Lluc 22:1-71

  • Els sacerdots planegen matar Jesús (1-6)

  • Els preparatius per a l’última Pasqua (7-13)

  • El Sopar del Senyor (14-20)

  • «Qui em traeix és amb mi en aquesta taula» (21-23)

  • Discuteixen sobre qui és el més important (24-27)

  • Jesús fa un pacte per a un regne (28-30)

  • Jesús profetitza que Pere el negarà (31-34)

  • Cal estar preparats. Les dues espases (35-38)

  • L’oració de Jesús a la muntanya de les Oliveres (39-46)

  • Arresten Jesús (47-53)

  • Pere nega Jesús (54-62)

  • Es burlen de Jesús (63-65)

  • Judici davant del Sanedrí (66-71)

22  S’apropava la festa dels Pans sense llevat,* també coneguda com la Pasqua.  I els sacerdots principals i els escribes buscaven la millor manera de desfer-se d’ell, perquè tenien por de la gent.  Aleshores Satanàs va influir en el cor de Judes, el que es deia Iscariot, que era del grup dels Dotze,  i Judes va anar a parlar amb els sacerdots principals i els capitans de la guàrdia del temple sobre com els entregaria Jesús.  Aquests se’n van alegrar molt i van acordar donar-li diners.*  Ell hi va estar d’acord i va començar a buscar l’ocasió d’entregar-los Jesús quan no hi hagués gent al voltant.  Va arribar el dia de la festa dels Pans sense llevat, quan s’ha de sacrificar l’animal per a la Pasqua,  i Jesús va enviar Pere i Joan, dient-los: «Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar de la Pasqua».  Ells li van preguntar: «On vols que el preparem?». 10  Ell els hi va contestar: «Quan entreu a la ciutat, us vindrà a trobar un home que porta una gerra d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri. 11  Llavors digueu-li a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: ‘On és l’habitació de convidats on he de menjar el sopar de la Pasqua amb els meus deixebles?’”. 12  Aquest home us ensenyarà una habitació gran i moblada al pis de dalt. Prepareu-lo allà». 13  Ells se’n van anar i ho van trobar tot tal com els hi havia dit, i van preparar la Pasqua. 14  Quan va arribar l’hora, es va reclinar a taula amb els apòstols. 15  I els hi va dir: «Tenia moltes ganes de menjar aquest sopar de la Pasqua amb vosaltres abans de patir; 16  perquè us dic que no el tornaré a menjar fins que tot el que està relacionat amb la Pasqua es compleixi en el Regne de Déu». 17  Després li van donar una copa, va donar gràcies a Déu i va dir: «Agafeu-la i beveu-ne tots, 18  perquè us dic que no tornaré a beure vi fins que arribi el Regne de Déu». 19  Després va agafar un pa, va donar gràcies a Déu, el va partir i el va donar als deixebles, dient: «Això representa el meu cos, que donaré a favor vostre. Continueu fent això en memòria meva». 20  Després d’haver sopat, també va fer el mateix amb la copa, i va dir: «Aquesta copa representa el nou pacte que entrarà en vigor per mitjà de la meva sang, que serà vessada a favor vostre». 21  «Però, mireu! La mà del qui em traeix és amb mi en aquesta taula. 22  De fet, el Fill de l’home segueix el seu camí tal com s’havia profetitzat; però ai de l’home que el traeix!» 23  Llavors els apòstols van començar a preguntar-se els uns als altres quin d’ells seria capaç de fer una cosa així. 24  Després van tenir una discussió molt forta sobre quin d’ells era el més important. 25  Però Jesús els hi va dir: «Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els que tenen autoritat sobre elles es fan dir Benefactors.* 26  Però vosaltres no heu de ser així. El més important entre vosaltres ha de ser com el més petit, i el que dirigeix, com el que serveix. 27  Perquè, ¿qui és més important, el que seu a taula o el que serveix? ¿No ho és el que seu a taula? Però jo estic enmig vostre servint-vos. 28  »Però vosaltres sou els que heu estat al meu costat durant les meves proves. 29  I jo faig un pacte amb vosaltres per a un regne, tal com el meu Pare ha fet un pacte amb mi, 30  perquè mengeu i beveu a la meva taula en el meu Regne, i us asseieu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel. 31  »Simó, Simó! Satanàs ha demanat sacsejar-vos com quan se separa el gra de la palla. 32  Però jo li he suplicat a Déu que la teva fe no es debiliti. I tu, quan hagis tornat, enforteix els teus germans». 33  I ell li va dir: «Senyor, si he d’anar amb tu a la presó, hi aniré; i si he de morir amb tu, moriré». 