Efesis 5:1-33

  • La manera correcta de parlar i comportar-se (1-5)

  • Comporteu-vos com a fills de la llum (6-14)

  • Ompliu-vos d’esperit (15-20)

    • «Aprofiteu bé el temps» (16)

  • Consells per als marits i les esposes (21-33)

5  Per tant, imiteu Déu, com a fills estimats que sou,  i continueu mostrant amor,* igual que el Crist també ens* va estimar i es va entregar a si mateix per nosaltres* com una ofrena i un sacrifici, una fragància dolça per a Déu.  Ni tan sols hauríeu de mencionar coses com la immoralitat sexual* ni cap tipus d’impuresa ni la cobdícia, tal com s’espera de persones santes;  ni el comportament indecent ni les estupideses ni les bromes obscenes, que són coses que no estan bé. Al contrari, heu de donar les gràcies a Déu.  Perquè vosaltres ja ho sabeu, i de fet, ho sabeu molt bé, que ningú que cometi immoralitat sexual,* que sigui impur o que sigui cobdiciós, que és el mateix que ser idòlatra, té part en l’herència del Regne del Crist i de Déu.  Que ningú us enganyi amb paraules buides, perquè la ira de Déu vindrà sobre els que són desobedients a causa de les coses que us acabo de dir.  Per tant, no tingueu res a veure amb ells.  Abans éreu foscor, però ara sou llum, perquè esteu units al Senyor. Seguiu comportant-vos* com a fills de la llum,  perquè el fruit que la llum produeix és tot tipus de bondat, justícia i veritat. 10  Sempre us heu d’assegurar del que li agrada al Senyor. 11  Deixeu de participar en les obres inútils de la foscor; més aviat, denuncieu-les. 12  Perquè fins i tot fa vergonya explicar el que ells fan d’amagat. 13  Tot el que es denuncia es fa evident per la llum i, per això, tot el que es fa evident és llum. 14  Per aquesta raó es diu: «Desperta’t, tu que dorms, aixeca’t d’entre els morts, i el Crist t’iŀluminarà». 15  Per tant, aneu amb molt de compte de no comportar-vos* com a persones insensates, sinó com a persones assenyades, 16  i aprofiteu bé el temps,* perquè els dies que vivim són dolents. 17  Per això, deixeu de ser insensats; més aviat, heu d’entendre quina és la voluntat de Jehovà. 18  A més, no us emborratxeu amb vi, que això porta a una vida d’excessos,* sinó seguiu omplint-vos d’esperit. 19  Parleu-vos els uns als altres* amb salms, alabances a Déu i cançons espirituals, cantant i fent música per a Jehovà en el vostre cor, 20  sempre donant gràcies per tot al nostre Déu i Pare en el nom del nostre Senyor Jesucrist. 21  Sigueu submisos els uns als altres per respecte* a Crist. 22  Que les esposes siguin submises* als seus marits, tal com són submises al Senyor, 23  perquè el marit és el cap de la seva esposa, igual que el Crist és el cap de la congregació, i el salvador d’aquest cos. 24  De fet, tal com la congregació se sotmet al Crist, les esposes també han de ser submises* als seus marits en tot. 25  Marits, continueu estimant les vostres esposes tal com el Crist també ha estimat la congregació i ha donat la seva vida per ella, 26  a fi de santificar-la, purificant-la amb l’aigua de la paraula, 27  i així portar la congregació davant la seva presència, en tot el seu esplendor, sense cap taca ni arruga ni res semblant, sinó santa i sense defecte. 28  Igualment, els marits han d’estimar les seves esposes com el seu propi cos. L’home que estima la seva esposa s’estima a si mateix, 29  perquè ningú ha odiat mai el seu propi cos,* sinó que l’alimenta i el cuida,* igual que el Crist fa amb la congregació, 30  perquè som membres del seu cos. 31  «Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare i s’unirà* a la seva esposa, i tots dos seran una sola carn.»* 32  Aquest secret sagrat és molt important. Ara us estic parlant del Crist i la congregació. 33  Però, en qualsevol cas, que cadascun de vosaltres estimi la seva esposa com s’estima a si mateix, i que l’esposa respecti de tot cor el seu marit.

Notes a peu de pàgina

Lit. «caminant en amor».
O possiblement «us».
O possiblement «vosaltres».
En grec porneía. Consulta el Glossari.
Consulta el Glossari.
Lit. «caminant».
Lit. «caminar».
O «compreu temps».
O «sense control».
O possiblement «a vosaltres mateixos».
Lit. «temor».
O «obeeixin de bona gana».
O «han d’obeir de bona gana».
Lit. «la seva pròpia carn».
O «l’acaricia».
Lit. «s’adherirà».
O «un sol ésser».