1 Tessalonicencs 2:1-20

  • Predicació de Pau a Tessalònica (1-12)

  • Els tessalonicencs accepten la paraula de Déu (13-16)

  • Pau té moltes ganes de veure els tessalonicencs (17-20)

2  Germans, vosaltres sabeu molt bé que la nostra visita no ha sigut en va.  Perquè, com ja sabeu, encara que a Filips vam patir i ens van tractar malament, gràcies al nostre Déu ens vam armar de valor* per anunciar-vos les bones notícies tot i patir molta oposició.*  Perquè el consell que donem no es basa ni en idees equivocades ni en mals motius, i tampoc és enganyós.  Però com que Déu ens ha considerat dignes de predicar les bones notícies, no parlem per complaure els homes, sinó per complaure Déu, que ens examina el cor.  De fet, ja sabeu que no us vam parlar mai amb paraules aduladores, ni mai vam fingir ser bones persones per aprofitar-nos de vosaltres.* Déu n’és testimoni!  Tampoc vam buscar rebre honor dels homes, ni de vosaltres ni dels altres, tot i que, com a apòstols de Crist, us podríem haver carregat amb grans despeses.  Al contrari, us vam tractar amb afecte, tal com una mare alimenta i cuida amb tendresa el seu fillet.  Per això, com que us estimem molt, no només vam estar disposats* a anunciar-vos les bones notícies de Déu, sinó també a donar les nostres pròpies vides* per vosaltres, perquè us vau fer estimar molt.  Germans, segur que recordeu tot el que vam treballar i els nostres esforços incansables. Vam treballar nit i dia per no posar una càrrega pesada sobre cap de vosaltres quan us predicàvem les bones notícies de Déu. 10  Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb lleialtat, amb justícia i de manera irreprensible amb vosaltres, els creients. 11  Sabeu bé que us vam exhortar, consolar i aconsellar a cadascun de vosaltres en tot moment, tal com un pare fa amb els seus fills, 12  perquè us continuéssiu comportant d’una manera digna davant de Déu, que us ha cridat al seu Regne i a la seva glòria. 13  De fet, és per això que donem gràcies a Déu constantment, perquè quan vau rebre la seva paraula, que vau sentir de part nostra, no la vau acceptar com a paraula dels homes, sinó com el que realment és, la paraula de Déu, que actua en vosaltres, els creients. 14  I vosaltres, germans, heu seguit l’exemple de les congregacions de Déu que hi ha a Judea i que estan en unió amb Jesucrist,* perquè heu patit a mans dels vostres compatriotes el mateix que estan patint els germans de Judea a mans dels jueus. 15  Aquests fins i tot van matar el Senyor Jesús i els profetes, i ens van perseguir a nosaltres. A més, el que fan no agrada a Déu i perjudica tothom, 16  ja que intenten impedir que parlem a la gent de les altres nacions perquè es puguin salvar. D’aquesta manera continuen augmentant els seus pecats. Però la ira de Déu està a punt de venir sobre ells. 17  Però, germans, quan ens van separar* de vosaltres per poc temps (en persona, però no en els nostres cors), vam fer tot el possible per veure-us cara a cara,* perquè en teníem moltes ganes. 18  Per això us volíem visitar, i jo, Pau, ho vaig intentar dues vegades, però Satanàs ens va barrar el pas. 19  Perquè, ¿qui és la nostra esperança o alegria o recompensa* davant del nostre Senyor Jesús durant la seva presència? ¿No sou vosaltres? 20  Sí, vosaltres sou la nostra glòria i alegria.

Notes a peu de pàgina

O «coratge».
O possiblement «angoixa».
Lit. «per avarícia».
O «ens vam resoldre».
O «ànimes».
Lit. «Crist Jesús».
O «privar».
Lit. «veure la vostra cara».
Lit. «corona d’orgull».