Hebreus 12:1-29

  • Jesús és el Perfeccionador de la nostra fe (1-3)

    • Un gran núvol de testimonis (1)

  • No menyspreem la disciplina de Jehovà (4-11)

  • Feu rectes els camins dels vostres peus (12-17)

  • «Us heu apropat [...] a la Jerusalem celestial» (18-29)

12  Per tant, com que ens envolta un núvol de testimonis tan gran, alliberem-nos nosaltres també de tota càrrega i del pecat que fàcilment ens atrapa, i correm amb aguant la carrera que tenim davant nostre,  mentre mirem fixament Jesús, el Representant Principal* i el Perfeccionador de la nostra fe. Ell, pel goig que tenia al seu davant, va suportar la mort en un pal de turment* sense avergonyir-se’n, i s’ha assegut a la dreta del tron de Déu.  Així doncs, penseu atentament en aquell que ha aguantat tantes paraules hostils dels pecadors, amb les quals es condemnen a ells mateixos, i d’aquesta manera no us cansareu ni abandonareu.*  En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut d’aguantar fins al punt de vessar la vostra sang.  I heu oblidat del tot el consell que Déu us dóna com a fills seus: «Fill meu, no menyspreïs la disciplina de Jehovà, ni et desanimis quan ell et corregeix.  Perquè Jehovà disciplina aquells que estima; de fet, castiga* tots els que reconeix com a fills».  El vostre aguant us serveix de disciplina.* Déu us tracta com a fills i, ¿quin fill hi ha que el seu pare no disciplini?  Però si cap de vosaltres ha rebut aquesta disciplina, vol dir que en realitat sou fills iŀlegítims, i no fills verdaders.  A més, els nostres pares* ens disciplinaven, i nosaltres els respectàvem. Per tant, ¿no hauríem d’obeir encara amb més raó el Pare de la nostra vida espiritual i així obtenir la vida? 10  Perquè els nostres pares ens van disciplinar per poc temps basant-se en el que pensaven que estava bé, però Déu ens disciplina per al nostre benefici perquè puguem ser sants com ell. 11  És cert que al principi la disciplina no causa alegria, sinó tristesa.* Ara bé, més endavant, els que han rebut aquest entrenament recullen el fruit pacífic d’una vida justa. 12  Per tant, enfortiu les mans cansades i els genolls dèbils, 13  i feu rectes els camins per on passen els vostres peus. Així el coix no empitjorarà,* sinó que es curarà. 14  Procureu viure en pau amb tothom, i porteu una vida santa,* perquè sense aquesta ningú veurà el Senyor. 15  Vigileu amb atenció que ningú deixi de rebre la bondat immerescuda de Déu, perquè no creixi cap arrel verinosa que causi problemes i contamini molts de vosaltres. 16  Vigileu que entre vosaltres no hi hagi ningú que cometi immoralitat sexual* ni ningú que no valori les coses sagrades, com Esaú, que va regalar el seu dret de primogenitura a canvi d’un plat de menjar. 17  Ja sabeu que després, quan va voler rebre la benedicció, va ser rebutjat. Tot i que va intentar canviar aquella decisió* amb insistència i llàgrimes, no li va servir de res. 18  Perquè no us heu apropat a la muntanya que es pot tocar i que estava en flames, envoltada d’un núvol fosc, d’una foscor espessa, d’una tempesta, 19  del toc d’una trompeta i de la veu que parlava. Al sentir la veu, el poble va suplicar que no se’ls hi digués res més, 20  perquè ja estaven prou espantats per aquest manament: «Fins i tot si un animal trepitja la muntanya, ha de ser apedregat». 21  A més, aquell espectacle feia tanta por que Moisès va dir: «Estic tremolant de por». 22  Però vosaltres us heu apropat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, és a dir, a la Jerusalem celestial, a desenes de milers* d’àngels 23  reunits, a la congregació dels primogènits que han sigut inscrits al cel, a Déu, el Jutge de tots, a la vida espiritual dels justos que han arribat a ser perfectes, 24  a Jesús, el mediador d’un nou pacte, i a la sang esquitxada, que parla millor que la sang d’Abel. 25  Aneu amb compte i no us negueu a escoltar* aquell que està parlant. Perquè, els que no van voler escoltar aquell que donava advertència divina aquí a la terra, no es van escapar del càstig. Per tant, amb molta més raó, nosaltres tampoc ens escaparem del càstig si rebutgem aquell que parla des del cel. 26  En aquella ocasió, la seva veu va fer tremolar la terra, però ara ell ha fet aquesta promesa: «Una vegada més, faré tremolar no només la terra, sinó també el cel». 27  L’expressió «una vegada més» significa que s’eliminen les coses que són sacsejades, les coses fetes, per tal que les coses que no són sacsejades continuïn. 28  Per tant, com que hem de rebre un Regne que no serà sacsejat, continuem beneficiant-nos de la bondat immerescuda de Déu, gràcies a la qual el podem servir com a ell li agrada, amb respecte* i admiració. 29  Perquè el nostre Déu és un foc destructor.

Notes a peu de pàgina

O «aquell que guia la nostra fe».
Consulta el Glossari.
O «ni us desanimareu en les vostres ànimes».
Lit. «assota».
O «d’entrenament».
Lit. «els pares de la nostra carn».
O «dolor».
Lit. «allò coix no es dislocarà».
Lit. «busqueu la santificació».
Consulta el Glossari.
Fa referència a la decisió del seu pare.
Lit. «miríades».
O «no poseu excuses per no obeir; no ignoreu».
O «temor».