Lluc 12:1-59

  • El llevat dels fariseus (1-3)

  • Témer Déu, no les persones (4-7)

  • Admetre que coneixem Crist (8-12)

  • La paràbola del ric insensat (13-21)

  • «Deixeu de preocupar-vos» (22-34)

    • El petit ramat (32)

  • Mantenir-se desperts (35-40)

  • L’administrador fidel i un administrador infidel (41-48)

  • Jesús ha vingut a causar divisió (49-53)

  • Cal entendre el que està passant en aquest temps (54-56)

  • Com resoldre desacords (57-59)

12  Mentrestant, es van reunir tants milers de persones que es trepitjaven les unes a les altres, i Jesús es va dirigir en primer lloc als seus deixebles i els hi va dir: «Aneu amb compte amb el llevat dels fariseus, és a dir, amb la seva hipocresia.  Ara bé, no hi ha res, per molt ben amagat que estigui, que no s’acabi descobrint, ni res secret que no s’acabi sabent.  Per tant, el que digueu en la foscor, se sentirà a plena llum, i el que digueu en veu baixa dins de casa, serà proclamat des dels terrats.  A més, amics meus, a vosaltres us dic que no tingueu por dels que poden matar el cos però després ja no poden fer res més.  Us diré de qui heu de tenir por: heu de tenir por d’Aquell que, després de matar-vos, us pot llançar a la Gehenna.* Us dic que d’Aquest sí que heu de tenir por.  ¿No es venen cinc pardals per dues monedes de poc valor?* Però Déu no s’oblida ni d’un d’ells.*  Fins i tot té comptats tots els vostres cabells! No tingueu por, vosaltres valeu molt més que els pardals.  »Us dic que, a qui es posi de part meva davant de la gent, el Fill de l’home també es posarà de part seva davant dels àngels de Déu.  Però a qui em rebutgi davant de la gent, el Fill de l’home també el rebutjarà davant dels àngels de Déu. 10  I qui parli contra el Fill de l’home, serà perdonat; però qui blasfemi contra l’esperit sant, no serà perdonat. 11  Quan us portin davant de les audiències públiques,* dels governants i de les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu, 12  perquè en aquell moment* l’esperit sant us ensenyarà què heu de dir». 13  Llavors, algú d’entre la gent li va dir: «Mestre, digues al meu germà que es parteixi l’herència amb mi». 14  Ell li va contestar: «¿Qui m’ha fet jutge o àrbitre entre vosaltres dos?». 15  I va dir a la gent: «Estigueu alerta i eviteu tot tipus d’avarícia, perquè encara que algú visqui en l’abundància, tot el que té no li dóna la vida». 16  Llavors els hi va explicar aquesta paràbola: «Les terres d’un home ric van produir molt, 17  i per això va pensar: “Què faré ara que no tinc on guardar la meva collita?”. 18  I va dir: “Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners i en construiré de més grans, i allà hi guardaré tot el meu gra i tot el que tinc, 19  i em diré a mi mateix:* ‘Tens moltes coses bones guardades per a molts anys; estigues tranquil, menja, beu, passa-t’ho bé’”. 20  Però Déu li va dir: “Insensat! Aquesta mateixa nit moriràs,* i qui es quedarà amb tot el que has guardat?”. 21  Això és el que li passa a qui guarda tresors per a si mateix però no és ric als ulls de Déu». 22  Aleshores va dir als seus deixebles: «Per aquesta raó us dic: deixeu de preocupar-vos per la vostra vida* pensant què menjareu, o pel vostre cos pensant què us posareu. 23  Perquè la vida* val més que el menjar i el cos val més que la roba. 24  Penseu en els corbs, que no sembren ni seguen, i no tenen rebost ni graner, però Déu els alimenta. ¿No valeu vosaltres molt més que els ocells? 25  Qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar una mica* la seva vida? 26  Per tant, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu per les altres coses? 27  Penseu com creixen els lliris: no treballen ni filen; però jo us dic que ni Salomó en tota la seva esplendor no es va vestir mai com un d’aquests. 28  Doncs bé, si Déu vesteix així les plantes del camp, que avui són aquí i demà es llancen al foc, amb molta més raó us vestirà a vosaltres! Quina poca fe teniu! 29  Per tant, deixeu de preocupar-vos sobre què menjareu o què beureu, i no us amoïneu tant; 30  perquè tot això és el que la gent del món s’esforça per aconseguir, però el vostre Pare sap que necessiteu aquestes coses. 