1 Pere 3:1-22

  • Marits i esposes (1-7)

  • Posar-se en el lloc dels altres. Buscar la pau (8-12)

  • Patir a causa de ser justos (13-22)

    • Sempre a punt per defensar la nostra esperança (15)

    • El bateig i una bona consciència (21)

3  Igualment, vosaltres, esposes, sigueu submises* als vostres marits. Així, si alguns no obeeixen la Paraula de Déu, podran ser guanyats sense paraules per la vostra manera de viure,  perquè hauran vist la vostra conducta casta i que els respecteu de tot cor.  Que la vostra bellesa no sigui l’exterior —cabells trenats,* joies d’or i roba luxosa—,  sinó que sigui la persona interior,* que s’adorna amb una actitud* dòcil i calmada, que té molt de valor als ulls de Déu i no es deteriora.  Perquè així és com s’adornaven les dones fidels* de l’antiguitat, que confiaven en Déu i eren submises als seus marits,  tal com Sara obeïa Abraham i l’anomenava senyor. I vosaltres sou les seves filles si continueu fent el bé i no permeteu que la por us paralitzi.  Igualment, vosaltres, marits, continueu tractant* les vostres dones amb consideració.* Honreu les vostres dones, que són un vas més fràgil que vosaltres, perquè també rebran* el regal immerescut de la vida. D’aquesta manera res obstaculitzarà les vostres oracions.  Finalment, tots vosaltres, tingueu la mateixa manera de pensar, poseu-vos en el lloc dels altres,* estimeu-vos com germans, i sigueu compassius i humils.  No torneu mal per mal, ni insult per insult. Tot el contrari, parleu als altres amb bones paraules,* ja que Déu us va escollir amb aquest objectiu, per tal que rebeu la seva benedicció. 10  Perquè «qui vulgui disfrutar de la vida i veure dies feliços, ha de refrenar la seva llengua del mal i els seus llavis de paraules falses. 11  Que s’aparti del mal i faci el bé, que busqui la pau i la mantingui. 12  Perquè els ulls de Jehovà miren els justos, i les seves orelles escolten les seves súpliques; però Jehovà* està en contra dels que actuen malament». 13  De fet, si feu el bé de tot cor, qui us pot fer mal? 14  I encara que hagueu de patir perquè sou justos, sereu feliços. No tingueu por del que ells tenen por,* i no us preocupeu. 15  Però reconegueu en els vostres cors que Crist és el Senyor i que és sant. Estigueu sempre a punt per respondre quan algú us demani raó de la vostra esperança; però feu-ho amb amabilitat* i respecte. 16  Mantingueu una bona consciència, perquè els que parlen contra vosaltres per causa de la vostra bona conducta cristiana quedin avergonyits quan us acusin falsament. 17  Perquè és millor sofrir per haver fet el bé, si Déu ho permet, que per haver fet el mal. 18  Perquè Crist va morir una vegada per sempre, una persona justa pels injustos, per eliminar els pecats i per portar-vos a Déu. Va morir com a humà,* però va rebre vida com a esperit. 19  I aleshores va anar a proclamar el missatge de judici als esperits empresonats, 20  que havien sigut desobedients als dies de Noè. En aquell temps, quan Déu estava esperant pacientment,* es va construir l’arca, en la qual uns pocs, és a dir, vuit persones,* es van salvar a través de les aigües. 21  Això representa el bateig, que ara us salva mitjançant la resurrecció de Jesucrist. El bateig us salva, no perquè us netegi la brutícia del cos, sinó perquè li heu demanat a Déu una bona consciència. 22  Ell va anar al cel i està a la dreta de Déu; i els àngels i els que tenen autoritat i poder van ser sotmesos a ell.

Notes a peu de pàgina

O «obeïu de bona gana».
Fa referència a pentinats exagerats.
Lit. «persona secreta del cor».
Lit. «un esperit».
Lit. «santes».
Lit. «convivint amb».
O «comprensió; coneixement».
Lit. «són hereves».
O «mostreu empatia».
Lit. «beneïu».
O «la cara de Jehovà».
O possiblement «no tingueu por de les seves amenaces».
O «tendresa».
Lit. «en la carn».
Lit. «la paciència de Déu esperava».
O «ànimes».