Joan 13:1-38

  • Jesús renta els peus dels seus deixebles (1-20)

  • Identifica Judes com el seu traïdor (21-30)

  • Un manament nou (31-35)

    • «Si us estimeu els uns als altres» (35)

  • Jesús profetitza que Pere el negarà (36-38)

13  Abans de la festa de la Pasqua, Jesús sabia que ja havia arribat la seva hora per deixar aquest món i tornar al Pare. Ell, que havia estimat els seus seguidors que estaven al món, els va estimar fins al final.  Estaven sopant, i el Diable ja havia posat al cor de Judes Iscariot, el fill de Simó, el pensament de trair Jesús.  Jesús, sabent que el Pare ho havia posat tot a les seves mans, i que havia vingut de Déu i que tornava a Déu,  es va aixecar de taula i es va treure el mantell. Llavors va agafar una tovallola i se la va lligar a la cintura.*  Després va posar aigua en una palangana* i es va posar a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que s’havia lligat a la cintura.*  Quan va arribar a Simó Pere, ell li va dir: «Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?».  Jesús li va respondre: «Ara no entens el que faig, però ho entendràs després».  Pere li va dir: «No em rentaràs mai els peus!». I Jesús li va contestar: «Si no et rento, no tens res a veure amb mi».  Llavors Simó Pere li va dir: «Senyor, no em rentis només els peus, renta’m també les mans i el cap». 10  Jesús li va respondre: «Qui s’ha banyat, només necessita rentar-se els peus, perquè tot el seu cos està net. I vosaltres esteu nets, encara que no tots». 11  Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots esteu nets». 12  Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell, es va reclinar a taula una altra vegada, i els hi va dir: «¿Enteneu el que us he fet? 13  Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i teniu raó, perquè ho sóc. 14  Per tant, si jo, que sóc el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, vosaltres també us heu de rentar* els peus els uns als altres. 15  Jo us he donat l’exemple,* i tal com jo us ho he fet, també ho heu de fer vosaltres. 16  Us ho ben asseguro: un esclau no és més que el seu amo, ni un enviat més que el que l’ha enviat. 17  Ara que sabeu aquestes coses, sereu feliços si les feu. 18  No parlo de tots vosaltres; conec els que he escollit. Però això compleix l’Escriptura: “Qui menjava el meu pa s’ha aixecat* contra mi”. 19  Us ho dic ara, abans que passi, perquè quan passi, cregueu que jo sóc qui sóc. 20  Us ho ben asseguro: qui rep aquell a qui jo envio, també em rep a mi, i qui em rep a mi, també rep Aquell que m’ha enviat». 21  Després de dir això, Jesús es va angoixar molt,* i va afirmar: «Us ben asseguro que un de vosaltres em trairà». 22  Els deixebles es van mirar els uns als altres sense saber de qui parlava. 23  Un dels deixebles, el que Jesús estimava, estava reclinat al costat* de Jesús. 24  Aleshores Simó Pere li va fer un senyal amb el cap i li va preguntar: «De qui parla?». 25  I ell, recolzant-se sobre el pit de Jesús, li va dir: «Senyor, qui és?». 26  Jesús li va contestar: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». Llavors va sucar el pa i li va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. 27  Després que Judes agafés el tros de pa, Satanàs va entrar dins seu. I Jesús li va dir a Judes: «El que fas, fes-ho de pressa». 28  Però cap dels que estaven reclinats a taula sabia per què li havia dit això. 29  De fet, alguns van pensar que, com que Judes tenia la caixa dels diners, Jesús li estava dient que comprés el que necessitaven per a la festa o que donés alguna cosa als pobres. 30  I després d’agafar el tros de pa, Judes va sortir de seguida. Era de nit. 31  Quan Judes se’n va anar, Jesús va dir: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat per mitjà d’ell. 32  Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33  Fillets meus, estaré amb vosaltres una mica més. Em buscareu, però tal com vaig dir als jueus, també us ho dic a vosaltres: “Allà on vaig, no hi podeu venir”. 34  Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres; tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. 35  Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres». 36  Simó Pere li va preguntar: «Senyor, on vas?». Jesús li va contestar: «On jo vaig, ara no em pots seguir, però em seguiràs més tard». 37  Pere li va dir: «Senyor, per què no et puc seguir ara? Donaré la meva vida* per tu». 38  Jesús va respondre: «¿Donaràs la vida* per mi? Et ben asseguro que no cantarà un gall fins que m’hagis negat tres vegades».

Notes a peu de pàgina

Lit. «es va cenyir».
O «un gibrell».
Lit. «amb què estava cenyit».
O «esteu obligats a rentar-vos».
O «el model».
Lit. «ha aixecat el seu taló».
Lit. «es va agitar en l’esperit».
Lit. «al pit».
O «ànima».
O «ànima».