Joan 12:1-50

  • Maria posa oli als peus de Jesús (1-11)

  • Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem (12-19)

  • Jesús anuncia la seva mort (20-37)

  • La falta de fe dels jueus compleix profecia (38-43)

  • Jesús va venir a salvar el món (44-50)

12  Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, a qui Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.  Li van preparar un sopar; Marta servia i Llàtzer era un dels que menjava* amb ell.  Aleshores Maria va agafar quasi mig litre* d’oli perfumat de nard autèntic, molt car, i el va posar als peus de Jesús, i llavors els hi va eixugar amb els seus cabells. Tota la casa es va omplir de la fragància de l’oli perfumat.  Però Judes Iscariot, un dels seus deixebles, que estava a punt de trair-lo, va dir:  «Per què no s’ha venut aquest oli per 300 denaris* i s’han donat els diners als pobres?».  Però no va dir això perquè es preocupés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la caixa dels diners, robava els diners que hi posaven.  Llavors Jesús va dir: «Deixa-la! Ho fa com a preparació per al dia del meu enterrament.  Perquè sempre teniu els pobres amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre».  Mentrestant, molts jueus van saber que Jesús estava allà i hi van anar, però no només a veure Jesús, sinó també a veure Llàtzer, a qui ell havia ressuscitat d’entre els morts. 10  Llavors els sacerdots principals també es van posar a conspirar per matar Llàtzer, 11  perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús. 12  L’endemà, la gentada que havia anat a la festa va sentir a dir que Jesús anava cap a Jerusalem. 13  Van agafar branques de palmeres i van sortir a rebre’l cridant: «Salva’l!* Beneït el qui ve en nom de Jehovà, el Rei d’Israel!». 14  Jesús va trobar un ase jove, i s’hi va asseure al damunt, tal com està escrit: 15  «No tinguis por, filla de Sió. Mira! El teu rei ve, assegut en un pollí».* 16  Els seus deixebles no ho van entendre al principi, però quan Jesús va ser glorificat, van recordar que el que havia passat era just el que les Escriptures deien d’ell. 17  Els que estaven amb Jesús quan va dir a Llàtzer que sortís de la tomba i el va ressuscitar d’entre els morts, no deixaven d’explicar el que havien vist. 18  També és per això que la gent va anar a rebre’l, perquè havien sentit a dir que havia fet aquest miracle. 19  Però els fariseus es deien els uns als altres: «¿Ho veieu? No estem aconseguint res. Tot el món el segueix!». 20  Entre els que havien anat a la festa a adorar hi havia alguns grecs. 21  Aquests es van apropar a Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li van demanar: «Senyor, volem veure Jesús». 22  Felip va anar a dir-l’hi a Andreu, i tots dos van anar a dir-l’hi a Jesús. 23  Però Jesús els hi va respondre: «Ha arribat l’hora perquè el Fill de l’home sigui glorificat. 24  Us ho ben asseguro: si el gra de blat que cau a terra no mor, segueix sent un sol gra; però si mor, dóna molt de fruit. 25  Qui estima la seva vida,* la perdrà, però qui odia la seva vida* en aquest món, la protegirà i podrà viure per sempre. 26  Si algú em vol servir, que em segueixi, i on jo sóc, també hi serà el que em serveix. Si algú em vol servir, el Pare l’honrarà. 27  Ara estic angoixat,* i què he de dir? Pare, salva’m d’aquest moment* tan difícil. Però he vingut per passar per aquesta situació.* 28  Pare, glorifica el teu nom». Llavors es va sentir una veu del cel que deia: «L’he glorificat i el tornaré a glorificar». 29  Els que estaven allà ho van sentir. Alguns deien que havia tronat, però d’altres deien: «Un àngel li ha parlat». 30  Jesús va dir: «Aquesta veu no s’ha sentit per mi, sinó per vosaltres. 31  Ara s’està jutjant aquest món, i el governant d’aquest món serà expulsat. 32  Però jo, quan sigui aixecat de la terra, atrauré tota classe de persones». 33  Això ho deia per indicar de quina manera moriria. 34  Aleshores, la gent li va respondre: «La Llei diu que el Crist viurà per sempre. Per què dius que el Fill de l’home ha de ser aixecat? Qui és aquest Fill de l’home?». 35  Jesús els hi va dir: «La llum seguirà amb vosaltres per poc temps. Camineu mentre encara tingueu la llum, perquè la foscor no us domini. Qui camina en la foscor, no sap on va. 36  Mentre tingueu la llum, creieu en la llum, i així sereu fills de la llum». Després de dir tot això, Jesús va marxar i es va amagar d’ells. 37  Tot i que havia fet molts miracles davant seu, no tenien fe en ell. 38  Així es van complir les paraules del profeta Isaïes: «Jehovà, ¿qui ha cregut en el que hem dit? ¿A qui ha estat revelat el poder* de Jehovà?». 39  Isaïes també va explicar per què no podien creure: 40  «Els hi ha encegat els ulls i els hi ha endurit el cor, perquè no vegin amb els seus ulls ni comprenguin amb el seu cor, i no tornin a mi perquè jo els curi». 41  Isaïes parlava del Crist quan va dir això, perquè va veure la seva glòria. 42  Amb tot, fins i tot molts dirigents van creure en ell, però no ho van reconèixer per por dels fariseus, perquè no els expulsessin de la sinagoga. 43  De fet, preferien tenir l’aprovació* dels homes a l’aprovació* de Déu. 44  Però Jesús va exclamar: «Qui té fe en mi, no només té fe en mi, sinó també en aquell que m’ha enviat; 45  i qui em veu a mi, també veu Aquell que m’ha enviat. 46  He vingut al món com a llum perquè tots els que creuen en mi no segueixin en la foscor. 47  Però si algú escolta les meves paraules i no les obeeix, no el condemno, perquè no he vingut a jutjar el món, sinó a salvar-lo. 48  Qui em rebutja i no accepta les meves paraules, ja té qui el condemni; les coses que jo he dit són les que el condemnaran l’últim dia. 49  Perquè no he parlat per iniciativa pròpia, sinó que el Pare que m’ha enviat m’ha manat què he de dir i què he d’ensenyar. 50  I sé que el seu manament porta a la vida eterna. Per tant, tot el que dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha manat».

Notes a peu de pàgina

Lit. «estava reclinat a taula».
Lit. «va agafar una lliura», és a dir, una lliura romana, que són uns 327 g.
Un denari equivalia al sou d’un dia.
Lit. «Hosanna». Aquesta expressió s’utilitzava per demanar salvació a Déu i per expressar alegria.
O «ase jove».
O «ànima».
O «ànima».
O «la meva ànima està angoixada».
Lit. «d’aquesta hora».
Lit. «hora».
Lit. «braç».
Lit. «la glòria».
Lit. «la glòria».