Gàlates 3:1-29

  • Contrast entre la fe i les obres de la Llei (1-14)

    • «El just viurà perquè té fe» (11)

  • La promesa abrahàmica no ve per mitjà de la Llei (15-18)

    • Crist és la descendència d’Abraham (16)

  • Per què es va donar la Llei? (19-25)

  • Fills de Déu gràcies a la fe (26-29)

    • Els que són del Crist són descendència d’Abraham (29)

3  Gàlates insensats! ¿Qui us ha enganyat, a vosaltres, que heu rebut una explicació tan clara de la mort de Jesucrist en un pal?  Només us vull preguntar una cosa: «¿Vau rebre l’esperit per haver fet el que la Llei manava,* o per haver posat fe en el que vau sentir?  ¿Tan insensats sou? Vau començar a comportar-vos d’acord amb l’esperit,* ¿i ara acabeu seguint raonaments humans?*  ¿Vau passar tants patiments per no res? Estic segur que no va ser per no res.  Així doncs, aquell que us dóna l’esperit i fa miracles entre vosaltres, ¿ho fa perquè heu complert el que la Llei manava,* o perquè heu posat fe en el que vau sentir?  És tal com li va passar a Abraham: «Va demostrar fe en Jehovà, i per això se’l va considerar just».  Segur que ja sabeu que els que tenen fe són fills d’Abraham.  I l’Escriptura, preveient que Déu declararia justes persones de les altres nacions gràcies a la fe, va anunciar per endavant les bones notícies a Abraham, dient: «Per mitjà teu es beneiran totes les nacions».  Per tant, els que tenen fe són beneïts juntament amb Abraham, que tenia fe. 10  Tots els que confien en les obres de la Llei estan sota una maledicció, perquè està escrit: «Maleït qui no compleix totes les coses que estan escrites en el rotlle de la Llei i les deixa de fer». 11  A més, és evident que ningú és declarat just davant de Déu per complir la Llei, ja que «el just viurà perquè té fe». 12  Però la Llei no es basa en la fe, perquè està escrit: «Qui compleix aquests manaments viurà gràcies a ells». 13  Crist ens va alliberar de la maledicció de la Llei quan va arribar a ser una maledicció en lloc nostre, i així ens va comprar, perquè està escrit: «Maleït tot aquell que sigui penjat en un pal». 14  Això va ser així perquè la benedicció d’Abraham arribés als de les altres nacions per mitjà de Jesucrist, i d’aquesta manera poguéssim rebre l’esperit promès gràcies a la nostra fe. 15  Germans, us poso un exemple de la vida diària: encara que un pacte només l’hagi validat un humà, ningú el pot anuŀlar ni afegir-hi condicions. 16  Doncs bé, les promeses es van fer a Abraham i a la seva descendència. Les Escriptures no diuen: «I als teus descendents», com si es tractés de molts, sinó que diuen: «I a la teva descendència», fent referència només a una persona: Crist. 17  A més, dic el següent: la Llei, que va entrar en vigor 430 anys més tard, no invalida el pacte que Déu havia fet abans ni anuŀla la promesa. 18  Perquè si l’herència vingués per mitjà de la Llei, voldria dir que ja no ve per mitjà d’una promesa; però Déu li va donar bondadosament l’herència a Abraham per mitjà d’una promesa. 19  Aleshores, per què es va donar la Llei? Es va donar per fer evidents les transgressions, fins que arribés la descendència a qui se li havia fet la promesa; i es va transmetre per mitjà d’àngels a través d’un mediador. 20  Ara bé, no cal mediador quan només hi ha una persona implicada, i Déu és un de sol. 21  ¿Vol dir això que la Llei va en contra de les promeses de Déu? De cap manera! Perquè si s’hagués donat una llei que fos capaç de donar vida, podríem ser declarats justos complint la llei. 22  Però l’Escriptura va posar-ho tot sota la custòdia del pecat; per això, la promesa que s’obté gràcies a la fe en Jesucrist es concedirà als que tenen fe. 23  Amb tot, abans que arribés la fe, estàvem empresonats sota la custòdia de la Llei, esperant la fe que estava a punt de ser revelada. 24  Per tant, la Llei es va convertir en el nostre tutor* i ens ha guiat fins al Crist, perquè poguéssim ser declarats justos per mitjà de la fe. 25  Però ara que la fe ha arribat, ja no estem sota un tutor.* 26  De fet, tots vosaltres sou fills de Déu gràcies a la fe que teniu en Jesucrist. 27  Perquè tots vosaltres, que vau ser batejats en Crist, us heu vestit de Crist.* 28  Ja no hi ha diferència entre jueu i grec, entre esclau i home lliure, entre home i dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en unió amb Jesucrist. 29  I si sou del Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus d’acord amb la promesa.

Notes a peu de pàgina

Lit. «obres de la Llei».
Lit. «Vau començar per l’esperit».
Lit. «ara sou perfeccionats per la carn?».
Lit. «obres de la Llei».
Els tutors ensenyaven, guiaven i protegien els nens.
Els tutors ensenyaven, guiaven i protegien els nens.
O «heu arribat a ser com Crist».