Fets 17:1-34

  • Pau i Siles a Tessalònica (1-9)

  • Pau i Siles a Berea (10-15)

  • Pau a Atenes (16-22a)

  • El discurs de Pau a l’Areòpag (22b-34)

17  Aleshores van passar per Amfípolis i Apoŀlònia i van arribar a Tessalònica, on hi havia una sinagoga dels jueus.  I Pau hi va entrar com tenia per costum, i durant tres dissabtes els va fer raonar basant-se en les Escriptures,  explicant i demostrant amb el que hi ha escrit que el Crist havia de patir i ressuscitar d’entre els morts. I els hi deia: «El Crist és aquest Jesús que jo us anuncio».  Com a resultat, alguns d’ells es van fer creients i es van unir a Pau i Siles, i també ho van fer molts grecs que adoraven Déu i bastantes dones prominents.  Però els jueus, que tenien enveja, van arreplegar alguns homes malvats que rondaven per la plaça del mercat, van formar una xusma i van avalotar la ciutat. Aleshores van entrar a la força a casa de Jasó buscant Pau i Siles per entregar-los a la xusma.  Ara bé, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns dels germans fins als governants de la ciutat, cridant: «Aquests homes, que han causat problemes per tot arreu, també han vingut fins aquí,  i Jasó els ha allotjat a casa seva. Tots aquests homes s’han rebeŀlat contra les lleis del Cèsar dient que hi ha un altre rei, que és Jesús».  Quan la gent i els governants ho van sentir, es van alarmar,  i després de fer que Jasó i els altres germans paguessin una fiança, els van deixar anar. 10  Tan aviat com es va fer de nit, els germans van enviar Pau i Siles a Berea. Quan hi van arribar, van entrar a la sinagoga dels jueus. 11  Aquests estaven més disposats a aprendre que els de Tessalònica, perquè van acceptar la paraula de Déu amb molt d’interès,* i cada dia estudiaven les Escriptures per veure si el que escoltaven era veritat. 12  Per això, molts d’ells es van fer creients, a més de moltes dones gregues prominents i alguns dels homes. 13  Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau també estava predicant la paraula de Déu a Berea, hi van anar per agitar la gent i avalotar-la. 14  Llavors els germans de seguida van enviar Pau cap a la costa, però Siles i Timoteu es van quedar allà. 15  I els que acompanyaven Pau el van portar fins a Atenes i van marxar amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor. 16  Mentre Pau els esperava a Atenes, es va indignar,* perquè va veure que la ciutat estava plena d’ídols. 17  I es va posar a ensenyar a la sinagoga per ajudar a entendre les Escriptures als jueus i a les altres persones que adoraven Déu. I cada dia feia el mateix a la plaça del mercat amb els que estaven per allà. 18  Però alguns filòsofs epicuris i estoics van començar a discutir amb ell. Alguns deien: «De què parla aquest xerraire?», i uns altres: «Sembla un predicador de déus estrangers». Deien això perquè Pau parlava de les bones notícies de Jesús, i de la resurrecció. 19  Aleshores el van agafar i el van portar a l’Areòpag, i li van dir: «¿Ens pots explicar què és aquesta nova ensenyança de la que parles? 20  Perquè ens expliques coses que no hem sentit mai i volem saber què volen dir». 21  De fet, en el seu temps lliure, tots els d’Atenes i els estrangers que hi havia* allà no feien res més que explicar o escoltar alguna cosa nova. 22  Llavors Pau es va posar dret al mig de l’Areòpag i va dir: «Gent d’Atenes, veig que en tots els aspectes teniu més devoció als déus* que altres persones. 23  Per exemple, mentre caminava per la ciutat i em fixava en tot el que vosaltres adoreu,* he trobat un altar amb aquesta inscripció: “A un Déu desconegut”. Doncs bé, jo us parlo d’aquest Déu que vosaltres adoreu sense conèixer. 24  El Déu que ha fet el món i tot el que hi ha en ell, no viu en temples fets amb les mans, perquè és el Senyor del cel i de la terra, 25  i tampoc cal que els homes l’atenguin, com si necessités res, perquè ell és qui dóna a tothom vida, alè i totes les coses. 26  D’un sol home va fer totes les races humanes perquè visquessin arreu de la terra, i va fixar els temps assenyalats i va establir els límits del lloc on viurien les persones. 27  Perquè Déu vol que les persones el busquin. I si s’esforcen per buscar-lo,* el trobaran, perquè, de fet, no està lluny de cadascun de nosaltres. 28  Perquè gràcies a ell estem vius, ens movem i existim, tal com alguns dels vostres poetes han dit: “Nosaltres també som fills seus”.* 29  »Per tant, com que som fills* de Déu, no hem de pensar que el Diví és com una imatge d’or, de plata o de pedra que els homes han esculpit amb el seu art i el seu enginy. 30  És cert que, en el passat, Déu no va tenir en compte aquesta ignorància, però ara està dient a totes les persones de tot arreu que es penedeixin. 31  Perquè ha fixat un dia en què jutjarà tota la terra habitada amb justícia per mitjà d’un home que ell ha escollit, i n’ha donat una garantia a tothom al ressuscitar-lo d’entre els morts». 32  Quan van sentir a parlar de la resurrecció dels morts, alguns van començar a burlar-se’n, però d’altres van dir: «Un altre dia t’escoltarem parlar d’aquest tema». 33  Després d’això, Pau va sortir d’allà. 34  Però alguns el van seguir i es van fer creients. Entre ells hi havia Dionisi, que era un jutge del tribunal de l’Areòpag, i una dona que es deia Dàmaris.

Notes a peu de pàgina

O «amb una ment receptiva».
Lit. «el seu esperit es va indignar».
O «estaven de visita».
O «sou més religiosos».
Lit. «els vostres objectes de veneració».
Lit. «el busquen a les palpentes».
O «llinatge seu».
O «llinatge».