Hebreus 4:1-16

  • El perill de no entrar al descans de Déu (1-10)

  • Esforçar-se per entrar al descans de Déu (11-13)

    • La paraula de Déu és viva (12)

  • Jesús és el gran sacerdot suprem (14-16)

4  Per tant, com que encara existeix la promesa d’entrar al seu descans, anem amb compte perquè ningú de nosaltres sigui considerat indigne d’entrar-hi.  Perquè a nosaltres se’ns han anunciat les bones notícies igual que a ells; però el missatge que van escoltar no els hi va servir de res, perquè no van tenir la mateixa fe que els que van obeir.  Nosaltres que tenim fe sí que entrem al seu descans, però pel que fa a ells, això és el que Déu ha dit: «De manera que vaig jurar indignat: “No entraran al meu descans”», tot i que les obres de Déu ja s’havien acabat des de la fundació del món,*  ja que, parlant del setè dia, l’Escriptura diu: «Déu va descansar de totes les seves obres en el setè dia»,  i també diu: «No entraran al meu descans».  Per tant, com que encara n’hi ha alguns que hi han d’entrar, i els que van escoltar les bones notícies per primera vegada no hi van entrar per la seva desobediència,  Déu torna a fixar un dia quan, molt de temps després, utilitza la paraula «avui» en un salm de David, tal com s’ha dit abans: «Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els vostres cors».  Perquè si Josuè els hagués guiat fins a un lloc de descans, més tard Déu no hauria parlat d’un altre dia.  Per això encara queda un descans sabàtic per al poble de Déu. 10  Perquè qui ha entrat al descans de Déu, també ha descansat de les seves obres, tal com Déu va descansar de les seves. 11  Per tant, esforcem-nos al màxim per entrar en aquest descans, per tal que ningú caigui i segueixi aquell exemple de desobediència. 12  Perquè la paraula de Déu és viva i poderosa, és més afilada que una espasa de dos talls, s’endinsa fins a separar l’ànima* de l’esperit,* l’os del moll de l’os,* i pot discernir els pensaments i les intencions del cor. 13  Res del que ha sigut creat està amagat de la vista de Déu; tot està exposat i destapat als ulls d’aquell a qui hem de donar comptes. 14  Per tant, com que tenim un gran sacerdot suprem que ha entrat al cel, Jesús, el Fill de Déu, continuem proclamant la nostra fe en ell. 15  Perquè no tenim un gran sacerdot que no pugui entendre* les nostres debilitats, sinó un que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, però sense pecar. 16  Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la bondat immerescuda, perquè se’ns mostri misericòrdia i bondat immerescuda quan necessitem ajuda.

Notes a peu de pàgina

Fa referència als fills d’Adam i Eva.
Consulta el Glossari.
Consulta el Glossari.
O «l’os de la meduŀla».
O «compadir-se de».