2 Corintis 10:1-18

  • Pau defensa el seu servei (1-18)

    • Les nostres armes no són humanes (4, 5)

10  Jo, Pau, us ho demano per la tendresa i la bondat del Crist, jo que semblo dèbil quan estic davant vostre, però valent quan us escric.  Us suplico que, quan vingui, no hagi de demostrar la meva valentia ni hagi de prendre les mesures dràstiques que crec que hauré de prendre contra alguns que pensen que ens comportem segons la manera de pensar d’aquest món.*  Perquè encara que vivim com la resta dels homes,* no lluitem de manera humana.*  Les armes de la nostra lluita no són humanes,* sinó que Déu les fa poderoses per destruir fortaleses.  Perquè destruïm raonaments i qualsevol barrera* que s’aixeca contra el coneixement de Déu, i fem presoner tot pensament per tal que obeeixi el Crist.  Estem preparats per castigar tots els desobedients quan vosaltres hagueu demostrat que sou del tot obedients.  Vosaltres jutgeu les coses per la seva aparença. Si algú està convençut que és del Crist, que pensi una altra vegada en això: tal com ell és del Crist, també ho som nosaltres.  De fet, encara que m’enorgullís una mica massa de l’autoritat que el Senyor ens ha donat per edificar-vos, i no per destruir-vos, no me n’avergonyiria.  Però no vull que sembli que us vull espantar amb les meves cartes. 10  Perquè alguns diuen: «Les seves cartes són de pes i tenen força, però en persona és dèbil i les seves paraules no valen res». 11  Doncs que sàpiguen que el que diem a les nostres cartes és el que farem quan vinguem. 12  Nosaltres no ens atrevim a igualar-nos ni a comparar-nos amb els que es recomanen a ells mateixos. Ells es jutgen amb els seus propis criteris i es comparen amb ells mateixos i, d’aquesta manera, demostren que no tenen seny. 13  Però nosaltres no ens enorgullirem fora dels límits que se’ns han assignat, sinó dins dels límits del territori que Déu ha marcat per a nosaltres, i vosaltres esteu dins d’aquests límits. 14  Realment, no estem anant més enllà dels nostres límits, com si el nostre territori no us inclogués a vosaltres, perquè nosaltres vam ser els primers a predicar-vos les bones notícies del Crist. 15  Per tant, no ens enorgullim fora dels límits que se’ns han assignat, és a dir, del que algú altre ha fet. Però esperem que, a mesura que la vostra fe continuï augmentant, el que nosaltres hem fet segueixi augmentant dins del nostre territori. Llavors eixamplarem els nostres límits, 16  i d’aquesta manera podrem predicar les bones notícies a regions que estan més enllà de la vostra. Així no ens enorgullirem del que ja s’ha fet en el territori d’algú altre. 17  «Qui s’enorgulleix, que s’enorgulleixi de Jehovà.» 18  Perquè Jehovà aprova a qui ell recomana, no a qui es recomana a si mateix.

Notes a peu de pàgina

Lit. «segons la carn».
Lit. «en la carn».
Lit. «segons la carn».
Lit. «carnals».
Lit. «altivesa».