34  Però Jesús li va dir: «Pere, et dic que avui no cantarà un gall fins que hagis negat tres vegades que em coneixes». 35  També els hi va dir: «¿Us va faltar res quan us vaig dir que anéssiu a predicar sense una bossa per als diners ni una bossa per al menjar ni unes altres sandàlies?». Ells van respondre: «No». 36  Llavors els hi va dir: «Però ara, si teniu una bossa per als diners o una bossa per al menjar, agafeu-les, i si no teniu cap espasa, veneu la vostra capa i compreu-ne una. 37  Perquè us dic que el que està escrit s’ha de complir en mi, és a dir, “Ha estat comptat entre els delinqüents”. Perquè tot el que està escrit sobre mi s’està complint». 38  Aleshores ells van dir: «Senyor, aquí hi ha dues espases». I ell els hi va contestar: «Doncs ja en tenim prou». 39  Llavors va marxar i va anar com de costum a la muntanya de les Oliveres, i els deixebles el van seguir. 40  Quan hi van arribar, els hi va dir: «No deixeu d’orar per no caure en la temptació». 41  I es va separar d’ells la distància d’un tret de pedra i, de genolls, es va posar a orar, 42  dient: «Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però, que no es faci la meva voluntat, sinó la teva». 43  Després se li va aparèixer un àngel del cel i li va donar forces. 44  Però estava tan angoixat que va continuar orant més intensament, i la seva suor es va tornar com gotes de sang que queien a terra. 45  Després d’orar va anar cap als deixebles i els va trobar adormits, perquè estaven esgotats per la tristesa. 46  I els hi va dir: «Per què dormiu? Aixequeu-vos i no deixeu d’orar per no caure en la temptació». 47  Mentre encara parlava, va arribar una gran gentada. Un dels Dotze, l’anomenat Judes, anava al seu davant i, apropant-se a Jesús, li va fer un petó. 48  Però Jesús li va dir: «Judes, ¿traeixes el Fill de l’home amb un petó?». 49  Quan els que estaven al seu voltant van veure el que estava a punt de passar, van dir: «Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?». 50  I un d’ells va ferir el criat del gran sacerdot tallant-li l’orella dreta. 51  Però Jesús va dir: «Pareu! Ja n’hi ha prou». I tocant-li l’orella, el va curar. 52  Aleshores Jesús va dir als sacerdots principals, als capitans de la guàrdia del temple i als ancians que havien anat a agafar-lo: «¿Heu vingut amb espases i garrots com si fos un lladre? 53  Cada dia estava al temple amb vosaltres i no em vau arrestar. Però aquesta és la vostra hora i l’hora en què governa la foscor». 54  Llavors el van arrestar i el van portar a la casa del gran sacerdot. I Pere els seguia de lluny. 55  Van encendre un foc al mig del pati i s’hi van asseure al voltant, i Pere es va asseure amb ells. 56  Una criada el va veure assegut a la vora del foc, se’l va quedar mirant i va dir: «Aquest home també anava amb ell». 57  Però ell ho va negar, dient: «No el conec». 58  Una mica més tard, un home el va veure i li va dir: «Tu també ets un d’ells». Però Pere va respondre: «No ho sóc». 59  Més o menys una hora més tard, un altre home es va posar a insistir: «No hi ha dubte que aquest també anava amb ell, perquè és galileu!». 60  Però Pere va contestar: «No sé de què em parles». I a l’instant, mentre encara parlava, va cantar un gall. 61  En aquell moment, el Senyor es va girar i va mirar Pere fixament, i Pere va recordar el que el Senyor li havia dit: «Avui, abans que canti un gall, em negaràs tres vegades». 62  I va sortir a fora i va plorar desconsoladament. 63  Els homes que vigilaven Jesús van començar a burlar-se d’ell i a pegar-li. 64  Li van tapar la cara i li deien: «Si ets profeta, digues qui t’ha pegat!». 65  I van dir moltes altres blasfèmies contra ell. 66  Quan es va fer de dia, el consell d’ancians del poble, és a dir, els sacerdots principals i els escribes, es van reunir al Sanedrí,* van fer portar Jesús i li van dir: 67  «Si ets el Crist, digue’ns-ho». Però ell els hi va respondre: «Encara que us ho digués, no em creuríeu. 68  I si us fes preguntes, tampoc em contestaríeu. 69  Però des d’ara, el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu poderós». 70  I tots van dir: «Llavors, ¿tu ets el Fill de Déu?». Ell els hi va contestar: «Vosaltres mateixos ho dieu». 71  I ells van dir: «Per què necessitem més proves? Nosaltres mateixos ho hem sentit de la seva boca».

Notes a peu de pàgina

O «festa dels Àzims».
Lit. «plata».
O «Protectors».
Consulta el Glossari.