Fets 28:1-31

  • Arriben a Malta (1-6)

  • El pare de Publi és curat (7-10)

  • Continuen el viatge cap a Roma (11-16)

  • Pau parla amb els jueus de Roma (17-29)

  • Predica amb molt de valor durant dos anys (30, 31)

28  Un cop fora de perill, vam saber que el nom de l’illa era Malta.  La gent de l’illa va ser extraordinàriament bondadosa amb nosaltres.* Com que plovia i feia fred, van encendre un foc i ens van rebre a tots molt amablement.  Però quan Pau va agafar un feix de branques i el va posar al foc, un escurçó* que fugia de la calor li va mossegar la mà.  Quan la gent de l’illa va veure l’escurçó penjant de la seva mà, van començar a dir-se els uns als altres: «Segur que aquest home és un assassí, perquè encara que s’ha salvat del mar, la Justícia* no ha permès que segueixi vivint».  Però Pau es va treure l’escurçó de sobre i el va llançar al foc, i no va patir cap mal.  Ells esperaven que Pau es comencés a inflar o que de sobte caigués mort. Però després d’esperar una bona estona i veure que no li passava res dolent, van canviar d’opinió i van començar a dir que era un déu.  Prop d’aquella zona hi havia les terres d’un tal Publi, que era l’home més important de l’illa. Ell ens va donar la benvinguda i ens va atendre hospitalàriament durant tres dies.  El pare de Publi estava malalt al llit amb febre i disenteria, i Pau el va anar a visitar, va fer oració, li va imposar les mans i el va curar.  Després d’aquest fet, els altres malalts que hi havia a l’illa també anaven a veure Pau i ell els curava. 10  A més, ens van tractar molt bé donant-nos molts regals, i quan ens vam embarcar, ens van proveir de tot el que necessitàvem. 11  Després d’estar tres mesos a l’illa, ens vam fer a la mar en un vaixell que tenia per insígnia «Fills de Zeus».* Aquest vaixell era d’Alexandria i havia passat l’hivern a l’illa. 12  Vam atracar al port de Siracusa i ens hi vam quedar tres dies. 13  Des d’allà ens vam fer a la mar i vam arribar a Règium. Un dia després es va girar un vent del sud,* i al cap de dos dies vam arribar a Putèols. 14  Allà hi vam trobar germans, que ens van suplicar que ens quedéssim amb ells set dies. Després vam marxar cap a Roma. 15  Els germans de Roma van tenir notícies nostres i van anar fins a la plaça del Mercat d’Api i les Tres Tavernes per trobar-nos. Quan Pau els va veure, va donar gràcies a Déu i es va animar molt. 16  Quan finalment vam entrar a Roma, a Pau se li va permetre viure sol amb el soldat que el vigilava. 17  Però tres dies més tard va fer cridar els homes més importants dels jueus, i quan es van reunir, els hi va dir: «Germans, tot i que no he fet res contra el nostre poble ni contra els costums dels nostres avantpassats, em van detenir a Jerusalem i em van entregar a mans dels romans. 18  I després d’interrogar-me, els romans em van voler alliberar, perquè no van trobar motius per matar-me. 19  Però quan els jueus s’hi van oposar, em vaig veure obligat a apeŀlar al Cèsar, però no perquè tingués res de què acusar la meva nació. 20  És per això que he demanat veure-us i parlar amb vosaltres. De fet, porto aquestes cadenes per causa de l’esperança que té Israel». 21  Ells li van dir: «No hem rebut cap carta de Judea que parli de tu, i els germans que han vingut d’allà tampoc ens han explicat res en contra teu ni s’han queixat de tu. 22  Però volem escoltar dels teus llavis el que penses, perquè sabem que a tot arreu es parla malament d’aquesta secta». 23  Llavors van fixar un dia per tornar-se a trobar, i moltes més persones van anar allà on estava allotjat. I des del matí fins al vespre, Pau els va predicar donant-los un testimoni exhaustiu del Regne de Déu i, basant-se en la Llei de Moisès i els Profetes, els va intentar convèncer perquè creguessin en Jesús. 24  Alguns van creure el que deia, però d’altres no. 25  I com que no es posaven d’acord entre ells, van començar a marxar, i Pau només els hi va dir això: «L’esperit sant va parlar encertadament als vostres avantpassats a través del profeta Isaïes 26  quan va dir: “Vés a dir a aquest poble: ‘Per més que escolteu no ho entendreu, i per més que mireu no hi veureu. 27  Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible. Hi senten amb les orelles però no fan cas; han tancat els ulls i s’han tapat les orelles per no veure ni sentir res, i així el seu cor no comprèn què s’espera d’ells, i no tornen a mi perquè jo els curi’”. 28  Per tant, heu de saber que aquest missatge de salvació de part de Déu s’ha anunciat als que no són jueus. I ells sí que l’escoltaran». 29  —— * 30  Pau es va quedar dos anys sencers a la casa que havia llogat, i rebia amablement tots els que l’anaven a visitar, 31  i els predicava el Regne de Déu i els ensenyava sobre el Senyor Jesucrist amb molt de valor i sense cap impediment.

Notes a peu de pàgina

O «ens va tractar amb una humanitat poc corrent».
O «una serp».
En grec díkē. Possiblement fa referència a la deessa de la justícia o al concepte de justícia en sentit abstracte.
Lit. «Dioscurs».
O «de migjorn».
Aquest versicle no apareix en alguns manuscrits antics.