Lluc 19:1-48

  • Jesús visita Zaqueu (1-10)

  • La paràbola de les deu mines (11-27)

  • Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem (28-40)

  • Jesús plora per Jerusalem (41-44)

  • Neteja el temple (45-48)

19  Jesús va entrar a Jericó i va començar a travessar la ciutat.  Allà hi havia un home ric que es deia Zaqueu i que era un dels caps dels cobradors d’impostos.  Tenia moltes ganes de veure Jesús, però no podia, perquè era baixet i hi havia molta gent.  Per tant, es va posar a córrer per avançar la gent i es va enfilar dalt d’una figuera* per poder veure Jesús, que estava a punt de passar per allà.  Quan Jesús hi va arribar, va alçar la mirada i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui em quedaré a casa teva».  Ell va baixar de pressa i el va rebre a casa seva molt content.  Quan la gent ho va veure, tots es van posar a murmurar: «S’allotja a casa d’un pecador».  Però Zaqueu es va aixecar i li va dir al Senyor: «Senyor, donaré als pobres la meitat de tot el que tinc, i a la gent que he estafat, li tornaré quatre vegades més del que li he robat».  I Jesús li va contestar: «Avui Déu ha salvat aquesta família, perquè tu també ets fill d’Abraham. 10  Perquè el Fill de l’home ha vingut a buscar els que estaven perduts i a salvar-los». 11  Mentre els deixebles escoltaven tot això, Jesús els hi va explicar una altra paràbola, perquè estaven a prop de Jerusalem i pensaven que el Regne de Déu vindria d’un moment a l’altre. 12  Per això els hi va dir: «Un home de família noble havia d’anar a un país llunyà perquè el fessin rei, i després tornaria. 13  Va cridar deu dels seus esclaus, els hi va donar deu mines* i els hi va dir: “Feu negocis amb aquests diners fins que torni”. 14  Ara bé, la gent del seu país l’odiava i va enviar missatgers a dir-li: “No volem que siguis el nostre rei”. 15  »Quan el van fer rei* i va tornar, va fer venir els esclaus a qui havia donat els diners* per saber quant havien guanyat fent negocis. 16  Es va presentar el primer i li va dir: “Senyor, amb la teva mina he guanyat deu mines”. 17  I li va respondre: “Ben fet, ets un bon esclau! Com que has sigut fidel en una cosa tan petita, governaràs deu ciutats”. 18  Després es va presentar el segon i li va dir: “Senyor, amb la teva mina he guanyat cinc mines”. 19  I a aquest també li va respondre: “Governaràs cinc ciutats”. 20  Però es va presentar un altre i li va dir: “Senyor, aquí tens la teva mina; l’he guardat en un mocador. 21  Ho he fet perquè tenia por de tu. Ets un home exigent, que reclames el que no has invertit i segues el que no has sembrat”. 22  I li va respondre: “Esclau dolent, amb les teves mateixes paraules et condemno. Si sabies que sóc un home exigent, que reclamo el que no he invertit i sego el que no he sembrat, 23  per què no vas posar els meus diners* al banc? Així, al tornar, els hauria recuperat amb interessos”. 24  »Aleshores va dir als que estaven allà: “Preneu-li la mina i doneu-l’hi al que té les deu mines”. 25  Però ells li van respondre: “Senyor, aquest ja té deu mines”. 26  I ell els hi va contestar: “Us dic que a tot aquell que té, se li donarà més, però a qui no té, se li prendrà fins i tot el que té. 27  A més, porteu-me els enemics que no volien que fos rei i executeu-los davant meu”». 28  Després de dir tot això, Jesús va continuar viatjant cap a Jerusalem. 29  Quan estava a prop de Betfagé i de Betània, que estan a la muntanya de les Oliveres, va dir a dos dels seus deixebles: 30  «Aneu al poble que hi ha davant vostre. Quan hi entreu trobareu un pollí* lligat que ningú ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31  I si algú us pregunta per què el deslligueu, digueu-li: “El Senyor el necessita”». 32  Els dos deixebles hi van anar i ho van trobar tal com els hi havia dit. 33  Mentre deslligaven el pollí, els amos van preguntar als deixebles: «Per què el deslligueu?». 34  Ells van respondre: «El Senyor el necessita». 35  I el van portar a Jesús, van posar els seus vestits al seu damunt i Jesús s’hi va asseure. 36  Mentre ell avançava, la gent estenia els seus vestits pel camí. 37  Quan s’apropava al camí que baixa de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud de deixebles es va alegrar molt i va començar a alabar Déu amb veu forta per tots els miracles que havien vist, 38  i deien: «Beneït el qui ve com a Rei en nom de Jehovà! Pau al cel, i glòria a les altures!». 39  Però alguns dels fariseus que hi havia entre la gent li van dir: «Mestre, fes callar els teus deixebles». 40  Ell va contestar: «Us dic que si ells callessin, les pedres cridarien». 41  Quan va arribar prop de Jerusalem i va veure la ciutat, va plorar per ella, 42  dient: «Tant de bo que haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho. 43  Perquè arribarà el dia que els teus enemics construiran una tanca d’estaques al teu voltant, t’encerclaran i t’assetjaran per tots costats. 44  A tu et destruiran i als teus habitants* els mataran, i no deixaran pedra sobre pedra en aquesta ciutat, perquè no t’has adonat del temps en què se’t jutjava».* 45  Llavors va entrar al temple i va començar a fer fora tots els venedors, 46  i els hi va dir: «Està escrit: “La meva casa serà anomenada casa d’oració”, però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres». 47  Jesús ensenyava cada dia al temple. I els sacerdots principals, els escribes i els líders del poble intentaven matar-lo, 48  però no trobaven la manera de fer-ho, perquè sempre estava envoltat de gent que l’escoltava fascinada.

Notes a peu de pàgina

O «d’un sicòmor».
Una mina grega pesava 340 g i equivalia a 100 dracmes. Consulta el Glossari.
O «Quan va rebre el regne».
Lit. «la plata».
Lit. «la meva plata».
O «ase jove».
Lit. «fills».
Lit. «se t’inspeccionava».