Joan 4:1-54

  • Jesús i la samaritana (1-38)

    • Adorar Déu «amb esperit i amb veritat» (23, 24)

  • Molts samaritans creuen en Jesús (39-42)

  • Jesús cura el fill d’un funcionari (43-54)

4  Quan el Senyor va saber que els fariseus havien sentit a dir que ell* feia més deixebles i batejava més gent que Joan  (tot i que no era Jesús qui batejava sinó els seus deixebles),  va marxar de Judea i va anar una altra vegada cap a Galilea.  Però havia de passar per Samària  i va arribar a una ciutat samaritana que es deia Sicar, prop del camp que Jacob li havia donat al seu fill Josep.  Allà hi havia el pou de Jacob. I Jesús, que estava cansat del viatge, es va asseure al pou. Eren cap a les dotze del migdia.*  Una dona de Samària hi va anar a treure aigua, i Jesús li va dir: «Dóna’m una mica d’aigua».  (Els seus deixebles havien anat a la ciutat a comprar menjar.)  Llavors, la samaritana li va dir: «Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?». (Perquè els jueus no es tracten amb els samaritans.) 10  Jesús li va respondre: «Si sabessis quin és el regal* de Déu i qui és el que et diu: “Dóna’m una mica d’aigua”, tu li hauries demanat aigua i ell t’hauria donat aigua de vida». 11  Ella li va dir: «Senyor, no tens res per treure aigua, i el pou és profund. D’on trauràs aquesta aigua de vida? 12  ¿Que potser ets més gran que el nostre avantpassat Jacob? Ell ens va donar aquest pou, d’on bevia aigua amb els seus fills i el seu bestiar». 13  Jesús li va contestar: «Tots els que beuen d’aquesta aigua tornen a tenir set. 14  Però qui begui de l’aigua que jo li donaré no tornarà a tenir set mai més, perquè l’aigua que jo li donaré serà com una font dins seu que li donarà vida eterna». 15  La dona li va dir: «Senyor, dóna’m d’aquesta aigua, perquè no torni a tenir set ni hagi de venir aquí a treure aigua». 16  Ell li va contestar: «Vés, avisa el teu marit i torna». 17  La dona li va respondre: «No tinc marit». I Jesús li va dir: «Tens raó al dir que no tens marit. 18  Perquè n’has tingut cinc, i l’home amb qui ara vius no és el teu marit. El que has dit és veritat». 19  La dona li va contestar: «Senyor, veig que ets profeta. 20  Els nostres avantpassats adoraven Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que la gent l’ha d’adorar a Jerusalem». 21  Jesús li va dir: «Creu-me, dona, s’apropa el temps en què no adorareu el Pare ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem. 22  Vosaltres adoreu el que no coneixeu; nosaltres adorem el que coneixem, perquè la salvació comença amb els jueus.* 23  Però s’acosta l’hora, i de fet, ja ha arribat, en què els autèntics servidors del Pare l’adoraran amb esperit i amb veritat, perquè el Pare busca aquest tipus de persones perquè l’adorin. 24  Déu és un esperit, i els que l’adoren l’han d’adorar amb esperit i amb veritat». 25  La dona li va dir: «Sé que el Messies, a qui anomenen Crist, vindrà. Quan vingui, ens ho explicarà tot». 26  Jesús li va respondre: «Sóc jo, el qui parla amb tu». 27  En aquell moment van arribar els seus deixebles i es van quedar sorpresos, perquè parlava amb una dona. Però ningú li va dir: «Què vols?» o: «Per què parles amb ella?». 28  Llavors la dona va deixar la gerra d’aigua, va anar a la ciutat i li va dir a la gent: 29  «Veniu i veureu un home que m’ha dit tot el que he fet. ¿No serà aquest el Crist?». 30  I la gent va sortir de la ciutat i va anar a veure’l. 31  Mentrestant, els deixebles li insistien: «Rabí, menja». 32  Però Jesús els hi va dir: «Jo tinc un aliment per menjar que vosaltres no sabeu». 33  I els deixebles van dir entre ells: «¿És que algú li ha portat menjar?». 34  Jesús els hi va dir: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acabar la feina que m’ha encarregat. 35  ¿No dieu que encara queden quatre mesos per a la collita? Doncs jo us dic: Aixequeu els ulls i mireu els camps. Estan daurats,* a punt per a la sega. 36  El segador ja està rebent el sou i recollint el fruit per a la vida eterna, i així el sembrador i el segador es poden alegrar junts. 37  En això té raó la dita: Un és el qui sembra i un altre el qui sega. 38  Us he enviat a segar el que no havíeu treballat. Altres han treballat, i vosaltres us heu beneficiat de la seva feina». 39  Molts samaritans d’aquella ciutat van creure en ell gràcies al testimoni que va donar la dona, quan va dir: «M’ha dit tot el que he fet». 40  Per això, quan els samaritans el van anar a veure, li van demanar que es quedés amb ells, i ell s’hi va quedar dos dies. 41  I molts més van creure quan van sentir el que va explicar, 42  i li van dir a la dona: «Ja no creiem només pel que tu ens has dit. Nosaltres mateixos l’hem sentit i estem convençuts que aquest home és el salvador del món». 43  Després dels dos dies, va marxar d’allà i se’n va anar a Galilea. 44  (Però Jesús mateix havia dit que un profeta no rep cap honor a la seva terra.) 45  Quan va arribar a Galilea, els galileus el van rebre bé, perquè havien vist tot el que havia fet a Jerusalem durant la festa, ja que ells també hi havien anat. 46  Llavors va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt. 47  Quan aquest home va sentir que Jesús havia marxat de Judea i se n’havia anat a Galilea, el va anar a trobar i li va demanar que baixés a Cafarnaüm per curar el seu fill, perquè estava a punt de morir. 48  Però Jesús li va dir: «Si no veieu senyals i miracles, no creieu». 49  El funcionari del rei li va demanar: «Senyor, baixa abans que el meu fill es mori». 50  I Jesús li va contestar: «Vés, el teu fill està viu». L’home va creure el que Jesús li va dir, i va marxar. 51  Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus esclaus el van anar a trobar per dir-li que el seu fill estava viu.* 52  Ell els hi va preguntar a quina hora havia millorat, i ells li van contestar: «La febre li va marxar ahir cap a la una del migdia».* 53  Aleshores el pare es va adonar que era la mateixa hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill està viu». I ell i tota la seva casa es van fer creients. 54  Aquest va ser el segon miracle que Jesús va fer després d’anar a Galilea des de Judea.

Notes a peu de pàgina

Lit. «Jesús».
Lit. «Era cap a la sisena hora».
O «regal gratuït».
O «ve dels jueus».
Lit. «blancs».
O «s’estava recuperant».
Lit. «ahir a la setena hora».