Fets 13:1-52

  • Envien Bernabé i Saule com a missioners (1-3)

  • Prediquen a Xipre (4-12)

  • El discurs de Pau a Antioquia de Pisídia (13-41)

  • Manament profètic de predicar als no jueus (42-52)

13  A la congregació d’Antioquia hi havia profetes i mestres: Bernabé, Simeó (a qui també anomenaven Negre), Lluci de Cirene, Manaèn (que havia sigut company d’estudis d’Herodes, el governador de regió)* i Saule.  Mentre adoraven Jehovà i dejunaven,* l’esperit sant els hi va dir: «Reserveu-me Bernabé i Saule per a l’obra per la qual els he escollit».  Llavors, després d’haver dejunat i orat, els hi van imposar les mans i els van enviar.  Aquests homes, enviats per esperit sant, van baixar a Selèucia i des d’allà es van embarcar cap a Xipre.  Quan van arribar a Salamina, van començar a predicar la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. I Joan era el seu ajudant.  Després de travessar tota l’illa van arribar a Pafos, on van conèixer un jueu anomenat Barjesús. Aquest home era bruixot i un profeta fals,  i estava amb el procònsol* Sergi Pau, un home inteŀligent que va fer cridar Bernabé i Saule perquè desitjava escoltar la paraula de Déu.  Però Elimes,* el bruixot (de fet, així és com es tradueix el seu nom), es va posar en contra d’ells i intentava evitar que el procònsol cregués en el Senyor.  Aleshores Saule, que també es deia Pau, es va omplir d’esperit sant, el va mirar fixament 10  i li va dir: «Fill del Diable! Enemic de la justícia! Estàs ple de tota mena d’engany i de maldat. ¿Quan deixaràs de torçar els camins rectes de Jehovà? 11  La mà de Jehovà està contra tu. Et quedaràs cec i durant un temps no veuràs la llum del sol». A l’instant van caure sobre ell una boira espessa i la foscor, i va començar a buscar algú al seu voltant que li donés la mà i el guiés. 12  Quan el procònsol va veure el que havia passat, es va fer creient, perquè estava meravellat de les coses que havia après de Jehovà. 13  Després, Pau i els seus companys es van fer a la mar des de Pafos i van arribar a Perga, a Pamfília. Però Joan els va deixar i va tornar a Jerusalem. 14  Des de Perga van continuar fins arribar a Antioquia de Pisídia. I el dissabte van anar a la sinagoga i s’hi van asseure. 15  Després de la lectura pública de la Llei i els Profetes, els caps de la sinagoga van enviar algú perquè els hi digués: «Germans, si teniu cap paraula d’ànim per a la gent, digueu-la». 16  Per això Pau es va aixecar i, fent un senyal amb la mà, va dir: «Israelites i tots els no jueus que respecteu* Déu, escolteu. 17  El Déu del poble d’Israel va escollir els nostres avantpassats i va fer d’ells un gran poble* mentre vivien com a estrangers a la terra d’Egipte, i els va fer sortir d’allà amb el seu braç poderós. 18  I durant uns quaranta anys els va suportar al desert. 19  I després de destruir set nacions de la terra de Canaan, els hi va donar la seva terra com a herència. 20  Tot això va passar durant uns 450 anys. »Després els hi va donar jutges, fins al profeta Samuel. 21  Però aleshores ells li van demanar un rei, i Déu els hi va donar Saül, el fill de Quix, un home de la tribu de Benjamí, que els va governar durant quaranta anys. 22  Quan Déu el va destituir, els hi va donar David com a rei, de qui va donar testimoni i va dir: “M’he fixat en David, el fill de Jessè, un home que actua segons la meva voluntat, i que farà tot el que desitjo”. 23  I de la descendència d’aquest home, Déu ha portat a Israel un salvador, Jesús, tal com havia promès. 24  Abans que aquest arribés, Joan va predicar a tota la gent d’Israel que es bategessin per demostrar el seu penediment. 25  Però quan Joan estava acabant el seu servei, deia: “Jo no sóc qui vosaltres penseu. N’hi ha un que ve després de mi, i jo no sóc digne de deslligar-li les sandàlies dels peus”. 