2 Corintis 11:1-33

  • Pau i els superapòstols (1-15)

  • Les dificultats de l’apòstol Pau (16-33)

11  M’agradaria que em toleréssiu encara que sembli que sóc un insensat. Tot i que ja m’esteu tolerant!  Igual que Déu, em preocupo molt* per vosaltres, perquè jo mateix us he promès en matrimoni a un marit, i us vull presentar al Crist com una verge pura.*  Però tinc por que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, algú corrompi les vostres ments i us aparti de la sinceritat i la puresa* que el Crist mereix.  Perquè si algú ve i us predica un Jesús diferent del que nosaltres us vam predicar, o us influeix amb un esperit diferent de l’esperit que vau rebre, o us porta unes bones notícies diferents de les que vau acceptar, el tolereu fàcilment.  Doncs bé, jo crec que no sóc inferior en res als vostres superapòstols.  I encara que no sigui bon orador, sí que tinc coneixement. De fet, us ho hem deixat clar de moltes maneres i en tota ocasió.  ¿Que potser vaig cometre un pecat quan us vaig anunciar les bones notícies de Déu gratuïtament i de bona gana i em vaig humiliar perquè vosaltres fóssiu exalçats?  Per poder servir-vos a vosaltres, he robat altres congregacions acceptant la seva ajuda.  I quan vaig passar necessitat mentre estava amb vosaltres, no vaig ser una càrrega per a ningú, perquè els germans que van venir de Macedònia van cobrir les meves necessitats generosament. He fet tot el possible per no ser una càrrega per a vosaltres en cap sentit, i em continuaré esforçant per no ser-ho. 10  Tan cert com que tinc la veritat de Crist, no deixaré de parlar d’això amb orgull a les regions d’Acaia. 11  Per què ho he fet? ¿Perquè no us estimo? Déu sap que us estimo. 12  Però continuaré fent el que faig perquè els que busquen un motiu per ser iguals a nosaltres no tinguin una excusa per presumir del seu càrrec. 13  Perquè aquests homes són apòstols falsos que enganyen els altres i es disfressen d’apòstols de Crist. 14  I no és estrany, perquè Satanàs mateix es disfressa d’àngel de llum. 15  Per tant, no sorprèn que els seus servidors també es disfressin de servidors de la justícia. Però el que els hi passarà al final serà segons les seves accions. 16  Ho repeteixo: no us penseu que sóc un insensat. Però si ho penseu, accepteu-me com un insensat, perquè jo també em pugui enorgullir una mica. 17  El que us dic, no us ho dic seguint l’exemple del Senyor, sinó com ho faria un insensat que confia en si mateix i se n’enorgulleix. 18  Ja que molts presumeixen de les coses d’aquest món,* jo també ho faré. 19  Com que sou tan «assenyats», vosaltres tolereu de bona gana els insensats. 20  De fet, tolereu els que us esclavitzen, els que s’aprofiten de vosaltres,* els que us prenen el que teniu, els que s’exalcen per damunt vostre i els que us peguen a la cara. 21  Per a nosaltres és una vergonya dir això, perquè pot semblar que hem sigut dèbils. Parlo com un insensat: si alguns s’atreveixen a presumir, jo també. 22  Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també. 23  Són servidors de Crist? Contesto com un boig que jo encara ho sóc més: he treballat més, he estat empresonat més vegades, he rebut moltes pallisses i he estat a punt de morir moltes vegades. 24  Cinc vegades he rebut dels jueus quaranta assots menys un, 25  tres vegades m’han pegat amb pals, una vegada m’han apedregat, tres vegades he naufragat, i he passat una nit i un dia en alta mar. 26  He viatjat molt i m’he trobat amb perills de rius, amb perills de lladres, amb perills de part de la meva gent, amb perills de part de gent de les altres nacions, amb perills a la ciutat, amb perills al desert, amb perills al mar, amb perills entre falsos germans; 27  també he hagut de treballar molt i fer grans esforços, he passat moltes nits sense dormir, he passat gana i set, sovint no he tingut menjar, he passat fred i m’ha faltat roba. 28  I a part d’aquestes coses externes, cal afegir la preocupació que afronto* cada dia: l’angoixa per totes les congregacions. 29  Quan algú és dèbil, jo també em sento dèbil. Si fan ensopegar algú, jo m’indigno. 30  Si he de presumir, ho faré de les coses que mostren que sóc dèbil. 31  El Déu i Pare del Senyor Jesús, Aquell que ha de ser alabat per sempre, sap que no menteixo. 32  A Damasc, el governador que estava sota el rei Aretes vigilava la ciutat per agafar-me, 33  però em van baixar dins d’una cistella per una finestra de la muralla de la ciutat, i em vaig escapar de les seves mans.

Notes a peu de pàgina

Lit. «estic gelós».
O «casta».
O «castedat».
Lit. «segons la carn».
Lit. «devoren el que teniu».
Lit. «el que em pressiona».