Lluc 23:1-56

  • Jesús davant de Pilat i d’Herodes (1-25)

  • Jesús i els dos delinqüents penjats als pals (26-43)

    • «Estaràs amb mi al paradís» (43)

  • La mort de Jesús (44-49)

  • L’enterrament de Jesús (50-56)

23  Aleshores la gent es va aixecar i va portar Jesús a Pilat.  I van començar a acusar-lo, dient: «Hem trobat aquest home causant revoltes entre el poble, prohibint pagar els impostos al Cèsar i dient que ell és el Crist, el rei».  Pilat li va preguntar: «Ets tu el Rei dels jueus?». I Jesús li va contestar: «Tu mateix ho has dit».  Llavors Pilat va dir als sacerdots principals i a la gent: «No trobo cap motiu per condemnar aquest home».  Però ells van insistir: «Causa revoltes entre el poble amb el que ensenya per tot Judea; va començar a Galilea i ha arribat fins aquí».  Al sentir-ho, Pilat va preguntar si Jesús era galileu.  I quan es va assegurar que estava sota la jurisdicció d’Herodes, que aquells dies també estava a Jerusalem, li va enviar Jesús.  Quan Herodes va veure Jesús, es va alegrar molt. Feia temps que volia veure’l, perquè havia sentit a parlar molt d’ell, i esperava que Jesús fes algun miracle davant seu.  Li va fer moltes preguntes, però Jesús no li va contestar res. 10  Els sacerdots principals i els escribes s’aixecaven i l’acusaven molt enfadats. 11  Aleshores Herodes i els seus soldats el van tractar amb falta de respecte. I Herodes es va burlar d’ell posant-li un vestit luxós, i el va enviar un altre cop a Pilat. 12  Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven barallats, es van fer amics. 13  Aleshores Pilat va convocar els sacerdots principals, els dirigents i el poble, 14  i els hi va dir: «M’heu portat aquest home i m’heu dit que causa revoltes entre el poble. Però jo l’he interrogat davant vostre i no he trobat cap prova que demostri que és culpable d’això que l’acuseu. 15  De fet, Herodes tampoc n’ha trobat cap, perquè ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la mort. 16  Per això, el castigaré i el deixaré lliure». 17  —— * 18  Però tota la multitud va cridar: «Mata’l! Deixa lliure Barrabàs!». 19  (Aquest home estava empresonat per haver coŀlaborat en una rebeŀlió contra el govern i per assassinat.) 20  Aleshores Pilat va tornar a parlar amb ells perquè volia alliberar Jesús. 21  Però ells van començar a cridar: «Mata’l al pal! Mata’l al pal!». 22  Pilat es va dirigir a ells per tercera vegada i els hi va dir: «Per què? Quin mal ha fet aquest home? No he trobat que hagi fet res que mereixi la mort. Per tant, el castigaré i el deixaré lliure». 23  Llavors van insistir encara més, demanant a grans crits que l’executessin.* Van cridar tant que 24  Pilat va decidir fer el que li demanaven. 25  És a dir, va alliberar l’home que ells volien, que havia sigut empresonat per revolta* i assassinat, i els hi va entregar Jesús perquè fessin amb ell el que volguessin. 26  Mentre se l’enduien, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li van posar el pal de turment* a sobre perquè el portés darrere de Jesús. 27  El seguia una gran gentada i també moltes dones que es donaven cops al pit de tristor i ploraven per ell. 28  Jesús es va girar cap a les dones i va dir: «Filles de Jerusalem, no ploreu per mi. Ploreu per vosaltres i pels vostres fills, 29  perquè arribarà el dia que la gent dirà: “Felices les dones que no tenen fills, les matrius que no han donat a llum i els pits que no han donat de mamar!”. 30  Aleshores diran a les muntanyes: “Caieu sobre nosaltres!”, i als turons: “Cobriu-nos!”. 31  Si fan això quan l’arbre està viu, què passarà quan s’assequi?». 32  També portaven dos homes que eren delinqüents per executar-los amb ell. 33  I quan van arribar al lloc que s’anomena Calavera, el van clavar al pal amb els delinqüents, un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. 34  Però Jesús deia: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan». A més, es van repartir la seva roba jugant-se-la a sorts. 35  La gent estava allà mirant el que passava. Però els dirigents es burlaven d’ell i deien: «Ha salvat altres persones. Que se salvi a si mateix si és el Crist de Déu, l’Escollit». 36  Els soldats també es burlaven d’ell, i se li van acostar per donar-li vinagre, 37  i li van dir: «Si ets el Rei dels jueus, salva’t a tu mateix». 38  A més, damunt d’ell hi havia aquesta inscripció: «Aquest és el Rei dels jueus». 39  Aleshores un dels delinqüents que també estava allà penjat es va posar a insultar-lo, dient: «¿No ets tu el Crist? Doncs salva’t a tu mateix i salva’ns a nosaltres!». 40  Però l’altre el va renyar, dient-li: «¿És que no respectes Déu,* ara que has rebut el mateix càstig que ell? 41  A nosaltres ens han castigat amb raó, ens ho mereixem per les coses que hem fet. Però aquest home no ha fet res de dolent». 42  I va afegir: «Jesús, recorda’t de mi quan entris al teu Regne». 43  Jesús li va dir: «Avui et prometo que estaràs amb mi al paradís». 44  Eren ja cap a les dotze del migdia,* i una foscor va cobrir tota aquella terra fins a les tres de la tarda,* 45  perquè la llum del sol va deixar de brillar. Llavors la cortina del temple es va esquinçar pel mig. 46  I Jesús va cridar amb força: «Pare, confio la meva vida* a les teves mans». I després de dir això, va morir.* 47  Quan el centurió va veure el que havia passat, va donar glòria a Déu, dient: «Aquest home de debò era innocent». 48  I quan tota la gent que s’havia reunit per a l’execució va veure el que havia passat, van tornar a casa donant-se cops al pit perquè estaven molt tristos. 49  Tots els seus coneguts estaven drets a certa distància. I les dones que l’havien acompanyat des de Galilea també estaven allà i ho van veure tot. 50  Hi havia un home bo i just que es deia Josep i que era membre del Consell.* 51  (Ell no havia votat a favor del complot que volien fer contra Jesús i no els havia ajudat.) Era d’Arimatea, una ciutat de Judea, i esperava l’arribada del Regne de Déu. 52  Aquest home es va presentar davant de Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 53  El va baixar del pal, el va embolicar amb lli de bona qualitat i el va posar en una tomba excavada a la roca, on encara no hi havien posat mai ningú. 54  Era el dia de la Preparació,* i el dissabte estava a punt de començar. 55  Les dones que havien vingut amb ell des de Galilea també van anar a veure la tomba i van veure com havia estat coŀlocat el cos de Jesús. 56  Després se’n van tornar i van preparar espècies aromàtiques i olis perfumats. Però el dissabte van descansar, tal com mana la Llei.

Notes a peu de pàgina

Aquest versicle no apareix en alguns manuscrits antics.
O «que l’executessin al pal».
O «sedició».
Consulta el Glossari.
Lit. «no tens temor de Déu».
Lit. «Era ja cap a la sisena hora».
Lit. «la novena hora».
Lit. «el meu esperit». Consulta el Glossari.
Lit. «expirar».
O «Sanedrí».
Consulta el Glossari.