26  »Germans, descendents de la família d’Abraham i tots els no jueus que respecteu* Déu, a nosaltres se’ns ha donat el missatge de la nostra salvació. 27  Però els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van reconèixer Jesús, sinó que al jutjar-lo van complir les paraules dels Profetes que es llegeixen en veu alta cada dissabte. 28  I encara que no van trobar cap motiu per matar-lo, li van demanar a Pilat que el fes executar. 29  I quan van complir tot el que s’havia escrit sobre ell, el van baixar del pal* i el van posar en una tomba. 30  Però Déu el va ressuscitar d’entre els morts, 31  i durant molts dies es va aparèixer als deixebles que havien pujat amb ell des de Galilea fins a Jerusalem. I ara aquests donen testimoni d’ell a la gent. 32  »Per tant, nosaltres us anunciem les bones notícies de la promesa que Déu va fer als nostres avantpassats. 33  Déu la va complir totalment per a nosaltres, que som els seus fills, quan va ressuscitar Jesús, tal com està escrit en el segon salm: “Tu ets el meu fill, i avui jo m’he convertit en el teu pare”. 34  Déu el va ressuscitar d’entre els morts perquè mai més tornés a tenir un cos corruptible, i ho va predir d’aquesta manera: “Us donaré les expressions d’amor lleial que vaig prometre a David, que són fidels”.* 35  Un altre salm també diu: “No permetràs que el cos del qui t’és lleial es descompongui”. 36  Doncs bé, David va servir Déu durant la seva vida, va morir, va ser enterrat amb els seus avantpassats i el seu cos es va descompondre. 37  Però el cos d’aquell que Déu va ressuscitar no es va descompondre. 38  »Per tant, germans, heu de saber que és per mitjà d’aquest que se us anuncia el perdó dels vostres pecats, 39  i que és per mitjà d’ell que tots els que creuen poden ser declarats innocents, mentre que la Llei de Moisès no és capaç de declarar-vos innocents. 40  Així doncs, vigileu que no us passi el que diuen els escrits dels Profetes: 41  “Burletes! Mireu, meravelleu-vos i moriu. Perquè en els vostres dies estic fent una obra que vosaltres no us creureu encara que algú us l’expliqui detalladament”». 42  Quan Pau i Bernabé sortien de la sinagoga, la gent els hi va suplicar que tornessin a parlar d’aquestes coses el dissabte següent. 43  Després d’aquella reunió, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven Déu van seguir Pau i Bernabé. I aquests, parlant amb ells, els animaven a actuar de manera que rebessin la bondat immerescuda de Déu. 44  El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula de Jehovà. 45  Quan els jueus van veure tota la gentada, van tenir molta enveja i van començar a contradir amb mentides el que Pau deia. 46  Llavors Pau i Bernabé els hi van dir sense por: «Era necessari que se us anunciés la paraula de Déu a vosaltres primer, però l’heu rebutjada i així demostreu que no sou dignes de la vida eterna. Per això, anirem a predicar als que no són jueus. 47  Perquè Jehovà ens ho ha manat amb aquestes paraules: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als extrems de la terra”». 48  Quan els no jueus ho van escoltar, es van alegrar i van glorificar la paraula de Jehovà, i tots els que tenien l’actitud correcta per obtenir vida eterna es van fer creients. 49  A més, la paraula de Jehovà s’estenia per tota la regió. 50  Però els jueus van incitar les dones prominents que eren molt religioses així com els homes importants de la ciutat, i van promoure que es perseguís Pau i Bernabé i els van fer fora del seu territori. 51  Per això Pau i Bernabé es van espolsar la pols dels peus en senyal d’advertència contra ells i se’n van anar a Iconi. 52  I els deixebles estaven molt contents i plens d’esperit sant.

Notes a peu de pàgina

Lit. «tetrarca».
Consulta el Glossari.
Governador romà d’una província. Consulta el Glossari.
El mateix personatge que el Barjesús del v. 6.
Lit. «temeu».
Lit. «els va exalçar».
Lit. «temeu».
O «de l’arbre».
O «dignes de confiança».