Joan 21:1-25

  • Jesús s’apareix als seus deixebles (1-14)

  • Pere li diu a Jesús que l’estima (15-19)

    • «Alimenta les meves ovelletes» (17)

  • El futur del deixeble que Jesús estima (20-23)

  • Conclusió (24, 25)

21  Després d’això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles, al llac de Tiberíades.* Això és el que va passar:  Estaven junts Simó Pere, Tomàs (l’anomenat Bessó), Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més,  i Simó Pere els hi va dir: «Me’n vaig a pescar». Els altres li van dir: «Venim amb tu». Llavors van sortir i van pujar a la barca, però aquella nit no van pescar res.  Quan començava a clarejar, Jesús estava a la vora del llac, però els deixebles no el van reconèixer.  Aleshores, Jesús els hi va dir: «Fills meus, no teniu res* per menjar, veritat?». Ells van respondre: «No, no tenim res».  Ell els hi va dir: «Llanceu la xarxa al costat dret de la barca i trobareu peixos». Ells ho van fer i, de tants peixos que van agafar, no van ser capaços de pujar la xarxa.  Aleshores, el deixeble que Jesús estimava li va dir a Pere: «És el Senyor!». Quan Simó Pere ho va sentir, es va posar la roba, perquè anava mig despullat,* i es va llançar a l’aigua.  Els altres deixebles hi van arribar amb la barqueta, arrossegant la xarxa plena de peixos, perquè no estaven gaire lluny de terra, només a uns noranta metres.*  Quan van arribar a terra, van veure peix damunt d’unes brases, i pa. 10  Jesús els hi va dir: «Porteu alguns peixos dels que acabeu de pescar». 11  Simó Pere va pujar a la barca i va arrossegar fins a terra la xarxa plena de peixos: eren 153 peixos grossos. I tot i que n’hi havia tants, la xarxa no es va trencar. 12  Jesús els hi va dir: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles es va atrevir a preguntar-li: «Qui ets?», perquè sabien que era el Senyor. 13  Jesús s’hi va apropar, va agafar el pa i els hi va donar; i també va fer el mateix amb el peix. 14  Aquesta va ser la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. 15  Quan van acabar d’esmorzar, Jesús li va dir a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m’estimes més que a aquests?». Ell li va contestar: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo».* I ell li va dir: «Alimenta els meus corders». 16  Llavors li va tornar a preguntar per segona vegada: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell va contestar: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo».* I ell li va dir: «Pastura les meves ovelletes». 17  I Jesús li va preguntar per tercera vegada: «Simó, fill de Joan, m’estimes?».* Pere es va entristir perquè li havia preguntat per tercera vegada si l’estimava. Per això li va dir: «Senyor, tu ho saps tot. Tu saps que t’estimo».* Jesús li va dir: «Alimenta les meves ovelletes. 18  T’ho ben asseguro: quan eres jove et vesties tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell estiraràs les mans i un altre et vestirà i et portarà on no vols». 19  Va dir això per indicar amb quin tipus de mort Pere donaria glòria a Déu. Després Jesús li va dir: «No deixis de seguir-me». 20  Pere es va girar i va veure que el deixeble que Jesús estimava venia darrere d’ells, aquell que al sopar s’havia recolzat al pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el que et trairà?». 21  I al veure’l, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, i què li passarà a ell?». 22  Jesús li va dir: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què n’has de fer? Tu, no deixis de seguir-me». 23  Per això, entre els germans va començar a córrer el rumor que aquell deixeble no moriria. Però Jesús no havia dit que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què n’has de fer?». 24  Aquest és el deixeble que dóna testimoni d’aquestes coses i el que les ha escrit, i sabem que el seu testimoni és verdader. 25  Jesús encara va fer moltes altres coses, que si s’escrivissin una per una, crec que el món no podria contenir tots els rotlles que s’escriurien.

Notes a peu de pàgina

És a dir, el llac de Galilea.
O «cap peix».
Lit. «estava despullat».
Lit. «unes 200 colzades».
O «que et tinc afecte».
O «que et tinc afecte».
O «sents afecte per mi?».
O «que et tinc afecte».