1 Corintis 9:1-27

  • Pau defensa el seu apostolat (1-27)

    • «No has de posar morrió al bou» (9)

    • «Ai de mi si no prediqués!» (16)

    • «M’he fet tot a gent de tota classe» (19-23)

    • Autocontrol en la carrera per la vida (24-27)

9  ¿No sóc lliure? ¿No sóc apòstol? ¿No he vist el nostre Senyor Jesús? ¿No sou vosaltres el resultat del meu treball en el Senyor?  Encara que per a d’altres no sóc apòstol, per a vosaltres sí que ho sóc! Perquè vosaltres sou el segell que confirma que sóc apòstol del Senyor.  La meva defensa davant dels que m’acusen és aquesta:  ¿No tenim dret* a menjar i beure?  ¿No tenim dret que ens acompanyi una esposa creient, igual que la resta dels apòstols, els germans del Senyor i Cefes?*  ¿O és que només Bernabé i jo tenim l’obligació de treballar per mantenir-nos?  ¿Quin soldat que serveix a l’exèrcit es paga ell mateix les despeses? ¿Qui planta una vinya i no menja del seu fruit? ¿O qui pastura un ramat i no s’alimenta de la llet del ramat?  No us dic aquestes coses des d’un punt de vista humà; la Llei també les diu.  Perquè a la Llei de Moisès hi ha escrit: «No has de posar morrió al bou mentre trilla el gra». ¿És que ho diu perquè Déu es preocupa dels bous? 10  ¿No ho diu per a nosaltres? En realitat va ser escrit per a nosaltres, perquè tant qui llaura com qui trilla ho fan amb l’esperança de rebre’n la seva part. 11  Si hem sembrat coses espirituals entre vosaltres, ¿és demanar massa recollir ajuda material de vosaltres? 12  Si altres tenen el dret de demanar-vos-ho, ¿no el tenim nosaltres encara més? Però nosaltres no hem utilitzat aquest dret,* sinó que ho aguantem tot per no posar cap obstacle a les bones notícies del Crist. 13  ¿No sabeu que els que serveixen al temple mengen de les coses del temple, i que els que serveixen regularment a l’altar reben una part de les ofrenes que es fan a l’altar? 14  Així també, el Senyor va manar als que proclamen les bones notícies que visquin de les bones notícies. 15  Però jo no he utilitzat cap d’aquests drets. De fet, no us he escrit tot això perquè se’m donin aquestes coses, ja que seria millor morir que... Ningú em prendrà els motius que tinc de sentir-me orgullós! 16  Ara bé, si predico les bones notícies, no tinc motius per presumir, perquè hi estic obligat. De fet, ai de mi si no prediqués les bones notícies! 17  Si ho faig de bona gana, tinc una recompensa; però fins i tot si ho faig en contra de la meva voluntat, igualment tinc una responsabilitat que se m’ha confiat. 18  Aleshores, quina és la meva recompensa? Predicar les bones notícies gratuïtament per no abusar de la meva autoritat* pel que fa a les bones notícies. 19  Tot i que no sóc esclau de ningú, m’he fet esclau de tothom per guanyar tantes persones com sigui possible. 20  Amb els jueus m’he fet jueu per guanyar els jueus; amb els que estan sota la Llei m’he fet com qui està sota la Llei, per guanyar els que estan sota la Llei, encara que jo mateix no estic sota la Llei. 21  Amb els que no tenen llei m’he fet com qui no té llei, per guanyar els que no tenen llei, encara que no estic sense llei davant de Déu, sinó que estic sota llei davant de Crist. 22  Amb els dèbils m’he fet dèbil per guanyar els dèbils. M’he fet tot a gent de tota classe, perquè per tots els mitjans possibles en salvi alguns. 23  Però ho faig tot per les bones notícies, per poder compartir-les amb els altres. 24  ¿No sabeu que encara que tots els corredors d’una carrera corren, només un s’emporta el premi? Correu de tal manera que us l’emporteu! 25  Tots els atletes* es controlen* en totes les coses. Ells ho fan per aconseguir una corona que es fa malbé, però nosaltres ho fem per aconseguir-ne una que no es fa malbé. 26  Per tant, corro, però no sense una meta; dono cops de puny, però no els dono a l’aire. 27  Al contrari, controlo* el meu cos i el faig el meu esclau perquè, després de predicar als altres, jo no quedi desqualificat d’alguna manera.

Notes a peu de pàgina

Lit. «autoritat».
També anomenat Pere.
Lit. «aquesta autoritat».
O «dels meus drets».
O «Tots els que competeixen».
O «demostren autocontrol».
O «castigo; disciplino amb duresa». Lit. «colpejo».