Fets 15:1-41

  • Discussió a Antioquia sobre la circumcisió (1, 2)

  • Es porta l’assumpte de la circumcisió a Jerusalem (3-5)

  • Els ancians i els apòstols es reuneixen (6-21)

  • La carta del consell rector (22-29)

    • Abstenir-se de sang (28, 29)

  • La carta enforteix les congregacions (30-35)

  • Pau i Bernabé se separen (36-41)

15  Llavors, alguns homes van baixar de Judea a Antioquia i van començar a ensenyar als germans: «Si no us circumcideu d’acord amb la Llei de Moisès, no us podreu salvar».  Com que això va provocar un desacord i una discussió bastant gran entre Pau i Bernabé i aquells homes, es van fer plans perquè Pau, Bernabé i alguns germans pugessin a Jerusalem per preguntar aquest assumpte als apòstols i als ancians.  Després que la congregació els acompanyés part del camí, Pau, Bernabé i els altres germans van passar per Fenícia i Samària, explicant en detall com persones que no eren jueves havien començat a adorar Déu,* i tots els germans se n’alegraven molt.  Quan van arribar a Jerusalem, la congregació, els apòstols i els ancians els van rebre molt bé, i ells els hi van explicar tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells.  Però alguns que havien sigut de la secta dels fariseus i que s’havien fet creients es van posar drets i van dir: «Cal circumcidar-los i manar-los que segueixin la Llei de Moisès».  Per tant, els apòstols i els ancians es van reunir per parlar d’aquest assumpte.  Després d’una intensa i llarga discussió, Pere es va aixecar i els hi va dir: «Germans, ja sabeu que Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè fos el primer a anunciar les bones notícies als no jueus i així poguessin creure.  I Déu, que coneix els cors, va mostrar clarament que els havia aprovat al donar-los esperit sant igual que a nosaltres.  No va fer cap diferència entre nosaltres i ells, sinó que va purificar els seus cors gràcies a la seva fe. 10  Per tant, per què poseu a prova Déu, imposant als deixebles una càrrega tan pesada que ni els nostres avantpassats ni nosaltres vam poder portar? 11  Al contrari, estem segurs que tant ells com nosaltres ens salvarem gràcies a la bondat immerescuda del Senyor Jesús». 12  Aleshores tots es van quedar callats i van escoltar el que Bernabé i Pau els hi van explicar sobre tots els senyals i miracles que Déu havia fet per mitjà d’ells entre els no jueus. 13  Quan van acabar de parlar, Jaume va dir: «Germans, escolteu-me. 14  Simeó* ha explicat en tot detall com Déu va dirigir la seva atenció per primera vegada a les altres nacions per reunir d’entre elles un poble que porti el seu nom. 15  I aquestes paraules estan d’acord amb els escrits dels Profetes, que diuen: 16  “Després d’aquestes coses tornaré i aixecaré de nou la casa* de David que havia caigut. Reconstruiré les seves ruïnes i la restauraré, 17  perquè els que hi quedin em busquin de tot cor a mi, Jehovà, juntament amb persones de totes les nacions, persones que porten el meu nom. Ho dic jo, Jehovà, que estic fent aquestes coses 18  que se saben des de fa molt de temps”. 19  Per tant, penso que no s’han de posar obstacles als no jueus que comencen a adorar Déu,* 20  sinó només escriure’ls-hi que s’abstinguin de les coses contaminades pels ídols, de la immoralitat sexual,* de menjar carn d’animals estrangulats* i de la sang. 21  Perquè des de temps antics hi ha hagut persones que han predicat a totes les ciutats els escrits de Moisès, que cada dissabte es llegeixen en veu alta a les sinagogues». 22  Aleshores, els apòstols i els ancians, juntament amb tota la congregació, van decidir enviar alguns homes escollits d’entre ells a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Hi van enviar Judes, a qui anomenaven Barsabàs, i Siles, homes amb molta responsabilitat entre els germans. 23  Per mitjà d’ells van enviar aquesta carta: «Els apòstols i els ancians, germans vostres, als germans d’Antioquia, de Síria i de Cilícia que no són jueus: Salutacions! 24  Com que hem sentit a dir que alguns d’entre nosaltres han vingut i us han causat problemes amb el que han dit i us han intentat confondre,* sense que nosaltres els ho haguéssim manat, 25  hem decidit unànimement escollir dos homes per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, 26  que han donat* les seves vides* pel nom del nostre Senyor Jesucrist. 27  Per tant, us enviem Judes i Siles perquè també us expliquin el que us hem escrit en aquesta carta. 28  Perquè l’esperit sant i nosaltres hem decidit no posar-vos més càrregues a part d’aquestes coses necessàries: 29  que us abstingueu del que ha sigut sacrificat als ídols, de la sang, de menjar carn d’animals estrangulats* i de la immoralitat sexual.* Si eviteu del tot aquestes coses, us anirà bé. Desitgem que estigueu bé!». 30  Un cop acomiadats, van baixar a Antioquia, on van reunir tots els deixebles i els hi van donar la carta. 31  Després de llegir-la, es van alegrar molt per l’ànim que van rebre. 32  Judes i Siles, que també eren profetes, van animar i enfortir els germans amb molts discursos. 33  Al cap d’un temps, els germans els van acomiadar desitjant-los un bon viatge, i ells van tornar cap aquells que els havien enviat. 34  —— * 35  Però Pau i Bernabé es van quedar a Antioquia, junt amb molts germans, ensenyant i predicant les bones notícies de la paraula de Jehovà. 36  Després d’uns dies, Pau li va dir a Bernabé: «Tornem a visitar els germans a cada una de les ciutats on hem anunciat la paraula de Jehovà per veure com estan». 37  Bernabé va insistir a endur-se Joan, l’anomenat Marc. 38  Però Pau no hi va estar d’acord, perquè Joan s’havia separat d’ells a Pamfília i no havia anat a predicar amb ells. 39  Per això van tenir una discussió molt forta i es van separar. Bernabé es va endur Marc i es va embarcar cap a Xipre. 40  Pau va escollir Siles i va marxar després que els germans haguessin fet oració per demanar-li a Jehovà que li mostrés la seva bondat immerescuda. 41  I va travessar Síria i Cilícia enfortint les congregacions.

Notes a peu de pàgina

O «s’havien convertit».
Una altra forma del nom Simó (Pere).
O «tenda; cabana».
Lit. «es converteixen a Déu».
En grec porneía. Consulta el Glossari.
O «que no hagin sigut dessagnats».
O «han intentat confondre les vostres ànimes».
O «arriscat».
O «ànimes».
O «que no hagin sigut dessagnats».
En grec porneía. Consulta el Glossari.
Aquest versicle no apareix en alguns manuscrits antics.