Apocalipsi 9:1-21

  • La cinquena trompeta (1-11)

  • El primer ai ha passat. Vénen dos ais més (12)

  • La sisena trompeta (13-21)

9  El cinquè àngel va tocar la seva trompeta. I vaig veure una estrella que havia caigut del cel a la terra, i se li va donar la clau de l’abisme.*  Quan el va obrir, va pujar fum com el fum que surt d’un gran forn, i el sol i l’aire es van enfosquir pel fum que en sortia.  I del fum van sortir llagostes cap a la terra, i se’ls hi va donar autoritat, la mateixa autoritat que tenen els escorpins de la terra.  Se’ls hi va dir que no fessin mal a la vegetació de la terra, ni a cap planta, ni a cap arbre, sinó només a les persones que no tinguessin la marca del segell de Déu al front.  I es va donar autoritat a les llagostes perquè turmentessin les persones durant cinc mesos, però no perquè les matessin; i el seu turment era com el turment que produeix la picada d’un escorpí.  En aquells dies les persones buscaran la manera de morir, però no la trobaran; desitjaran morir, però la mort fugirà d’elles.  Les llagostes semblaven cavalls equipats per a la guerra. Al cap hi portaven el que semblava una corona d’or, la seva cara era com la d’un home,  i el seu cabell era com el de les dones. Les seves dents eren com les dels lleons,  i les seves cuirasses* eren de ferro. El soroll que feien les seves ales era com el soroll de carros de cavalls que corren cap a la guerra. 10  També tenien cues amb fiblons com els escorpins, i a les cues hi tenien el poder per fer mal a les persones durant cinc mesos. 11  El seu rei és l’àngel de l’abisme, que en hebreu s’anomena Abadon,* i en grec, Apoŀlion.* 12  El primer ai ha passat. I després d’això encara vénen dos ais més. 13  El sisè àngel va tocar la seva trompeta. I vaig sentir una veu que sortia de les banyes de l’altar d’or que està davant de Déu, 14  i li deia al sisè àngel que tenia la trompeta: «Deixa anar els quatre àngels que estan lligats al gran riu Eufrates». 15  I els quatre àngels que estaven preparats per a l’hora, el dia, el mes i l’any van ser deslligats per matar una tercera part de les persones. 16  Vaig sentir que el nombre de soldats a cavall de l’exèrcit era de dos-cents milions.* 17  Els cavalls i els genets que vaig veure en la visió eren així: les seves cuirasses eren vermelles com el foc, blaves com el jacint* i grogues com el sofre; i el cap dels cavalls era com el cap dels lleons, i de la seva boca sortia foc, fum i sofre. 18  Una tercera part de les persones va morir per aquestes tres plagues que sortien de la boca dels cavalls: pel foc, pel fum i pel sofre. 19  El poder dels cavalls està a la seva boca i a la seva cua, i amb la cua, que és com una serp amb cap, fan mal. 20  Però la resta de les persones, les que no van morir per aquestes plagues, no es van penedir de les obres de les seves mans i no van deixar d’adorar els dimonis ni els ídols d’or, de plata, de coure, de pedra i de fusta, que no hi poden veure ni sentir-hi ni caminar. 21  I no es van penedir dels seus assassinats, de les seves pràctiques ocultistes,* de la seva immoralitat sexual* i dels seus robatoris.

Notes a peu de pàgina

Lit. «del pou de l’abisme».
O «armadures».
Significa «destrucció».
Significa «destructor».
Lit. «dues miríades de miríades», és a dir, 20.000 vegades 10.000.
O «zircó».
O «pràctiques espiritistes».
En grec porneía. Consulta el Glossari.