2 Timoteu 4:1-22

  • «Serveix Déu plenament» (1-5)

    • Predica la paraula de Déu amb urgència (2)

  • «He lluitat l’exceŀlent guerra» (6-8)

  • Comentaris personals (9-18)

  • Salutacions finals (19-22)

4  Davant de Déu i de Jesucrist, qui jutjarà els vius i els morts quan es manifesti i vingui en el seu Regne, t’ordeno:  predica la paraula de Déu; dedica-t’hi amb urgència tant en temps favorables com en temps difícils; corregeix, adverteix* i aconsella,* i fes-ho amb molta paciència i ensenyant bé.*  Perquè arribarà un temps en què les persones no voldran escoltar l’ensenyança beneficiosa,* sinó que seguiran els seus desitjos i s’envoltaran de mestres que només els hi diguin el que volen sentir.  Deixaran d’escoltar la veritat i prestaran atenció a històries falses.  Però tu, sigues assenyat en tot moment, aguanta els patiments, continua predicant les bones notícies* i serveix Déu plenament.  Jo sóc com una ofrena* que està sent vessada, i el meu alliberament és ben a prop.  He lluitat l’exceŀlent guerra, he acabat la cursa, m’he mantingut en la fe.  Des d’ara tinc reservada la corona de la justícia, i el Senyor que jutja amb justícia me la donarà en aquell dia com a recompensa, però no només a mi, sinó també a tots els que han desitjat que ell sigui manifestat.  Fes tot el possible per venir a visitar-me aviat. 10  Perquè Demes m’ha abandonat perquè estima aquest món,* i se n’ha anat a Tessalònica. Crescent se n’ha anat a Galàcia, i Titus, a Dalmàcia. 11  Només Lluc s’ha quedat amb mi. Porta Marc amb tu, perquè m’ajuda molt en el meu servei. 12  He enviat Tíquic a Efès. 13  Quan vinguis, porta’m la capa que em vaig deixar a casa de Carp, a Troas, i també els rotlles, sobretot els pergamins.* 14  Alexandre, el calderer de coure, m’ha fet molt de mal. Jehovà li pagarà el que es mereix pel que ha fet. 15  Tu també has d’anar amb compte amb ell, perquè es va oposar moltíssim al nostre missatge. 16  En la meva primera defensa, ningú em va fer costat, tots em van abandonar. Que Déu no els ho tingui en compte. 17  Però el Senyor em va ajudar i em va donar forces perquè pogués predicar plenament les bones notícies i totes les nacions les poguessin escoltar. Vaig ser alliberat de la boca del lleó. 18  El Senyor m’alliberarà de tot mal i em salvarà portant-me al seu Regne celestial. A ell sigui la glòria per sempre. Amén. 19  Saluda Prisca i Àquila, i també els de la casa d’Onesífor. 20  Erast es va quedar a Corint, i vaig deixar Tròfim a Milet perquè estava malalt. 21  Fes tot el que puguis per venir abans de l’hivern. Eubul et saluda, i també ho fan Púdens, Linus, Clàudia i tots els germans. 22  Que el Senyor sigui amb l’esperit que demostres, i que et mostri la seva bondat immerescuda.

Notes a peu de pàgina

O «amonesta».
O «exhorta».
O «amb art d’ensenyar».
Lit. «saludable».
Lit. «fes d’evangelitzador».
O «libació».
O «ordre de coses». Consulta el Glossari.
És a dir, rotlles de pell.