Fets 27:1-44

  • Pau navega cap a Roma (1-12)

  • Una tempesta amenaça el vaixell (13-38)

  • El naufragi (39-44)

27  Com que s’havia decidit que ens embarquéssim cap a Itàlia, van entregar Pau i uns altres presoners a un centurió de la tropa Augusta que es deia Juli.  Vam pujar a bord d’un vaixell que venia d’Adramítium i que estava a punt de navegar cap als ports de la província d’Àsia seguint la costa, i ens vam fer a la mar. Aristarc, un macedoni de Tessalònica, venia amb nosaltres.  L’endemà vam arribar a Sidó, i Juli, que va ser molt bondadós amb Pau,* va deixar que anés a veure els seus amics i que el cuidessin.  Des d’allà ens vam fer a la mar i vam navegar a recer de Xipre, perquè teníem els vents en contra.  Després vam navegar per alta mar per davant de Cilícia i Pamfília, i vam atracar a Mira, que està a Lícia.  Allà, el centurió va trobar un vaixell que venia d’Alexandria i que anava cap a Itàlia, i ens hi va fer embarcar.  Durant uns dies vam navegar lentament i ens va costar arribar a Cnidos. I com que el vent no ens deixava avançar, vam navegar a recer de Creta després de passar per davant de Salmone.  Vam navegar prop de la costa amb dificultat i vam arribar a un lloc anomenat Bells Ports, que estava a prop de la ciutat de Lasea.  Havien passat molts dies, i navegar ja s’havia fet molt perillós, perquè fins i tot havia passat el dejuni de la tardor.* Per això, Pau els hi va recomanar: 10  «Companys, estic veient que tindrem problemes i grans pèrdues si continuem aquest viatge, perquè no només estan en perill la càrrega i el vaixell, sinó també les nostres vides».* 11  Però el centurió va fer més cas del timoner i del patró del vaixell que de Pau. 12  I com que el port no era un bon lloc per passar-hi l’hivern, la majoria va pensar que era millor continuar navegant per veure si podien aconseguir arribar a Fènix, un port de Creta que mira al nord-est i al sud-est, i passar allà l’hivern. 13  Quan va començar a bufar un vent suau del sud,* van pensar que ho aconseguirien, i per això van llevar àncores i van començar a navegar seguint la costa de Creta. 14  Però al cap de poc, es va girar un vent molt fort del nord-est anomenat Euraquiló,* 15  i va arrossegar el vaixell. I com que no podíem fer front al vent, ens vam deixar anar a la deriva. 16  Llavors vam passar a recer d’una petita illa anomenada Cauda, però amb prou feines vam poder salvar el bot que hi havia a la popa del vaixell. 17  Un cop van haver pujat el bot a bord, van reforçar el vaixell lligant-lo per sota. I per por d’encallar a Sirte,* van arriar les veles* i van anar a la deriva. 18  Però com que el vent ens sacsejava de manera molt violenta, el dia següent van començar a desfer-se de part de la càrrega per alleugerir el vaixell. 19  I el tercer dia van llançar al mar algunes de les cordes* del vaixell. 20  Quan feia molts dies que no es veien el sol ni les estrelles, i com que teníem a sobre una tempesta molt violenta, vam començar a perdre l’esperança de salvar-nos. 21  Feia molt de temps que no menjaven res, i Pau es va posar dret enmig d’ells i els hi va dir: «Companys, hauríeu d’haver fet cas del meu consell, i no ens hauríem d’haver fet a la mar a Creta, ja que ens hauríem estalviat aquest perill i aquestes pèrdues. 22  Ara, però, estigueu tranquils, perquè cap de vosaltres* morirà, només es perdrà el vaixell. 23  Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro,* 24  i m’ha dit: “No tinguis por, Pau, perquè t’has de presentar davant del Cèsar, i Déu salvarà tots els que naveguen amb tu”. 25  Per tant, estigueu tranquils, companys, perquè confio en Déu, i sé que farà tal com l’àngel m’ha dit. 26  Però acabarem naufragant a una illa». 27  Quan portàvem catorze nits anant a la deriva pel mar Adriàtic,* cap a mitjanit, els mariners van començar a sospitar que s’apropaven a terra. 28  Van calar la sonda i van veure que hi havia una profunditat de vint braces.* Una mica més enllà, van tornar a calar la sonda i van veure que hi havia quinze braces.* 29  I com que tenien por que el vaixell encallés a les roques, van tirar quatre àncores des de popa, i desitjaven que es fes de dia. 30  Però quan els mariners intentaven fugir del vaixell baixant el bot al mar amb l’excusa de fer baixar les àncores de proa, 31  Pau va dir al centurió i als soldats: «Si aquests homes no es queden al vaixell, no us salvareu». 32  Aleshores els soldats van tallar les cordes* del bot i el van deixar caure. 33  Quan estava a punt de fer-se de dia, Pau va animar tothom a menjar alguna cosa, dient-los: «Avui fa catorze dies que esteu a l’expectativa i no heu menjat res. 34  Per això, us recomano pel vostre bé que mengeu una mica. Perquè ningú de vosaltres prendrà mal». 35  Després de dir això, Pau va agafar pa, va donar gràcies a Déu davant de tots, el va partir i va començar a menjar. 36  I tots es van animar i van començar a menjar. 37  Al vaixell érem 276 persones* en total. 38  Quan van haver menjat prou per quedar satisfets, van alleugerir el vaixell llançant el blat al mar. 39  Quan es va fer de dia, no van poder reconèixer aquella terra, però van veure una badia amb una platja, i van decidir fer-hi arribar el vaixell. 40  Per tant, van tallar les àncores i les van deixar caure al mar, van afluixar els lligams dels timons i van hissar la vela del trinquet perquè el vent els portés fins a la platja. 41  Però quan van xocar amb un banc de sorra, el vaixell s’hi va encallar. La proa es va clavar a la sorra i es va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent a trossos per la violència de les onades. 42  Llavors els soldats van decidir que matarien els presoners perquè no s’escapessin nedant. 43  Però el centurió volia salvar Pau i va impedir que ho fessin, i va ordenar als que sabien nedar que es tiressin a l’aigua els primers i anessin fins a terra, 44  i que després ho fessin els altres sobre taulons i sobre algunes peces del vaixell. Així, tots van arribar a terra sans i estalvis.

Notes a peu de pàgina

O «que va donar un tracte humanitari a Pau».
O «del dia de l’Expiació».
O «ànimes».
O «de migjorn».
O «gregal».
Consulta el Glossari.
Lit. «l’ormeig».
Lit. «l’aparell».
O «ànima».
Lit. «rendeixo servei sagrat».
En aquell temps, aquest nom feia referència a la zona que ara ocupa el mar Adriàtic, el mar Jònic i la part del mar Mediterrani situada entre Sicília i Creta.
Uns 36 m.
Uns 27 m.
O «amarres».
O «ànimes».