Apocalipsi 14:1-20

  • El Corder i els 144.000 (1-5)

  • Els missatges de tres àngels (6-12)

    • Un àngel al mig del cel anuncia bones notícies (6, 7)

  • Feliços els que moren en unió amb el Crist (13)

  • Les dues segues de la terra (14-20)

14  Aleshores vaig veure el Corder dret a la muntanya de Sió, i amb ell 144.000 que tenen escrit al front el nom del Corder i el nom del seu Pare.  Vaig sentir que del cel venia un so com el soroll de corrents d’aigua, com el soroll d’un gran tro. El so que vaig sentir era com la veu de cantants que s’acompanyen amb l’arpa.  I cantaven el que semblava una cançó nova davant del tron i davant dels quatre querubins i dels ancians, i ningú va ser capaç d’aprendre aquesta cançó excepte els 144.000, que han sigut comprats de la terra.  Aquests són els que no es van contaminar amb dones; de fet, són verges. Són els que segueixen el Corder allà on va. Van ser comprats d’entre la humanitat com a primícies per a Déu i per al Corder,  i no es va trobar cap engany a la seva boca; no tenen cap defecte.  I vaig veure un altre àngel que volava pel mig del cel i anunciava bones notícies eternes als que viuen a la terra, a tota nació, tribu, llengua i poble.  I deia amb veu forta: «Respecteu* Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora en què ha de jutjar la gent. Adoreu Aquell que va fer el cel, la terra, el mar i les fonts d’aigua».  Després va venir un segon àngel, dient: «Ha caigut! Babilònia la Gran ha caigut! Ella va fer que les nacions beguessin del vi de la passió de la seva immoralitat sexual».*  Després va venir un tercer àngel, dient amb veu forta: «Si algú adora la bèstia ferotge i la seva estàtua i rep una marca al front o a la mà, 10  també beurà del vi de la ira de Déu que és abocat sense diluir a la copa de la Seva ira, i serà turmentat amb foc i sofre davant dels àngels sants i davant del Corder. 11  I el fum del seu turment pujarà per sempre. I aquells que adoren la bèstia ferotge i la seva estàtua i que reben la marca del seu nom no tindran descans ni de nit ni de dia. 12  És per això que els sants, que obeeixen els manaments de Déu i es mantenen en la fe de Jesús, han de mostrar aguant». 13  I vaig sentir una veu del cel que deia: «Escriu: Feliços són els que des d’ara moren en unió amb el Senyor. Sí, diu l’esperit, deixeu-los descansar dels seus esforços, perquè les seves obres van amb ells». 14  Aleshores vaig veure un núvol blanc, i al núvol hi havia assegut algú semblant a un fill de l’home que portava una corona d’or al cap i una falç esmolada a la mà. 15  Un altre àngel va sortir del santuari del temple dient amb veu forta a aquell que estava assegut al núvol: «Fes anar la falç i sega. Ha arribat l’hora de segar, perquè la collita de la terra ja ha madurat». 16  I el que estava assegut al núvol va passar la falç per la terra, i la terra va ser segada. 17  I un altre àngel va sortir del santuari del temple que està al cel, i també tenia una falç esmolada. 18  I un altre àngel va sortir de l’altar, i tenia autoritat sobre el foc. I cridant amb veu forta, va dir a aquell que tenia la falç esmolada: «Fes anar la teva falç esmolada i cull els raïms del cep de la terra, perquè el raïm ja està madur». 19  I l’àngel va passar la falç per la terra i va tallar el cep de la terra, i va llançar el raïm i el cep al gran cup* de la ira de Déu. 20  Es va trepitjar el cup fora de la ciutat, i la sang que en va sortir va arribar fins a les brides dels cavalls i es va escampar per una distància de 1.600 estadis.*

Notes a peu de pàgina

Lit. «Temeu».
En grec porneía. Consulta el Glossari.
Lloc on es trepitja el raïm.
Uns 300 km. Un estadi eren 185 m.