Fets 23:1-35

  • Pau parla davant del Sanedrí (1-10)

  • El Senyor anima Pau (11)

  • El complot per matar Pau (12-22)

  • Porten Pau a Cesarea (23-35)

23  Mirant fixament el Sanedrí, Pau va dir: «Germans, fins al dia d’avui m’he comportat amb una consciència totalment neta davant de Déu».  Tot seguit, el gran sacerdot Ananies va ordenar als que estaven al costat de Pau que li peguessin a la boca.  Llavors Pau li va dir: «Déu et pegarà a tu, hipòcrita.* ¿T’asseus per jutjar-me segons la Llei i, a la vegada, desobeeixes la Llei manant que em peguin?».  Els que estaven al seu costat van dir: «¿T’atreveixes a insultar el gran sacerdot de Déu?».  I Pau va respondre: «Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. Perquè està escrit: “No has d’insultar cap governant del teu poble”».  Pau, com que sabia que una part del Sanedrí eren saduceus i l’altra fariseus, va cridar: «Germans, jo sóc fariseu, fill de fariseus. I se m’està jutjant perquè crec en la resurrecció dels morts».  Quan va dir això, els fariseus i els saduceus van començar a discutir, i l’assemblea es va dividir.  Perquè els saduceus diuen que no hi ha ni resurrecció ni àngels ni esperits, però els fariseus creuen en totes aquestes coses.  És per això que hi va haver una gran cridòria, i alguns dels escribes del grup dels fariseus es van aixecar i van començar a protestar enèrgicament: «No trobem res de dolent en aquest home. Però si un esperit o un àngel li ha parlat, aleshores...». 10  Com que la discussió cada vegada era més forta, el comandant militar va tenir por que matessin Pau. Per això va ordenar als soldats que baixessin a treure’l d’enmig d’ells i el portessin a la caserna. 11  Aquella nit el Senyor es va apropar a Pau i li va dir: «Ànims! Perquè tal com has donat testimoni exhaustiu de mi a Jerusalem, també donaràs testimoni de mi a Roma». 12  Quan es va fer de dia, els jueus van tramar un complot contra Pau i van jurar que no menjarien ni beurien res fins que el matessin, i que si no ho complien, una maledicció cauria a sobre d’ells. 13  Aquest jurament el van fer més de quaranta homes, 14  i tots ells van anar a veure els sacerdots principals i els ancians i els hi van dir: «Hem jurat solemnement que no menjarem res fins que haguem matat Pau, i si no ho complim, una maledicció caurà sobre nosaltres. 15  I vosaltres, juntament amb el Sanedrí, heu de demanar al comandant militar que faci baixar Pau davant vostre amb l’excusa d’examinar en més detall el seu cas. Nosaltres estarem preparats per matar-lo abans que arribi». 16  Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l’emboscada i va entrar a la caserna dels soldats per explicar-l’hi a Pau. 17  Llavors Pau va cridar un dels centurions i li va dir: «Porta aquest noi al comandant militar, perquè li ha de dir una cosa». 18  Per tant, el centurió va acompanyar el noi al comandant militar i li va dir: «El presoner Pau m’ha cridat i m’ha demanat que et portés aquest noi, que t’ha de dir una cosa». 19  El comandant militar el va agafar de la mà, se’l va emportar a part i li va preguntar: «Què m’has de dir?». 20  El noi li va explicar: «Els jueus s’han posat d’acord per demanar-te que demà facis baixar Pau al Sanedrí amb l’excusa d’examinar en més detall el seu cas. 21  Però no et deixis convèncer, perquè més de quaranta homes dels seus li tenen preparada una emboscada. Han jurat que no menjaran ni beuran res fins que hagin matat Pau, i que si no compleixen el jurament, una maledicció caurà a sobre d’ells. I ja estan a punt, esperant la teva autorització». 22  Llavors, el comandant militar li va ordenar al noi: «No diguis a ningú que m’has explicat això», i el va fer marxar. 23  Aleshores va fer venir dos centurions i els hi va dir: «Cap a les nou del vespre* tingueu preparats dos-cents soldats, setanta genets i dos-cents llancers per anar a Cesarea. 24  A més, prepareu cavalls per fer-hi muntar Pau i porteu-lo sa i estalvi al governador Fèlix». 25  També va escriure una carta que deia: 26  «Claudi Lísies a l’iŀlustre governador Fèlix: Salutacions! 27  Els jueus van agafar aquest home i l’anaven a matar. Però quan em vaig assabentar que era un ciutadà romà, vaig anar corrents amb els meus soldats a rescatar-lo. 28  I com que volia saber per què l’acusaven, el vaig fer baixar al seu Sanedrí. 29  Vaig veure que l’acusaven de qüestions relacionades amb la seva Llei, però no l’acusaven de res que mereixés la mort o la presó. 30  Però com que m’han informat d’un complot que s’ha tramat contra ell, te l’he enviat de seguida i he ordenat als que l’acusen que presentin davant teu les seves acusacions». 31  Els soldats van agafar Pau i el van portar de nit a Antípatris, tal com els hi havien ordenat. 32  L’endemà els genets van seguir el viatge amb ell, i els altres soldats van tornar a la caserna. 33  Els genets van entrar a Cesarea, li van donar la carta al governador i li van entregar Pau. 34  Després de llegir-la, el governador va preguntar de quina província era Pau. Llavors va saber que era de Cilícia. 35  I li va dir: «Escoltaré el teu cas atentament quan arribin els que t’acusen». I va ordenar que el custodiessin al palau* d’Herodes.

Notes a peu de pàgina

Lit. «paret emblanquinada».
Lit. «A la tercera hora de la nit».
O «pretori».