Hebreus 6:1-20

  • Esforcem-nos per ser madurs (1-3)

  • Els que s’han apartat tornen a clavar el Fill al pal (4-8)

  • Assegureu la vostra esperança (9-12)

  • La promesa de Déu es complirà (13-20)

    • La promesa i el jurament de Déu són immutables (17, 18)

6  Per tant, ara que hem deixat enrere les ensenyances bàsiques sobre el Crist, esforcem-nos per ser madurs i no tornem a posar un fonament: el penediment de les obres mortes, la fe en Déu,  els batejos, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern.  Això és el que farem si Déu ho permet.  Pel que fa als que un dia van rebre la llum, que han tastat el regal* celestial, que han rebut esperit sant,  que han tastat la bona paraula de Déu i les obres poderoses del món* futur,  però que després s’han apartat, és impossible aconseguir que es penedeixin una altra vegada, perquè tornen a clavar el Fill de Déu al pal i l’exposen públicament a la deshonra.  Perquè la terra rep la benedicció de Déu quan absorbeix la pluja que li cau sovint, i produeix plantes bones per als que la cultiven.  Però si produeix cards i espines, és abandonada i està a punt de ser maleïda, i al final serà cremada.  Tot i que parlem així, estem convençuts que vosaltres, estimats, esteu en millor posició, i que us esforceu per obtenir la salvació. 10  Perquè Déu és just i no oblidarà el que heu fet i l’amor que heu demostrat pel seu nom a l’haver ajudat* els sants i al continuar ajudant-los. 11  Però desitgem que tots vosaltres seguiu mostrant l’entusiasme que teníeu al principi perquè la vostra esperança sigui segura fins al final. 12  Així no us tornareu ganduls, sinó que imitareu els que han heretat les promeses gràcies a la fe i la paciència. 13  Quan Déu va fer la promesa a Abraham, com que no podia jurar per ningú més gran, va jurar per ell mateix 14  quan va dir: «T’asseguro que et beneiré i t’asseguro que multiplicaré la teva descendència». 15  I Abraham va rebre la promesa després d’aguantar amb paciència. 16  Perquè els homes juren per algú més gran que ells, i el seu jurament posa fi a les discussions, ja que els hi serveix de garantia. 17  De la mateixa manera, quan Déu va decidir demostrar més clarament als hereus de la promesa que no canviaria el seu propòsit, va confirmar aquesta promesa amb* un jurament. 18  I així, gràcies a aquestes dues coses immutables, sobre les quals és impossible que Déu menteixi, nosaltres, que ens hem refugiat en Déu, rebem molt d’ànim per aferrar-nos a l’esperança que se’ns ha ofert. 19  Aquesta esperança, que és ferma i segura, és una àncora per a la nostra ànima* i entra fins a l’altra banda de la cortina, 20  on hi ha entrat per nosaltres el nostre precursor, Jesús, que ha arribat a ser gran sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.

Notes a peu de pàgina

O «regal gratuït».
O «de l’ordre de coses». Consulta el Glossari.
Lit. «haver servit».
O «la va garantir amb». Lit. «va interposar».
O «vida». Consulta el Glossari.