Fets 4:1-37

  • Arresten Pere i Joan (1-4)

    • 5.000 homes es fan creients (4)

  • Judici davant del Sanedrí (5-22)

    • «No podem deixar de parlar» (20)

  • Oren per demanar valentia (23-31)

  • Els deixebles comparteixen les seves possessions (32-37)

4  Mentre Pere i Joan parlaven amb la gent, els sacerdots, el capità de la guàrdia del temple i els saduceus* van anar cap a ells.  Estaven enfadats perquè els apòstols ensenyaven la paraula de Déu i anunciaven obertament que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.  Per això els van arrestar i els van empresonar fins al dia següent, perquè ja era de nit.  Però molts dels que van escoltar el que els apòstols havien dit es van fer creients; van ser uns 5.000 homes.  L’endemà, els dirigents, els ancians i els escribes* es van reunir a Jerusalem  amb Anàs, que era el sacerdot principal, Caifàs, Joan, Alexandre i tots els familiars del sacerdot principal.  Llavors van posar Pere i Joan al mig i els van començar a interrogar: «Amb quina autoritat o en nom de qui heu fet això?».  Aleshores Pere, ple d’esperit sant, els hi va dir: «Dirigents del poble i ancians,  ens interrogueu sobre la bona obra que hem fet per aquest home coix i com s’ha curat. 10  Doncs bé, que tots vosaltres i tot el poble d’Israel sapigueu que aquest home que està aquí dret davant vostre s’ha curat per mitjà del nom de Jesucrist de Natzaret, a qui vau executar en un pal, però que va ser ressuscitat per Déu d’entre els morts. 11  Aquesta és “la pedra que vosaltres, els constructors, vau considerar insignificant i que s’ha convertit en la pedra principal”.* 12  A més, a part d’ell, no ens pot salvar ningú més, perquè Déu no ha donat als homes cap altre nom sota el cel pel qual ens puguem salvar». 13  Quan van veure la valentia de Pere i Joan, i que eren homes senzills i amb pocs estudis,* es van sorprendre molt, i es van adonar que havien estat amb Jesús. 14  I com que l’home que s’havia curat estava allà davant d’ells, no els hi podien respondre res. 15  Per això els hi van ordenar que sortissin del Sanedrí,* i van començar a parlar entre ells 16  dient: «Què farem amb aquests homes? Perquè han fet un miracle extraordinari que tots els habitants de Jerusalem poden veure, i no ho podem negar. 17  Però, perquè això no s’escampi més entre la gent, amenacem-los i diguem-los que no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest home». 18  Llavors els van cridar i els hi van ordenar que no diguessin ni ensenyessin res en el nom de Jesús. 19  Però Pere i Joan els hi van contestar: «Jutgeu vosaltres mateixos si és just davant de Déu obeir-vos a vosaltres en lloc d’obeir-lo a ell. 20  Però nosaltres no podem deixar de parlar de tot el que hem vist i sentit». 21  Per tant, després de tornar-los a amenaçar, els van deixar lliures, perquè no van trobar cap motiu per castigar-los i perquè tenien por de la gent, ja que tots estaven glorificant Déu pel que havia passat. 22  Aquell home que havia estat curat miraculosament tenia més de quaranta anys. 23  Després de ser alliberats van anar a trobar els altres deixebles i els hi van explicar el que els sacerdots principals i els ancians els hi havien dit. 24  Quan ho van sentir, van fer una oració a Déu tots junts, i van dir: «Senyor Sobirà, tu ets qui ha creat el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells; 25  i amb el teu esperit sant i per boca del teu servidor David, el nostre avantpassat, vas dir: “Per què s’han revoltat les nacions, i els pobles pensen coses buides? 26  Els reis de la terra s’han preparat per alçar-se contra Jehovà i el seu ungit,* i els governants s’han aliat contra ells”. 27  I certament, Herodes i Ponç Pilat, així com gent de les altres nacions i gent d’Israel, es van aliar en aquesta ciutat contra Jesús, el teu sant servidor, a qui vas ungir, 28  per fer allò que el teu poder* i la teva voluntat ja havien determinat que passaria. 29  Si us plau, Jehovà, mira com ens amenacen i permet que els teus esclaus continuïn predicant la teva paraula amb valentia, 30  mentre utilitzes el teu poder* per curar i fas senyals i miracles per mitjà del nom del teu sant servidor, Jesús». 31  I quan van haver orat intensament, la casa on estaven reunits va ser sacsejada, i tots ells es van omplir d’esperit sant i van continuar predicant la paraula de Déu amb valentia. 32  A més, la multitud de creients tenien la mateixa manera de pensar i de sentir,* i cap d’ells pensava que el que tenia era només seu, sinó que ho compartien tot. 33  I els apòstols van continuar donant testimoni sobre la resurrecció del Senyor Jesús de manera eficaç, i Déu els va beneir molt amb la seva bondat immerescuda.* 34  De fet, cap d’ells passava necessitat, perquè tots els que posseïen camps o cases els venien, i portaven els diners 35  i els entregaven als apòstols. Aleshores ells els repartien segons les necessitats de cadascú. 36  Per això, Josep, un levita que havia nascut a Xipre, i a qui els apòstols també anomenaven Bernabé (que significa «fill del consol»), 37  va vendre el seu tros de terra, va portar els diners i els va donar als apòstols.

Notes a peu de pàgina

Consulta el Glossari.
Consulta el Glossari.
Lit. «el cap d’angle».
És a dir, no havien estudiat a les escoles rabíniques. No vol dir que fossin analfabets.
Consulta el Glossari.
O «el seu Crist».
Lit. «la teva mà».
Lit. «la teva mà».
Lit. «eren un sol cor i una sola ànima».
O «gran bondat». Consulta «bondat immerescuda» al Glossari.