Fets 8:1-40

  • Saule persegueix els deixebles (1-3)

  • La predicació de Felip a Samària té bons resultats (4-13)

  • Envien Pere i Joan a Samària (14-17)

  • Simó intenta comprar l’esperit sant (18-25)

  • L’eunuc etíop (26-40)

8  Saule va aprovar l’assassinat d’Esteve. I des d’aquell dia, va començar una gran persecució contra la congregació de Jerusalem, i tots els deixebles, excepte els apòstols, es van dispersar per les regions de Judea i Samària.  Uns homes fidels es van emportar Esteve i el van enterrar, i van plorar molt per ell.  I Saule va començar a perseguir la congregació amb molta crueltat. Entrava en una casa rere una altra i, arrossegant-los, treia tant els homes com les dones i els ficava a la presó.  Ara bé, tots els que havien estat dispersats van anunciar les bones notícies de la paraula de Déu allà on van anar.  I Felip va baixar a la ciutat* de Samària i va començar a predicar a la gent sobre el Crist.  Les multituds escoltaven atentament el que Felip deia i miraven els senyals que feia.  Hi havia moltes persones posseïdes per dimonis, i els dimonis cridaven molt fort i sortien d’elles. A més, molts paralítics i coixos també es van curar.  Per això la ciutat es va omplir d’alegria.  A la ciutat hi havia un home que es deia Simó, que havia practicat màgia i havia deixat meravellats els habitants de Samària. Ell afirmava que tenia molt de poder. 10  I tots ells, des del més petit fins al més gran, l’escoltaven amb atenció i deien: «A aquest home se’l coneix com el Poder de Déu, l’anomenat Gran Poder». 11  Per això l’escoltaven amb atenció, perquè durant molt de temps els havia sorprès amb la seva màgia. 12  Però quan Felip els hi va anunciar les bones notícies del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, tant homes com dones van creure el que deia i es van batejar. 13  El mateix Simó també es va fer creient, i després de batejar-se, sempre anava amb Felip, i es meravellava quan veia els senyals i els grans miracles que aquest feia. 14  A Jerusalem, els apòstols van sentir que els samaritans havien acceptat la paraula de Déu, i els hi van enviar Pere i Joan. 15  Llavors ells hi van baixar i van orar perquè rebessin esperit sant, 16  ja que havien sigut batejats en el nom del Senyor Jesús però encara no havien rebut esperit sant. 17  Llavors els hi van imposar les mans i van rebre esperit sant. 18  Ara bé, Simó va veure que quan els apòstols imposaven les mans sobre algú, aquest rebia esperit sant, i per això els hi va oferir diners 19  dient: «Doneu-me a mi també aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans també rebi esperit sant». 20  Però Pere li va respondre: «Que els teus diners es morin amb tu, perquè et penses que pots aconseguir el regal* de Déu amb diners. 21  Tu no pots ni participar en això ni tenir-hi res a veure, perquè el teu cor no és sincer als ulls de Déu. 22  Per tant, penedeix-te de la teva maldat i suplica-li a Jehovà que, si és possible, perdoni les males intencions del teu cor, 23  perquè veig que ets un verí amarg* i un esclau de la injustícia». 24  Simó li va respondre: «Suplica-li a Jehovà per mi perquè no em passi res de tot el que has dit». 25  Aleshores, després de predicar a fons tota aquella zona i de parlar sobre la paraula de Jehovà, se’n van tornar cap a Jerusalem i van anar anunciant les bones notícies per molts pobles samaritans. 26  Però un àngel de Jehovà li va dir a Felip: «Aixeca’t i vés cap al sud, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza». (Aquest camí està al desert.) 27  Així doncs, Felip es va aixecar i hi va anar. I va veure un eunuc* etíop, que era un alt funcionari sota les ordres de Candace, la reina dels etíops, i que estava a càrrec de tot el seu tresor. Aquest home havia anat a Jerusalem a adorar Déu, 28  i ara tornava al seu país. Estava assegut al seu carruatge i llegia en veu alta el llibre del profeta Isaïes. 29  Llavors, l’esperit sant li va dir a Felip: «Vés i apropa’t al carruatge». 30  Felip va córrer fins al carruatge i va sentir que l’eunuc llegia en veu alta el llibre del profeta Isaïes, i li va dir: «¿Entens el que estàs llegint?». 31  I ell va respondre: «Com ho puc entendre si no hi ha ningú que m’ho ensenyi?». Per això, li va demanar a Felip que pugés i s’assegués amb ell. 32  El relat que estava llegint era aquest: «Com una ovella el van portar a l’escorxador, i com un corder que està callat davant del seu esquilador, ell tampoc obre la boca. 33  Durant el temps en què el van humiliar, no el van jutjar amb justícia. Com que la seva vida serà tallada de la terra, ¿qui parlarà dels seus orígens?».* 34  Llavors, l’eunuc li va dir a Felip: «Si us plau, ¿em pots dir de qui parla el profeta? ¿D’ell mateix o d’algú altre?». 35  I Felip, començant pel relat que l’eunuc estava llegint, li va parlar de les bones notícies sobre Jesús. 36  Mentre anaven pel camí, van arribar a un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc va dir: «Mira! Aquí hi ha aigua. Què impedeix que em bategi?». 37  —— * 38  Aleshores, l’eunuc va fer parar el carruatge i tots dos van baixar fins a l’aigua, i Felip el va batejar. 39  Quan van sortir de l’aigua, l’esperit de Jehovà va fer que Felip marxés ràpidament. I l’eunuc ja no el va tornar a veure més, però va seguir el seu camí molt content. 40  En canvi, Felip va anar a Asdod, i va continuar anunciant les bones notícies per totes les ciutats on passava fins que va arribar a Cesarea.

Notes a peu de pàgina

O possiblement «a una ciutat».
O «regal gratuït».
Lit. «fel d’amargor».
O «funcionari de la cort». Consulta «eunuc» al Glossari.
Lit. «de la seva generació».
Aquest versicle no apareix en alguns manuscrits antics.