Apocalipsi 7:1-17

  • Quatre àngels retenen els vents de la destrucció (1-3)

  • Els 144.000 segellats (4-8)

  • Una gran multitud vestida amb roba blanca (9-17)

7  Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien amb força els quatre vents de la terra perquè no bufessin sobre la terra ni sobre el mar ni sobre els arbres.  I vaig veure un altre àngel que pujava de l’est* i que portava un segell del Déu viu. I va cridar amb veu alta als quatre àngels que havien rebut poder per fer mal a la terra i al mar:  «No feu mal ni a la terra ni al mar ni als arbres fins que haguem segellat els esclaus del nostre Déu al front».  I vaig sentir el nombre dels que van ser segellats: 144.000. Eren de totes les tribus dels fills d’Israel:  de la tribu de Judà, 12.000;de la tribu de Rubèn, 12.000;de la tribu de Gad, 12.000;  de la tribu d’Aser, 12.000;de la tribu de Neftalí, 12.000;de la tribu de Manassès, 12.000;  de la tribu de Simeó, 12.000;de la tribu de Leví, 12.000;de la tribu d’Issacar, 12.000;  de la tribu de Zabuló, 12.000;de la tribu de Josep, 12.000;i de la tribu de Benjamí, 12.000.  Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb roba blanca i portaven fulles de palmera a les mans. 10  I cridaven amb veu forta: «La salvació ve del nostre Déu, que està assegut al tron, i del Corder». 11  Tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre querubins, i es van agenollar de cara a terra davant del tron i van adorar Déu, 12  dient: «Amén! Que el nostre Déu rebi l’alabança, la glòria, la saviesa, l’agraïment,* l’honor, el poder i la força per sempre. Amén». 13  Aleshores, un dels ancians em va preguntar: «Qui són aquests que van vestits de blanc, i d’on vénen?». 14  Tot seguit li vaig respondre: «Senyor meu, tu ets qui ho sap». I ell em va dir: «Aquests són els que vénen de la gran tribulació,* i han rentat i blanquejat la seva roba amb la sang del Corder. 15  És per això que estan davant del tron de Déu servint-lo* nit i dia al seu temple; i Aquell que està assegut al tron els protegirà.* 16  No tindran gana ni set mai més, ni els cremarà el sol ni la xafogor, 17  perquè el Corder, que està al mig* del tron, els pasturarà i els portarà a les fonts de l’aigua de la vida. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».

Notes a peu de pàgina

O «del sol naixent».
O «acció de gràcies».
O «del temps de grans desgràcies».
Lit. «rendint-li servei sagrat».
O «estendrà la seva tenda sobre ells».
O «al centre».