Fets 5:1-42

  • Ananies i Safira (1-11)

  • Els apòstols fan molts miracles (12-16)

  • Els empresonen, però Déu els allibera (17-21a)

  • Se’ls torna a portar davant del Sanedrí (21b-32)

    • «Hem d’obeir Déu abans que als homes» (29)

  • El consell de Gamaliel (33-40)

  • Prediquen casa per casa (41, 42)

5  Un home que es deia Ananies, juntament amb la seva dona Safira, van vendre una propietat.  Però ell es va guardar en secret una part dels diners, sabent-ho també la seva dona, i en va portar la resta als apòstols.  I Pere li va dir: «Ananies, per què has permès que Satanàs et faci mentir a l’esperit sant i t’has quedat en secret part dels diners de la venda del camp?  Abans que la venguessis, ¿no era teva la terra? I després de vendre-la, ¿no podies fer el que volguessis amb els diners? ¿Com és que el teu cor ha pensat una cosa tan dolenta? No has mentit als homes, sinó a Déu».  Al sentir aquestes paraules, Ananies va caure mort a terra. I tots els que van escoltar el que havia passat van agafar molta por.*  Aleshores, alguns joves es van aixecar, el van embolicar amb roba, se’l van endur i el van enterrar.  Unes tres hores més tard va arribar la seva dona, que no sabia el que havia passat.  Pere li va dir: «Digues, ¿heu venut el camp per aquesta quantitat de diners?». Ella va contestar: «Sí, per aquesta quantitat».  Llavors Pere li va dir: «Per què us heu posat d’acord per intentar enganyar l’esperit de Jehovà? Mira, els que han enterrat el teu marit ja estan a la porta, i també se t’enduran a tu». 10  A l’instant, va caure morta als peus de Pere. Quan els joves van entrar, la van trobar morta, i se la van endur i la van enterrar al costat del seu marit. 11  I tota la congregació i tots els que van sentir el que havia passat van agafar molta por.* 12  A més, els apòstols feien molts senyals i miracles entre la gent, i tots ells es reunien al pòrtic de Salomó. 13  És veritat que hi havia persones que no tenien el valor d’unir-se a ells, però la gent elogiava els deixebles. 14  I cada vegada hi havia més homes i més dones que creien en el Senyor i es feien deixebles. 15  La gent fins i tot portava els malalts als carrers principals, i els posaven en llits i lliteres perquè, quan Pere passés per allà, almenys la seva ombra en toqués algun. 16  A més, no deixava d’arribar molta gent de les ciutats dels voltants de Jerusalem, i portaven malalts i persones turmentades per dimonis, i tots ells eren curats. 17  Però el gran sacerdot i tots els que li donaven suport, que eren de la secta dels saduceus, es van aixecar dels seients plens d’enveja. 18  I van arrestar els apòstols i els van posar a la presó pública. 19  Però durant la nit, un àngel de Jehovà va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els hi va dir: 20  «Aneu al temple i continueu explicant a la gent tot aquest missatge de vida». 21  Després de sentir això, van entrar al temple quan clarejava el dia, i van començar a ensenyar. El gran sacerdot i els que li donaven suport van convocar el Sanedrí i tot el consell d’ancians del poble d’Israel, i van enviar els guàrdies a la presó perquè portessin els apòstols. 22  Però quan els guàrdies van arribar a la presó, no els hi van trobar. Per tant, se’n van tornar per informar-ho, 23  i van dir: «Hem trobat la presó tancada i ben assegurada, i els guardes drets davant de les portes, però quan les hem obert, no hi hem trobat ningú a dins». 24  Quan el capità de la guàrdia del temple i els sacerdots principals ho van sentir, es van quedar desconcertats, perquè no sabien com acabaria tot allò. 25  Llavors va arribar algú i els hi va dir: «Mireu, els homes que vau tancar a la presó estan al temple ensenyant a la gent». 26  Aleshores el capità i els seus guàrdies hi van anar i es van endur els apòstols, però ho van fer sense violència, perquè tenien por que la gent els apedregués. 27  Llavors els van portar davant del Sanedrí, i el gran sacerdot els hi va dir: 28  «Us vam ordenar que deixéssiu d’ensenyar sobre aquest nom, però vosaltres heu omplert Jerusalem amb la vostra ensenyança, i esteu decidits a fer caure la sang d’aquest home sobre nosaltres». 29  I Pere i els altres apòstols van contestar: «Hem d’obeir Déu* abans que als homes. 30  El Déu dels nostres avantpassats ha ressuscitat Jesús, a qui vosaltres vau matar, penjant-lo en un pal.* 31  Déu l’ha exalçat a la seva dreta com a Representant Principal i Salvador perquè Israel es penedeixi i els seus pecats siguin perdonats. 32  I nosaltres som testimonis de tot això, i també ho és l’esperit sant que Déu ha donat a aquells que el consideren el seu governant i l’obeeixen». 33  Quan ells van escoltar tot això, es van enrabiar molt i els volien matar. 34  Però un fariseu* que es deia Gamaliel, un mestre de la Llei molt respectat per tot el poble, es va aixecar enmig del Sanedrí i va ordenar que fessin sortir un moment els apòstols. 35  Llavors va dir: «Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer amb aquests homes. 36  Per exemple, fa un temps es va aixecar Teudes, dient que era algú, i uns 400 homes es van unir al seu grup. Però quan el van matar, tots els que el seguien es van dispersar, i tot va acabar en no res. 37  Després d’ell, durant els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i va convèncer alguns perquè el seguissin. Aquest home també va morir, i tots els que el seguien es van dispersar. 38  Per tot això, us dic que no us fiqueu amb aquests homes; deixeu-los estar. Perquè si el que planegen o el que estan fent ve dels homes, no arribarà enlloc, 39  però si ve de Déu, no aconseguireu parar-los. Aneu amb compte, no fos cas que us trobéssiu lluitant contra Déu». 40  I ells van fer cas del seu consell. Aleshores van cridar els apòstols, els van assotar i els hi van ordenar que deixessin de parlar del nom de Jesús, i llavors els van deixar anar. 41  Els apòstols van sortir molt contents del Sanedrí, perquè havien estat considerats dignes de patir per causa del nom de Jesús. 42  I cada dia, al temple i casa per casa, no deixaven d’ensenyar i d’anunciar les bones notícies sobre el Crist, Jesús.

Notes a peu de pàgina

O «van sentir molt de respecte».
O «van sentir molt de respecte».
O «obeir Déu com a governant».
O «arbre».
Consulta el Glossari.