Lluc 13:1-35

  • Penediu-vos o morireu (1-5)

  • La paràbola de la figuera que no dóna figues (6-9)

  • Jesús cura una dona encorbada en dissabte (10-17)

  • Les paràboles del gra de mostassa i del llevat (18-21)

  • Esforceu-vos a entrar per la porta estreta (22-30)

  • Herodes, «aquella guineu» (31-33)

  • Jesús lamenta l’actitud de Jerusalem (34, 35)

13  En aquell moment, alguns dels presents li van explicar a Jesús el cas dels galileus que Pilat havia matat mentre oferien sacrificis.  I ell els hi va dir: «¿Penseu que això els hi va passar perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?  És clar que no. Però si no us penediu, tots vosaltres també morireu.  I aquelles divuit persones que van morir a Siloam quan la torre els hi va caure al damunt, ¿penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem?  És clar que no. Però si no us penediu, tots vosaltres també morireu».  Aleshores els hi va explicar aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya, i hi va anar a buscar figues, però no en va trobar cap.  Llavors li va dir al seu vinyater: “Ja fa tres anys que vinc a buscar figues a aquesta figuera, però no n’he trobat mai. Talla-la! Per què he de deixar que ocupi la terra inútilment?”.  I ell li va respondre: “Amo, esperem un any més. Cavaré al seu voltant i hi tiraré fems.  Si dóna figues, perfecte! Si no, talla-la”». 10  Un dissabte, Jesús estava ensenyant en una de les sinagogues, 11  i hi havia una dona que estava malalta per culpa d’un dimoni des de feia divuit anys; anava tota encorbada i no es podia posar recta. 12  Quan Jesús la va veure, la va cridar i li va dir: «Dona, quedes lliure de la teva malaltia». 13  Va posar les mans sobre ella, i a l’instant es va posar recta i va començar a glorificar Déu. 14  Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús l’havia curada en dissabte, va dir a la gent: «Hi ha sis dies per treballar; veniu a fer-vos curar un d’aquests dies, i no pas en dissabte». 15  El Senyor li va contestar: «Hipòcrites! ¿És que vosaltres no deslligueu el vostre bou o el vostre ase de l’estable per dur-lo a beure en dissabte? 16  I a aquesta dona, que és filla d’Abraham i que Satanàs ha tingut lligada divuit anys, ¿no se l’havia d’alliberar en dissabte?». 17  Quan va dir tot això, tots els seus adversaris es van avergonyir, però la multitud s’alegrava de totes les coses meravelloses que feia. 18  Jesús va dir: «A què s’assembla el Regne de Déu, i a què el puc comparar? 19  És com un gra de mostassa que un home va sembrar al seu hort. Va créixer i es va convertir en un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques». 20  I també va dir: «A què puc comparar el Regne de Déu? 21  És com el llevat que una dona va barrejar amb tres mesures* de farina, i tota la massa va fermentar». 22  De camí a Jerusalem, Jesús anava de ciutat en ciutat i de poble en poble ensenyant a la gent. 23  I un home li va preguntar: «Senyor, són pocs els que se salven?». Ell els hi va dir: 24  «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts intentaran entrar però no podran. 25  Perquè quan l’amo de la casa s’aixequi i tanqui la porta, vosaltres us quedareu a fora trucant i dient: “Senyor, obre’ns”. Però ell us respondrà: “No sé qui sou”. 26  Llavors direu: “Hem menjat i begut amb tu, i has ensenyat pels carrers principals de la nostra ciutat”. 27  Però ell us dirà: “No sé qui sou. Aparteu-vos de mi, tots vosaltres que feu el mal!”. 28  Quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes al Regne de Déu, plorareu i apretareu les dents perquè us heu quedat fora. 29  A més, vindrà gent de l’est i de l’oest, del nord i del sud, i s’asseuran a taula al Regne de Déu. 30  Alguns dels últims seran els primers, i alguns dels primers seran els últims». 31  En aquell mateix moment, alguns fariseus es van apropar a Jesús i li van dir: «Surt d’aquí i marxa, perquè Herodes et vol matar». 32  I Jesús els hi va dir: «Aneu a dir-li a aquella guineu: “Avui i demà expulsaré dimonis i curaré malalts, i demà passat* acabaré”. 33  Però avui, demà i demà passat he de continuar viatjant, perquè no pot ser* que matin un profeta fora de Jerusalem. 34  Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que Déu t’envia! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills tal com una gallina reuneix els seus pollets sota les ales! Però no ho heu volgut. 35  Mireu! El vostre temple* serà abandonat. Us asseguro que no em veureu fins que digueu: “Beneït el qui ve en nom de Jehovà”».

Notes a peu de pàgina

Lit. «tres seàs». Aproximadament 10 kg de farina. Un seà equivalia a 7,33 l.
Lit. «el tercer dia».
O «és impensable».
Lit. «La vostra casa».