Fets 20:1-38

  • Pau a Macedònia i Grècia (1-6)

  • Pau ressuscita Eutic a Troas (7-12)

  • De Troas a Milet (13-16)

  • Pau es troba amb els ancians d’Efès (17-38)

    • Ensenya casa per casa (20)

    • «Fa més feliç donar que rebre» (35)

20  Quan l’aldarull es va calmar, Pau va fer cridar els deixebles i, després d’animar-los i d’acomiadar-se d’ells, va marxar cap a Macedònia.  Després de travessar aquelles regions animant els deixebles amb moltes paraules, va arribar a Grècia.  Allà s’hi va estar tres mesos, però quan estava a punt d’embarcar-se cap a Síria, es va assabentar que els jueus havien fet un complot contra ell, i per això va decidir tornar per Macedònia.  El van acompanyar Sòpatre, el fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu; i Tíquic i Tròfim, de la província d’Àsia.  Aquests van anar davant nostre i ens van esperar a Troas.  Nosaltres ens vam fer a la mar des de Filips després de la festa dels Pans sense llevat.* Al cap de cinc dies ens vam trobar amb ells a Troas, on hi vam passar set dies.  El primer dia de la setmana,* quan estàvem reunits per menjar, Pau va començar a parlar a tots els que estaven allà, ja que se n’havia d’anar el dia següent, i va allargar el seu discurs fins a mitjanit.  A la sala del pis de dalt on estàvem reunits hi havia molts llums.  Un noi que es deia Eutic estava assegut a la finestra i es va quedar ben adormit mentre Pau parlava. Aleshores va caure del tercer pis i, quan el van aixecar, ja era mort. 10  Pau va baixar, es va estirar damunt seu, el va abraçar i va dir: «No us preocupeu, el noi està viu».* 11  Després Pau va pujar, va partir el pa perquè comencés el sopar i es va posar a menjar. I va continuar parlant una bona estona, fins que va començar a fer-se de dia, i se’n va anar. 12  I es van endur el noi molt feliços perquè estava viu. 13  Aleshores vam pujar al vaixell i ens vam fer a la mar cap a Assos, però Pau va decidir anar-hi a peu. Allà és on l’havíem de recollir, tal com ens havia manat. 14  Quan Pau es va trobar amb nosaltres a Assos, va pujar al vaixell i vam marxar cap a Mitilene. 15  L’endemà ens vam fer a la mar des d’allà i vam arribar a l’altura de Quios. El dia següent vam atracar a Samos, i el tercer dia vam arribar a Milet. 16  Pau havia decidit no fer escala a Efès per no perdre temps a la província d’Àsia, perquè tenia pressa per arribar a Jerusalem, si li era possible, el dia de la Festa de la Pentecosta. 17  Però des de Milet va enviar un missatge a Efès per fer venir els ancians de la congregació. 18  Quan hi van arribar, Pau els hi va dir: «Ja sabeu com m’he comportat entre vosaltres des del primer dia que vaig arribar a la província d’Àsia. 19  He servit el Senyor com un esclau amb tota humilitat i amb llàgrimes, i he patit moltes proves a causa dels complots dels jueus. 20  També sabeu que mai he deixat de dir-vos res que fos per al vostre bé ni d’ensenyar-vos en públic i casa per casa, 21  sinó que he predicat a consciència tant a jueus com a grecs perquè es penedeixin, serveixin Déu i tinguin fe en el nostre Senyor Jesús. 22  I ara, guiat* per l’esperit, viatjo cap a Jerusalem, tot i que no sé què em passarà allà. 23  Només sé que, a cada ciutat, l’esperit sant no deixa d’advertir-me que m’empresonaran i que tindré molts patiments. 24  Però no considero que la meva vida* tingui cap valor; el més important és acabar la meva carrera i complir amb la comissió que em va donar el Senyor Jesucrist: predicar a consciència les bones notícies de la bondat immerescuda de Déu. 25  »I ara sé que ningú de vosaltres, a qui vaig predicar el Regne, em tornarà a veure més. 26  Per això, avui us ben asseguro que no sóc responsable de la mort* de ningú, 27  perquè no he deixat mai d’explicar-vos tot el que Déu es proposa fer. 28  Cuideu-vos a vosaltres mateixos i cuideu a tot el ramat, ja que l’esperit sant us n’ha nomenat superintendents perquè pastureu la congregació de Déu, que ell va comprar amb la sang del seu Fill. 29  Sé que quan hagi marxat s’introduiran entre vosaltres llops ferotges que no tractaran el ramat amb tendresa, 30  i d’entre vosaltres mateixos sortiran homes que ensenyaran idees distorsionades per arrossegar els deixebles darrere d’ells. 31  »Per tant, estigueu alerta, i no oblideu que durant tres anys, nit i dia, no he deixat d’aconsellar-vos amb llàgrimes a cadascun de vosaltres. 32  Que Déu i la paraula de la seva bondat immerescuda us protegeixin. Aquesta paraula us enfortirà i us permetrà rebre l’herència que Déu dóna als que han sigut santificats. 33  No he desitjat la plata ni l’or ni la roba de ningú. 34  Vosaltres mateixos sabeu que les meves mans han treballat per cobrir les meves necessitats i les d’aquells que m’han acompanyat. 35  Sempre us he ensenyat que heu de treballar de valent per ajudar els que ho necessiten. I recordeu les paraules del Senyor Jesús, quan ell mateix va dir: “Fa més feliç donar que rebre”». 36  I després de dir aquestes coses, es va agenollar amb tots ells i va fer oració. 37  Tots van plorar molt, i es van abraçar a Pau* i el van besar tendrament. 38  Estaven molt tristos, sobretot perquè els hi havia dit que no el tornarien a veure més. Llavors el van acompanyar fins al vaixell.

Notes a peu de pàgina

O «festa dels Àzims».
Per als jueus, el primer dia de la setmana era el diumenge.
O «la seva ànima està en ell».
Lit. «lligat».
O «ànima».
Lit. «sang».
Lit. «es van tirar al coll de Pau».