Fets 9:1-43

  • Saule en el camí de Damasc (1-9)

  • Ananies és enviat a ajudar Saule (10-19a)

  • Saule predica sobre Jesús a Damasc (19b-25)

  • Saule va a Jerusalem (26-31)

  • Pere cura Enees (32-35)

  • La resurrecció de Dorques (36-43)

9  Però Saule, que seguia amenaçant els deixebles i tenia moltes ganes de matar-los, va anar al gran sacerdot  i li va demanar que escrivís cartes per a les sinagogues* de Damasc per poder endur-se a Jerusalem com a presoners tots els que trobés que pertanyessin al Camí,* tant homes com dones.  Mentre anava de camí i s’apropava a Damasc, de sobte el va envoltar una llum del cel,  i va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, per què em persegueixes?».  Saule li va preguntar: «Senyor, qui ets?», i ell va respondre: «Sóc Jesús, a qui estàs perseguint.  Aixeca’t, entra a la ciutat i se’t dirà què has de fer».  I els homes que viatjaven amb ell es van quedar quiets sense poder parlar, perquè sentien una veu però no veien ningú.  Aleshores Saule es va aixecar del terra, i encara que tenia els ulls oberts, no podia veure res. Per això el van portar de la mà fins a Damasc.  I durant tres dies no va poder veure res, i tampoc va menjar ni beure. 10  A Damasc hi havia un deixeble que es deia Ananies, i el Senyor li va dir en una visió: «Ananies!», i ell va respondre: «Senyor, estic aquí». 11  Llavors el Senyor li va dir: «Aixeca’t, vés al carrer que es diu Recte i, a casa de Judes, busca-hi un home de Tars que es diu Saule, perquè està fent oració, 12  i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recuperés la vista». 13  Però Ananies va contestar: «Senyor, he sentit que molts parlen d’aquest home i que ha fet molt de mal als teus deixebles* de Jerusalem. 14  I aquí els sacerdots principals li han donat autoritat per arrestar* tots els que invoquen el teu nom».* 15  Però el Senyor li va dir: «Vés! Perquè he escollit aquest home perquè parli de mi a les altres nacions, als reis i als israelites. 16  I li mostraré clarament tot el que haurà de patir per causa del meu nom». 17  Per tant, Ananies hi va anar, va entrar a la casa, li va imposar les mans i va dir: «Saule, germà, el Senyor Jesús, que se’t va aparèixer al camí quan venies cap aquí, m’ha enviat perquè recuperis la vista i perquè t’omplis d’esperit sant». 18  A l’instant li van caure com unes escames dels ulls i va recuperar la vista. Llavors es va aixecar i va ser batejat. 19  Després va menjar alguna cosa i va recuperar les forces. Saule es va quedar uns dies a Damasc amb els deixebles, 20  i de seguida va començar a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. 21  Però tots els que l’escoltaven es quedaven sorpresos i deien: «¿No és aquest l’home que perseguia cruelment els que invoquen el nom de Jesús a Jerusalem? ¿I no va venir aquí per arrestar-los i portar-los lligats davant dels sacerdots principals?». 22  Però Saule cada vegada era més eficaç* en la predicació, i deixava desconcertats els jueus que vivien a Damasc, perquè demostrava amb arguments lògics que Jesús és el Crist. 23  Al cap de molts dies, els jueus van tramar matar-lo, 24  però ell es va assabentar d’aquell complot. A més, nit i dia vigilaven atentament les portes de la ciutat per poder-lo matar. 25  Per això els seus deixebles el van ajudar i, durant la nit, el van baixar dins d’una cistella per una obertura de la muralla. 26  Quan va arribar a Jerusalem, va intentar unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no es creien que fos deixeble de Jesús. 27  Per això, Bernabé el va ajudar i el va portar als apòstols, i els hi va explicar en detall que Saule havia vist el Senyor al camí, que aquest li havia parlat, i que Saule havia predicat amb valentia sobre el nom de Jesús a Damasc. 28  I Saule es va quedar amb ells a Jerusalem fent vida normal* i parlant amb valentia sobre el nom del Senyor. 29  Parlava i debatia amb els jueus de parla grega, però aquests intentaven matar-lo. 30  Quan els germans ho van saber, el van baixar a Cesarea i des d’allà el van enviar a Tars. 31  Llavors hi va haver un temps de pau per a tota la congregació de Judea, Galilea i Samària, i els germans es van enfortir. I la congregació vivia d’acord amb els camins* de Jehovà i el consol que rebia de l’esperit sant, i continuava creixent. 32  Ara bé, Pere anava viatjant per tota la regió, i també va baixar a visitar els deixebles* que vivien a Lida. 33  Allà hi va trobar un home paralític que es deia Enees i que feia vuit anys que estava estirat al llit. 34  I Pere li va dir: «Enees, Jesucrist et cura. Aixeca’t i fes-te el llit». I ell es va aixecar a l’instant. 35  Quan tots els que vivien a Lida i a la plana de Saron el van veure, es van fer creients del Senyor. 36  A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, que en grec és Dorques.* Ella feia moltes bones obres i ajudava els pobres.* 37  Però en aquells dies es va posar malalta i va morir. Aleshores la van rentar i la van posar en una habitació al pis de dalt. 38  Com que Lida estava a prop de Jafa i els deixebles van sentir que Pere estava en aquella ciutat, van enviar dos homes a demanar-li: «Si us plau, afanya’t a venir». 39  Així doncs, Pere es va aixecar i va anar amb ells. Quan va arribar, el van portar a l’habitació de dalt, i se li van presentar totes les viudes plorant i ensenyant-li tota la roba i els vestits que Dorques els hi havia fet. 40  Pere els va fer sortir a tots i, agenollat, va orar. Llavors es va girar cap al cadàver i va dir: «Tabita, aixeca’t!». Ella va obrir els ulls i, quan va veure Pere, es va asseure. 41  Pere li va donar la mà, la va aixecar i, després de cridar els deixebles* i les viudes, els hi va mostrar que Tabita estava viva. 42  Això es va saber per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor. 43  I Pere es va quedar una temporada a Jafa a casa d’un adobador de pells que es deia Simó.

Notes a peu de pàgina

Consulta el Glossari.
Consulta el Glossari.
Lit. «sants».
Lit. «lligar».
O «confien en el teu nom».
O «tenia més poder».
O «movent-se lliurement».
Lit. «el temor».
Lit. «sants».
Tant el nom grec Dorques com el nom arameu Tabita volen dir «gasela».
Lit. «i feia obres de misericòrdia».
Lit. «sants».