Joan 20:1-31

  • La tomba buida (1-10)

  • Jesús s’apareix a Maria Magdalena (11-18)

  • S’apareix als seus deixebles (19-23)

  • Tomàs dubta, però després creu (24-29)

  • El propòsit d’aquest rotlle (30, 31)

20  El primer dia de la setmana,* Maria Magdalena va arribar a la tomba de bon matí, mentre encara era fosc, i va veure que havien tret la pedra de la tomba.  Llavors va anar corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els hi va dir: «S’han endut el Senyor de la tomba, i no sabem on l’han posat».  Aleshores Pere i l’altre deixeble van sortir cap a la tomba.  Tots dos es van posar a córrer, però l’altre deixeble corria més ràpid que Pere i va arribar-hi primer.  Es va ajupir i va veure la roba de lli estesa, però no hi va entrar.  Després d’ell, també va arribar Simó Pere. Va entrar a la tomba i hi va veure la roba de lli.  Però el mocador amb què li havien embolicat el cap no estava amb l’altra roba, sinó que estava enrotllat en un lloc a part.  Llavors també hi va entrar l’altre deixeble, el que havia arribat a la tomba primer, ho va veure i va creure.  De fet, encara no havien entès l’Escriptura que deia que ell havia de ressuscitar d’entre els morts. 10  I els deixebles se’n van tornar a casa. 11  Però Maria es va quedar fora, plorant prop de la tomba. Mentre plorava, es va ajupir per mirar dins de la tomba 12  i va veure dos àngels vestits de blanc, asseguts on havia estat el cos de Jesús, un al cap i l’altre als peus. 13  Ells li van dir: «Dona, per què plores?». Ella els hi va contestar: «S’han endut el meu Senyor, i no sé on l’han posat». 14  Després de dir això, es va girar i va veure Jesús allà dret, però no el va reconèixer. 15  Jesús li va dir: «Dona, per què plores? A qui busques?». Ella, pensant-se que era l’home que cuidava l’hort, li va respondre: «Senyor, si te l’has emportat, digue’m on l’has posat i me l’enduré». 16  Jesús li va dir: «Maria!». Al girar-se, ella li va dir en hebreu: «Rabbuni!» (que vol dir «mestre»). 17  Jesús li va dir: «Deixa’m anar, perquè encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digue’ls-hi: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, i al meu Déu, que és el vostre Déu”». 18  Maria Magdalena va anar a trobar els deixebles i els hi va donar la notícia: «He vist el Senyor!». I també els hi va explicar el que ell li havia dit. 19  Aquell dia, que era el primer dia de la setmana, els deixebles es van reunir al vespre. Tenien les portes tancades per por dels jueus, i Jesús es va aparèixer enmig d’ells i els hi va dir: «Que tingueu pau». 20  Després de dir això, els hi va ensenyar les mans i el costat. Aleshores els deixebles es van alegrar molt de veure el Senyor. 21  Jesús els hi va tornar a dir: «Que tingueu pau. Tal com el Pare m’ha enviat, jo també us envio a vosaltres». 22  Després de dir això, va bufar damunt d’ells i els hi va dir: «Rebeu esperit sant. 23  Si perdoneu els pecats a algú, li són perdonats; si no perdoneu els pecats a algú, no li són perdonats». 24  Però Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no estava amb ells quan Jesús se’ls hi va aparèixer. 25  Per això, els altres deixebles li van dir: «Hem vist el Senyor!». Però ell els hi va dir: «Si no li veig la ferida* dels claus a les seves mans, i no li fico el dit a la ferida dels claus, i no li fico la mà dins del seu costat, no m’ho creuré mai». 26  Al cap de vuit dies, els deixebles tornaven a estar reunits a la casa, i Tomàs estava amb ells. Tot i que les portes estaven tancades, Jesús es va aparèixer enmig d’ells i els hi va dir: «Que tingueu pau». 27  Llavors li va dir a Tomàs: «Fica el dit aquí i mira les meves mans, i fica la teva mà dins del meu costat. Deixa de dubtar* i creu». 28  Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu!». 29  Jesús li va dir: «¿Has cregut perquè m’has vist? Feliços els que creuen sense haver vist». 30  De fet, Jesús també va fer molts altres miracles davant dels deixebles, que no estan escrits en aquest rotlle. 31  Però aquests s’han escrit perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, gràcies a aquesta fe, tingueu vida per mitjà del seu nom.

Notes a peu de pàgina

Per als jueus, el primer dia de la setmana era el diumenge.
O «marca».
Lit. «No siguis incrèdul».