Fets 19:1-41

  • Pau a Efès. Alguns es tornen a batejar (1-7)

  • Pau ensenya a Efès (8-10)

  • Bons resultats a pesar de l’espiritisme (11-20)

  • Aldarull a Efès (21-41)

19  Mentre Apoŀlos estava a Corint, Pau va anar a les regions de l’interior d’Àsia i va baixar a Efès. Allà hi va trobar alguns deixebles  i els hi va dir: «¿Vau rebre esperit sant quan us vau fer creients?». Ells li van contestar: «Però si mai hem sentit a dir que hi hagi esperit sant».  Aleshores els hi va preguntar: «Quin bateig heu rebut?», i ells van respondre: «El bateig de Joan».  Pau va dir: «Joan batejava les persones com a senyal del seu penediment, i els hi deia que creguessin en aquell que vindria després d’ell, és a dir, Jesús».  Al sentir-ho es van batejar en el nom del Senyor Jesús.  I quan Pau els hi va imposar les mans, van rebre esperit sant i van començar a parlar en altres idiomes* i a profetitzar.  En total eren uns dotze homes.  Durant tres mesos Pau va anar a la sinagoga i va parlar-hi amb valentia, fent discursos sobre el Regne de Déu i presentant arguments per convèncer la gent.  Però quan alguns es van negar a creure* i es van posar a parlar en contra del Camí davant de la gent, Pau es va apartar d’ells, es va endur els deixebles, i va començar a fer discursos cada dia a l’escola de Tirà. 10  Va ensenyar en aquella escola durant dos anys, de manera que tots els que vivien a la província d’Àsia, tant jueus com grecs, van escoltar la paraula del Senyor. 11  I Déu va continuar fent miracles extraordinaris per mitjà de Pau. 12  Fins i tot portaven els mocadors i els davantals que havien tocat el cos de Pau als malalts, i llavors es curaven de les seves malalties i els dimonis sortien d’ells. 13  Alguns jueus que anaven d’un lloc a un altre expulsant dimonis també intentaven utilitzar el nom del Senyor Jesús per expulsar-los, i deien: «Pel Jesús que Pau predica, us ordeno que sortiu». 14  Entre els que feien això hi havia set fills d’un sacerdot principal jueu que es deia Esceva. 15  Però el dimoni els hi va respondre: «Conec Jesús i sé qui és Pau. Però vosaltres, qui sou?». 16  Llavors l’home endimoniat es va llançar damunt d’ells, els va dominar i els va vèncer. I tots ells van fugir d’aquella casa despullats i ferits. 17  Tots els que vivien a Efès, tant els jueus com els grecs, se’n van assabentar i es van espantar. I cada vegada s’alabava més el nom del Senyor Jesús. 18  I molts dels que s’havien fet creients venien a confessar i explicar obertament les seves pràctiques. 19  I un gran nombre dels que s’havien dedicat a la màgia van portar els seus llibres i els van cremar davant de tothom. Van calcular el valor dels llibres, i en total pujava a 50.000 monedes de plata. 20  Per tant, la paraula de Jehovà seguia creixent i enfortint-se de manera poderosa. 21  Després de tot això, Pau va decidir* que viatjaria a Jerusalem un cop hagués passat per Macedònia i Acaia. I va dir: «Després d’anar a Jerusalem, també aniré a Roma». 22  Llavors va enviar a Macedònia dos dels seus ajudants, Timoteu i Erast, però ell es va quedar un temps a la província d’Àsia. 23  Per aquell temps, es va produir un gran aldarull per causa del Camí. 24  Hi havia un home que es deia Demetri, que era un argenter que fabricava reproduccions de plata del temple d’Àrtemis i feia que els artesans guanyessin molts diners. 25  Demetri els va reunir, juntament amb altres artesans, i els hi va dir: «Companys, tots sabeu que aquest negoci ens dóna molts diners. 26  Però, ara veieu i sentiu a dir que, no només a Efès, sinó gairebé a tota la província d’Àsia, aquest Pau ha convençut molta gent i els ha fet canviar d’opinió, dient que els déus fabricats per mans humanes no són déus de veritat. 27  A més, no només hi ha el perill que la gent parli malament del nostre negoci, sinó també que el temple de la gran deessa Àrtemis sigui tingut per no res, i que ella, que és adorada per tota la província d’Àsia i per tot el món, perdi la seva grandesa». 28  Quan ho van sentir es van enrabiar i van començar a cridar: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!». 29  Aleshores la ciutat es va agitar i tots junts van entrar precipitadament al teatre, arrossegant Gaius i Aristarc, dos macedonis que eren companys de viatge de Pau. 30  Pau volia presentar-se davant del poble, però els deixebles no l’hi van permetre. 31  Fins i tot alguns alts càrrecs que s’ocupaven d’organitzar festes i jocs i que eren amics seus li van enviar un missatge suplicant-li que no s’arrisqués a entrar al teatre. 32  Mentrestant, uns cridaven una cosa i d’altres una altra, perquè l’assemblea estava en confusió i la majoria no sabien per quin motiu s’havien reunit. 33  Llavors van fer sortir Alexandre d’entre la multitud, i els jueus el van empènyer cap endavant. I Alexandre va fer un senyal amb la mà perquè volia donar una explicació al poble. 34  Però quan es van adonar que Alexandre era jueu, van començar a cridar tots a la vegada durant unes dues hores: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!». 35  Finalment, quan l’administrador de la ciutat va aconseguir calmar la gent, va dir: «Efesis, ¿és que hi ha algú que no sàpiga que la ciutat d’Efès és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la seva imatge que va caure del cel? 36  I com que això és innegable, calmeu-vos i no us precipiteu. 37  Perquè els homes que heu portat aquí no són lladres de temples ni blasfemen contra la nostra deessa. 38  Per tant, si Demetri i els artesans que estan amb ell volen acusar algú, que vagin als tribunals i als procònsols* i que presentin les acusacions que tenen uns contra altres. 39  Però si voleu alguna cosa més, s’ha de decidir en una assemblea legal. 40  Perquè correm el perill que ens acusin de sedició pel que ha passat avui, ja que no tenim cap motiu per justificar aquest tumult». 41  I després de dir això, va dissoldre l’assemblea.

Notes a peu de pàgina

O «llengües».
O «es van entossudir a no creure».
O «va decidir en el seu esperit».
Un procònsol era el governador romà d’una província. Consulta el Glossari.