Apocalipsi 12:1-17

  • La dona, el nen i el drac (1-6)

  • Miquel lluita contra el drac (7-12)

    • El drac és llançat a la terra (9)

    • El Diable sap que li queda poc temps (12)

  • El drac persegueix la dona (13-17)

12  Aleshores vaig veure un gran senyal al cel: una dona vestida de sol, que tenia la lluna sota els peus i que al cap hi portava una corona de dotze estrelles.  Estava embarassada i cridava pels dolors, perquè estava a punt de donar a llum.  Vaig veure un altre senyal al cel. Mira! Un gran drac de color vermell, que tenia set caps i deu banyes, i als caps hi duia set corones;*  i amb la cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les va llançar a la terra. I el drac es va posar davant de la dona que estava a punt de donar a llum per devorar el seu fill quan nasqués.  Ella va donar a llum un fill que governarà* totes les nacions amb una vara de ferro. I de seguida es van emportar el nen cap a Déu i el seu tron.  I la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc perquè fos alimentada durant 1.260 dies.  I va esclatar una guerra al cel: Miquel* i els seus àngels van lluitar contra el drac, i el drac i els seus àngels van lluitar contra ells  però no van guanyar,* i van perdre el lloc que tenien al cel.  I el gran drac, la primera serp, l’anomenat Diable i Satanàs, que enganya tot el món, va ser llançat a la terra; i els seus àngels també van ser llançats amb ell. 10  I vaig sentir una veu forta al cel que deia: «Ara és el temps de la salvació, del poder i del Regne del nostre Déu, i de l’autoritat del seu Crist! Perquè ha sigut llançat a la terra l’acusador dels nostres germans, que els acusa nit i dia davant del nostre Déu. 11  I ells l’han vençut gràcies a la sang del Corder i al missatge que van proclamar,* i no van tenir por de perdre la vida* fins i tot quan s’encaraven amb la mort. 12  Per això, alegreu-vos, cel i els que hi viviu! Però, ai de la terra i del mar, perquè el Diable ha baixat a vosaltres ple d’ira, sabent que li queda poc temps». 13  Quan el drac va veure que havia sigut llançat a la terra, va perseguir la dona que havia donat a llum el nen. 14  Però la dona va rebre les dues ales de la gran àguila perquè volés fins al desert, al lloc preparat per a ella, on l’alimentarien lluny de la serp* durant un temps, dos temps i mig temps.* 15  I la serp va llançar per la boca com una riuada d’aigua darrere la dona per fer que la riuada l’ofegués. 16  Però la terra va ajudar la dona: va obrir la boca i es va empassar la riuada que el drac havia llançat per la boca. 17  I el drac es va enrabiar amb la dona i se’n va anar a fer guerra contra els que quedaven de la seva descendència, que obeeixen els manaments de Déu i tenen la comissió de donar testimoni de Jesús.

Notes a peu de pàgina

Lit. «diademes».
Lit. «pasturarà».
Significa «Qui és com Déu?».
O possiblement «el drac no va guanyar».
Lit. «a la paraula del seu testimoni».
O «ànima».
Lit. «de la cara de la serp».
Lit. «un temps, temps i mig temps», és a dir, tres temps i mig.