Jaume 2:1-26

  • Mostrar favoritismes és un pecat (1-13)

    • L’amor és la llei reial (8)

  • La fe sense obres està morta (14-26)

    • Els dimonis creuen i tremolen de por (19)

    • Abraham va ser anomenat amic de Jehovà (23)

2  Germans meus, ¿és veritat que teniu fe en el nostre gloriós Senyor Jesucrist i, al mateix temps, mostreu favoritismes?  Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home amb anells d’or i roba luxosa, i també un home pobre amb la roba bruta.  Si mireu amb admiració el que porta roba luxosa i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», però al pobre li dieu: «Queda’t aquí dret», o li dieu: «Seu aquí, als meus peus»,*  ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No us heu convertit en jutges que prenen decisions malvades?  Escolteu, estimats germans meus: ¿no ha escollit Déu els que són pobres en aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ha promès als que l’estimen?  Però vosaltres deshonreu els pobres. ¿No són els rics els que us oprimeixen i us arrosseguen fins als tribunals?  ¿No són ells els que blasfemen contra el bon nom que vosaltres porteu?  Si compliu la llei reial, segons l’Escriptura: «Estima els altres com a tu mateix», feu bé.  Però si seguiu mostrant favoritismes, cometeu un pecat, i sou culpables perquè la llei us condemna. 10  Perquè si algú obeeix tota la Llei però falla en un sol punt, es fa culpable de transgredir tota la Llei. 11  Perquè aquell que va dir: «No has de cometre adulteri», també va dir: «No has d’assassinar». Per tant, si no comets adulteri, però assassines, no compleixes la Llei. 12  Heu de continuar parlant i comportant-vos com persones que seran jutjades per la llei d’un poble lliure.* 13  Perquè qui no mostra misericòrdia,* serà jutjat sense misericòrdia. La misericòrdia triomfarà sobre el judici. 14  Germans meus, ¿de què serveix que algú digui que té fe si no ho demostra amb obres? Aquesta fe no el pot salvar. 15  Si un germà o una germana no té roba* ni prou menjar per aquell dia, 16  i algú de vosaltres li diu: «Vés en pau, abriga’t bé i atipa’t», però no li doneu el que necessita per viure, ¿de què servirà? 17  De la mateixa manera, la fe sense obres està morta. 18  Amb tot, algú dirà: «Tu tens fe i jo tinc obres. Mostra’m la teva fe sense les obres, i jo et mostraré la meva fe per les meves obres». 19  Tu creus que hi ha un sol Déu, veritat? Fas bé; però els dimonis també creuen i tremolen de por. 20  Insensat, ¿necessites proves que demostrin que la fe sense obres no serveix per res? 21  ¿No va ser per les seves obres que el nostre pare Abraham va ser declarat just quan va oferir el seu fill Isaac sobre l’altar? 22  Pots veure, doncs, que Abraham va demostrar la seva fe juntament amb obres i que, gràcies a les seves obres, la seva fe es va perfeccionar. 23  Així es va complir l’Escriptura que diu: «Abraham va demostrar fe en Jehovà, i per això se’l va considerar just», i va ser anomenat amic de Jehovà. 24  Com podeu veure, una persona és declarada justa per les seves obres i no només per la seva fe. 25  De la mateixa manera, ¿no va ser per les seves obres que Rahab, la prostituta, va ser declarada justa quan va acollir hospitalàriament els missatgers i els va enviar per un altre camí? 26  Per tant, així com el cos sense esperit* està mort, la fe sense obres també està morta.

Notes a peu de pàgina

Lit. «sota el meu reposapeus».
Lit. «la llei de la llibertat».
Consulta el Glossari.
Lit. «va despullat».
O «alè».