31  En canvi, feu que el seu Regne sempre sigui el més important en la vostra vida,* i Déu us donarà aquestes coses. 32  »No tingueu por, petit ramat, perquè el vostre Pare ha decidit donar-vos el Regne. 33  Veneu el que teniu i ajudeu els pobres.* Aconseguiu una bossa per als diners que no es faci malbé, és a dir, un tresor inesgotable al cel, on els lladres no s’hi apropen i les arnes* no el fan malbé. 34  Perquè on hi ha el vostre tresor, també hi haurà el vostre cor. 35  »Estigueu preparats* i tingueu els llums d’oli encesos. 36  Heu de ser com els esclaus que esperen que el seu amo torni del casament per obrir-li la porta tan bon punt arribi i truqui. 37  Feliços són els esclaus que l’amo troba a l’aguait quan arriba! Us asseguro que es prepararà,* els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38  Feliços són si arriba abans de mitjanit* o a la matinada* i els troba preparats! 39  Sapigueu això: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora vindria el lladre, no l’hauria deixat entrar a casa seva. 40  Vosaltres, també, estigueu a punt, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora que menys us ho espereu». 41  Llavors Pere li va dir: «Senyor, ¿ens expliques aquesta paràbola només a nosaltres o també a tothom?». 42  El Senyor li va respondre: «Qui és realment l’administrador* fidel, l’assenyat,* a qui el seu amo posarà a càrrec dels seus ajudants* per donar-los l’aliment que necessiten al temps degut? 43  Que feliç serà aquest esclau si, quan arriba el seu amo, el troba fent això! 44  Us asseguro que el posarà a càrrec de tots els seus béns. 45  Però si l’esclau digués dins seu: “El meu amo tarda a venir”, i comencés a pegar els altres criats i criades, i a menjar, beure i emborratxar-se, 46  l’amo d’aquest esclau vindrà un dia que ell no s’espera i a una hora que no sap, i el castigarà amb el pitjor dels càstigs i el llençarà on estan els infidels. 47  Aleshores, l’esclau que va entendre què volia l’amo però no es va preparar ni va fer el que li havia demanat, rebrà molts assots. 48  Però l’esclau que va fer les coses que mereixien assots perquè no va entendre el que l’amo volia, en rebrà pocs. De fet, a qui se li ha donat molt, se li exigirà molt, i a qui rep molta responsabilitat, se li exigirà molt més. 49  »He vingut a encendre un foc a la terra, i com que ja està encès, què més puc demanar? 50  De fet, he de ser batejat amb un bateig, i estaré molt angoixat fins que s’acompleixi! 51  ¿Us penseu que he vingut a portar pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a causar divisió. 52  Perquè des d’ara els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells, tres contra dos i dos contra tres. 53  El pare estarà dividit contra el fill i el fill contra el pare, la mare contra la filla i la filla contra la mare, la sogra contra la nora i la nora contra la sogra». 54  Després també va dir a les multituds: «Quan veieu un núvol que ve de l’oest, de seguida dieu: “S’acosta una tempesta”, i així passa. 55  I quan veieu que bufa vent del sud, dieu: “Farà molta calor”, i en fa. 56  Hipòcrites! Sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre el que està passant en aquest temps? 57  Per què no decidiu per vosaltres mateixos què heu de fer? 58  Per exemple, quan vagis a veure un funcionari amb algú que t’ha denunciat, afanya’t a arribar a un acord mentre aneu de camí, perquè no et porti davant del jutge, el jutge t’entregui al guàrdia del tribunal, i el guàrdia et tanqui a la presó. 59  Et dic que no en sortiràs fins que n’hagis pagat l’últim cèntim».*

Notes a peu de pàgina

Consulta el Glossari.
Lit. «per dos asos».
O «no passa per alt ni un d’ells».
O «de les sinagogues».
Lit. «en aquella hora».
O «i diré a la meva ànima».
O «reclamaran la teva ànima».
O «ànima».
O «ànima».
Lit. «una colzada».
Lit. «continueu buscant el seu Regne».
Lit. «feu obres de misericòrdia».
Insectes que s’alimenten de roba.
Lit. «Cenyiu-vos els lloms».
Lit. «se cenyirà».
Lit. «a la segona vetlla». Aproximadament des de les nou del vespre fins a mitjanit.
Lit. «a la tercera vetlla». Des de mitjanit fins a aproximadament les tres de la matinada.
O «el majordom de la casa».
O «discret; prudent; savi».
O «servidors de la casa».
Lit. «l’últim lèpton». Consulta el Glossari.