Fets 16:1-40

  • Pau escull Timoteu (1-5)

  • La visió de l’home macedoni (6-10)

  • Lídia es fa creient a Filips (11-15)

  • Empresonen Pau i Siles (16-24)

  • El carceller i els de casa seva es bategen (25-34)

  • Pau demana que les autoritats es disculpin (35-40)

16  Després va arribar a Derbe i a Listra, on hi havia un deixeble que es deia Timoteu, que era fill d’una mare jueva creient, però de pare grec.  Els germans de Listra i d’Iconi donaven bons informes d’ell.  Llavors Pau va dir que li agradaria que Timoteu l’acompanyés, i el va agafar i el va circumcidar, perquè tots els jueus que vivien en aquella regió sabien que el seu pare era grec.  Viatjaven de ciutat a ciutat i comunicaven als germans les decisions que els apòstols i els ancians de Jerusalem havien pres, perquè les poguessin obeir.  I la fe de les congregacions s’anava enfortint, i cada dia creixien més.  A més, van passar per Frígia i la regió de Galàcia, perquè l’esperit sant els hi havia impedit predicar la paraula de Déu a la província d’Àsia.  I quan van baixar a Mísia, van intentar entrar a Bitínia, però Jesús, per mitjà de l’esperit, els hi va impedir fer-ho.  Llavors van travessar Mísia i van baixar a Troas.  Durant la nit, Pau va tenir una visió i va veure un home de Macedònia dret davant seu que li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns». 10  Just després d’aquesta visió, vam intentar entrar a Macedònia, perquè ens vam adonar que Déu ens manava que hi anunciéssim les bones notícies. 11  Per tant, ens vam fer a la mar des de Troas i vam anar directament a Samotràcia, i el dia següent cap a Neàpolis. 12  I d’allà vam anar a Filips, que és una colònia romana i la ciutat principal d’aquella zona de Macedònia, i ens hi vam quedar uns quants dies. 13  El dissabte vam sortir per la porta de la ciutat per anar a la vora d’un riu, on pensàvem que hi havia un lloc d’oració. Ens hi vam asseure i vam començar a predicar a les dones que s’hi havien reunit. 14  Allà hi havia una dona que es deia Lídia, de la ciutat de Tiatira, que era venedora de porpra i adorava Déu. Ella estava escoltant, i Jehovà li va obrir el cor completament perquè acceptés el que Pau deia. 15  Després que ella i la seva casa es van batejar, ens va insistir: «Si creieu que sóc fidel a Jehovà, veniu i quedeu-vos a casa meva». I ens hi va obligar. 16  Un dia, mentre anàvem al lloc d’oració, ens vam trobar amb una noia posseïda per un dimoni que podia predir el futur, i els seus amos en treien molt de profit. 17  Ella ens seguia i cridava: «Aquests homes són esclaus del Déu Altíssim i us anuncien el camí de la salvació!». 18  I durant molts dies va continuar fent el mateix. Al final, Pau se’n va cansar, es va girar i li va dir a l’esperit: «T’ordeno en el nom de Jesucrist que surtis d’ella». I l’esperit va sortir immediatament. 19  Els seus amos, al veure que ja no guanyarien més diners, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar fins a la plaça del mercat, davant les autoritats. 20  Quan els van portar davant dels magistrats civils, van dir: «Aquests homes estan pertorbant molt la nostra ciutat. Són jueus 21  i ensenyen costums que no ens estan permesos d’acceptar ni de seguir, perquè som romans». 22  I la multitud es va aixecar contra ells, i els magistrats civils els hi van estripar els vestits i van ordenar que els colpegessin amb garrots. 23  Quan els van haver apallissat de valent, els van tancar a la presó i van manar al carceller que els vigilés perquè no s’escapessin. 24  El carceller, davant d’aquesta ordre, els va tancar a la ceŀla de més endins i els va posar els peus al cep. 25  Cap a mitjanit, Pau i Siles estaven orant i cantant cançons a Déu per alabar-lo, i els presoners se’ls escoltaven. 26  De sobte hi va haver un terratrèmol tan gran que els fonaments de la presó es van moure. A més, totes les portes es van obrir a l’instant i les cadenes de tots es van deslligar. 27  Quan el carceller es va despertar i va veure que les portes de la presó estaven obertes, va desembeinar l’espasa amb la intenció de matar-se, perquè pensava que els presoners s’havien escapat. 28  Però Pau va cridar ben fort: «No ho facis! Som tots aquí!». 29  El carceller va demanar que li portessin llums, va entrar corrents a dins i es va agenollar tremolant davant de Pau i Siles. 30  Llavors els va portar fora i els hi va preguntar: «Senyors, què he de fer per salvar-me?». 31  Ells van contestar: «Creu en el Senyor Jesús, i us salvareu tu i la teva casa». 32  Aleshores li van parlar de la paraula de Jehovà, a ell i a tots els de casa seva. 33  I en plena nit, el carceller se’ls va endur i els hi va curar les ferides. I ell i tota la seva casa es van batejar immediatament. 34  Després els va fer entrar a casa seva i els va parar taula. I tant ell com tots els de casa seva es van alegrar moltíssim d’haver cregut en Déu. 35  Quan es va fer de dia, els magistrats civils van enviar els guàrdies* a dir: «Allibereu aquells homes». 36  El carceller va comunicar les seves paraules a Pau dient: «Els magistrats civils han enviat l’ordre d’alliberar-vos. Sortiu i marxeu en pau». 37  Però Pau els hi va dir: «A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament, sense haver-nos fet cap judici, i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens volen alliberar d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells a treure’ns de la presó». 38  Els guàrdies van informar els magistrats civils d’aquestes paraules. I els magistrats civils van tenir por quan van saber que aquests homes eren ciutadans romans. 39  Llavors hi van anar i es van disculpar. I després d’alliberar-los de la presó, els hi van suplicar que marxessin de la ciutat. 40  Però Pau i Siles van sortir de la presó i van anar a casa de Lídia. I quan van veure els germans, els van animar, i després van marxar.

Notes a peu de pàgina

O «oficials; agutzils».