. 52  Ells li van fer homenatge* i van tornar a Jerusalem molt contents. 53  I contínuament estaven al temple alabant Déu.

Notes a peu de pàgina

Per als jueus, el primer dia de la setmana era el diumenge.
Lit. «60 estadis». Un estadi eren 185 m.
O possiblement «¿És que ets l’únic visitant a Jerusalem que no sap què hi ha passat aquests dies?».
Lit. «Insensats i lents de cor per creure».
Lit. «estava reclinat a taula».
Lit. «el va beneir».
Lit. «No ens cremava el cor».
Lit. «ens obria del tot».
O «es van inclinar davant seu».