Fets 2:1-47

  • Es vessa esperit sant a la Pentecosta (1-13)

  • El discurs de Pere (14-36)

  • La reacció de la gent al discurs de Pere (37-41)

    • 3.000 persones es bategen (41)

  • La germanor dels primers cristians (42-47)

2  El dia de la festa de la Pentecosta, els deixebles estaven tots junts a la mateixa casa.  De sobte, mentre estaven asseguts, es va sentir un soroll del cel, com una ràfega de vent molt forta, que va omplir tota la casa.  I se’ls hi van aparèixer unes flames de foc que semblaven llengües, i cada llengua de foc es va coŀlocar a sobre de cadascun d’ells,  i tots es van omplir d’esperit sant i van començar a parlar en diferents idiomes,* tal com l’esperit els hi permetia parlar.  En aquell moment, a Jerusalem hi havia jueus devots de tots els països del món.  Quan es va sentir aquest soroll, es va ajuntar molta gent que estava desconcertada perquè sentien que els deixebles parlaven en els seus idiomes.  De fet, estaven sorpresos i admirats, i deien: «Mireu això! ¿No són galileus, tots aquests que parlen?  ¿Com és, doncs, que cadascun de nosaltres els sentim parlar en el nostre idioma?*  Els que estem aquí som parts, medes, elamites, de Mesopotàmia, de Judea, de Capadòcia, del Pont, de la província d’Àsia, 10  de Frígia, de Pamfília, d’Egipte, de les regions de Líbia que estan a prop de Cirene, visitants de Roma, tant jueus com prosèlits,* 11  cretencs i àrabs, i els sentim parlar en els nostres idiomes sobre les coses meravelloses que Déu fa». 12  Tots ells estaven admirats i perplexos, i es deien els uns als altres: «Què vol dir tot això?». 13  Però d’altres se’n burlaven i deien: «Estan borratxos!». 14  Aleshores Pere es va aixecar amb els onze apòstols, i alçant la veu els hi va dir: «Homes de Judea i tots els que viviu a Jerusalem, escolteu atentament això que us dic. 15  Aquesta gent no està borratxa, com vosaltres us penseu, perquè són les nou del matí,* 16  sinó que s’està complint el que el profeta Joel va dir: 17  “Déu diu: ‘Als últims dies, vessaré el meu esperit sobre tota classe de persones, i els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves veuran visions i els vostres vells tindran somnis. 18  I en aquells dies també vessaré el meu esperit sobre els meus esclaus i les meves esclaves, i profetitzaran. 19  I faré senyals al cel i miracles a la terra: sang, foc i núvols de fum. 20  El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà vermella com la sang abans que vingui el gran i gloriós dia de Jehovà. 21  I tots els que invoquen el nom* de Jehovà se salvaran’”. 22  »Israelites, escolteu aquestes paraules: com ja sabeu, Déu va demostrar clarament que havia enviat Jesús de Natzaret al fer miracles, prodigis i senyals per mitjà d’ell. 23  A aquest home, que va ser entregat per la voluntat i la presciència de Déu, vosaltres el vau matar quan el vau entregar a homes malvats perquè el clavessin en un pal. 24  Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo de la mort,* perquè era impossible que la mort el retingués. 25  Perquè David, referint-se a ell, diu: “Sempre tinc Jehovà davant meu, ell està a la meva dreta perquè res em faci caure.* 26  És per això que el meu cor s’omple de goig i els meus llavis parlen amb alegria. Viuré amb esperança, 27  perquè no em deixaràs* a la Tomba,* ni permetràs que el cos del qui t’és lleial es descompongui. 28  M’has ensenyat el camí que porta a la vida, m’ompliràs d’alegria davant la teva presència”.* 29  »Germans, permeteu-me que us parli amb franquesa sobre el patriarca David, que va morir i va ser enterrat, i la seva tomba és aquí fins al dia d’avui. 30  Ell era profeta i sabia que Déu li havia promès amb un jurament que un dels seus descendents seuria al seu tron. 31  Va veure què passaria i va parlar sobre la resurrecció del Crist, que no seria abandonat a la Tomba* i que el seu cos no es descompondria. 32  Déu ha ressuscitat Jesús, i tots nosaltres en som testimonis. 33  Per tant, com que ell ha sigut exalçat a la dreta de Déu i ha rebut l’esperit sant que el Pare havia promès, l’ha vessat sobre nosaltres, tal com veieu i escolteu. 34  Perquè David no va pujar al cel, però va dir: “Jehovà va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta 35  fins que faci dels teus enemics el teu reposapeus’”. 36  Per tant, que tot el poble d’Israel estigui totalment convençut que Déu ha fet Senyor i Crist a Jesús, a qui vosaltres vau executar en un pal». 37  Quan van escoltar això, van sentir molts remordiments* i van preguntar a Pere i als altres apòstols: «Germans, què hem de fer?». 38  Pere els hi va contestar: «Penediu-vos i bategeu-vos en el nom de Jesucrist perquè se us perdonin els pecats, i rebreu l’esperit sant que Déu dóna generosament. 39  Perquè la promesa és per a vosaltres, per als vostres fills i per a tots els que estan lluny, per a tots els que Jehovà, el nostre Déu, ha escollit». 40  I amb moltes altres paraules Pere els hi donava un testimoni complet i els hi aconsellava fermament: «Aparteu-vos d’aquesta generació corrupta». 41  Els que van acceptar de bona gana el que Pere havia dit es van batejar, i en aquell dia unes 3.000 persones* es van afegir al nombre de deixebles. 42  I van continuar aprenent dels apòstols, compartint el que tenien,* menjant junts i orant. 43  De fet, els apòstols van fer molts miracles i senyals, i tothom* va sentir un gran respecte* per Déu. 44  Tots els que es van fer creients estaven junts i compartien tot el que tenien, 45  venien els seus béns i les seves propietats, i repartien els diners entre tots, segons el que necessitava cadascú. 46  Dia rere dia es reunien tots junts al temple, menjaven en diferents cases i compartien el seu menjar amb alegria i amb un cor sincer, 47  alabaven Déu i tenien el favor de la gent. I cada dia Jehovà afegia al grup dels creients les persones que se salvaven.

Notes a peu de pàgina

O «llengües».
O «la nostra llengua materna».
Consulta el Glossari.
Lit. «és la tercera hora del dia».
O «confien en el nom».
Lit. «dels dolors de la mort». O possiblement «dels lligams de la mort».
Lit. «trontollar; sacsejar».
O «no deixaràs la meva ànima».
O «l’Hades», és a dir, la sepultura coŀlectiva de la humanitat. Consulta el Glossari.
O «perquè em mires amb favor».
O «l’Hades», és a dir, la sepultura coŀlectiva de la humanitat. Consulta el Glossari.
Lit. «se’ls hi va compungir el cor».
O «ànimes».
O «reunint-se».
O «totes les ànimes».
Lit. «temor».