1 Corintis 7:1-40

  • Consells per als solters i per als casats (1-16)

  • Continuar en l’estat en què un va ser escollit (17-24)

  • Els solters i les viudes (25-40)

    • Avantatges d’estar solter (32-35)

    • Casar-se «en el Senyor» (39)

7  Ara us parlaré d’allò que em vau escriure. És millor que l’home no tingui relacions sexuals amb cap dona.*  Però com que hi ha tanta immoralitat sexual,* que cada home tingui la seva pròpia esposa, i que cada dona tingui el seu propi marit.  Que el marit compleixi el seu deure* amb la seva esposa, i que l’esposa també faci el mateix amb el seu marit.  L’esposa no té autoritat sobre el seu propi cos, sinó el seu marit; igualment, el marit no té autoritat sobre el seu propi cos, sinó la seva esposa.  No us priveu l’un de l’altre. Però si ho feu, que sigui de comú acord i durant un cert temps per dedicar temps a l’oració, i després torneu a estar junts perquè Satanàs no us tempti per la vostra falta d’autocontrol.  Això no us ho dic com a manament, sinó com a concessió.  Voldria que tothom fos com jo. Però cadascú ha rebut de Déu el seu propi regal:* alguns d’aquesta manera, i uns altres de l’altra.  Als que no estan casats i a les viudes, els hi dic que és millor que es quedin com jo estic.  Però si no tenen autocontrol, que es casin, perquè és millor casar-se que estar encès de passió. 10  Als que estan casats els mano, no jo, sinó el Senyor, que l’esposa no se separi del seu marit. 11  Però si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit. I el marit no ha de deixar la seva esposa. 12  Però als altres els hi dic jo, no pas el Senyor: si un germà té una esposa no creient, i ella està d’acord a conviure amb ell, que no la deixi. 13  I si una dona té un marit no creient, i ell està d’acord a conviure amb ella, que no deixi el seu marit. 14  Perquè el marit no creient és santificat gràcies a la seva esposa, i l’esposa no creient és santificada gràcies al seu marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien impurs, però ara són sants. 15  Però si el no creient decideix separar-se, que se separi; en aquest cas, el germà o la germana no està obligat a quedar-se amb el no creient. Déu us ha cridat a viure en pau. 16  Perquè, esposa, ¿com saps que no salvaràs el teu marit? O, marit, ¿com saps que no salvaràs la teva esposa? 17  Amb tot, que cadascú es quedi en l’estat que Jehovà li ha donat, aquell en què es trobava quan Déu el va escollir. Això és el que mano a totes les congregacions. 18  ¿Hi ha algun home que ja estigués circumcidat quan va ser escollit? Que no desfaci la seva circumcisió. ¿Hi ha algun home que no estigués circumcidat quan va ser escollit? Que no se circumcidi. 19  La circumcisió no té cap valor, i la incircumcisió tampoc. El que té valor és obeir els manaments de Déu. 20  Que cadascú continuï en l’estat en què es trobava quan va ser escollit. 21  ¿Eres esclau quan vas ser escollit? No et preocupis; però si pots aconseguir la llibertat, aprofita l’oportunitat. 22  Perquè si un deixeble del Senyor ha estat escollit mentre era esclau, és un llibert* que pertany al Senyor. Igualment, qui ha estat escollit mentre era un home lliure, és esclau de Crist. 23  Heu sigut comprats pagant un preu; deixeu de fer-vos esclaus dels homes. 24  Germans, que cadascú continuï davant de Déu en l’estat en què es trobava quan va ser escollit. 25  Pel que fa als que no s’han casat,* no tinc cap manament del Senyor, però dono la meva opinió, com a algú que és digne de confiança gràcies a la compassió* del Senyor. 26  Per tant, tenint en compte les difícils circumstàncies actuals, crec que és millor per a l’home que continuï tal com està. 27  ¿Estàs lligat en matrimoni a una esposa? No intentis alliberar-te’n. ¿No hi estàs lligat? Doncs, no busquis esposa. 28  Amb tot, si et casessis, no cometries cap pecat. I si un solter* es casés, tampoc cometria cap pecat. Però els que es casin, tindran dificultats.* I jo us ho voldria estalviar. 29  A més, germans, us dic que queda poc temps. A partir d’ara, els que tinguin dona, que visquin com si no en tinguessin; 30  els que ploren, com si no ploressin; els que estan contents, com si no ho estiguessin; els que compren, com si no tinguessin res; 31  els que utilitzen el món, com si no l’utilitzessin del tot. Perquè l’escenari d’aquest món està canviant. 32  De fet, voldria que no tinguéssiu cap preocupació. L’home que no està casat es preocupa per les coses del Senyor, perquè vol agradar* el Senyor. 33  Però el que està casat es preocupa per les coses del món, perquè vol agradar la seva esposa, 34  i està dividit. A més, tant la dona que no està casada com la que és verge es preocupen per les coses del Senyor, perquè puguin ser santes tant en cos com en esperit. Però la dona casada es preocupa per les coses del món, perquè vol agradar el seu marit. 35  Això us ho dic pel vostre bé, no per imposar-vos cap restricció,* sinó per motivar-vos a fer el que és correcte i a servir constantment el Senyor sense distraccions. 36  Però si algú creu que no és capaç de controlar el seu cos,* i no és massa jove,* això és el que hauria de fer: que es casi si això és el que vol, no peca. Que aquestes persones es casin. 37  Però si algú ha decidit en el seu cor quedar-se solter* i està resolt a mantenir aquesta decisió, perquè no sent la necessitat de casar-se i pot controlar els seus desitjos, fa bé. 38  Per tant, qui es casa fa bé, però qui no es casa farà millor. 39  L’esposa està lligada al seu marit mentre ell està viu. Però si el seu marit mor,* ella queda lliure per casar-se amb qui vulgui, sempre que sigui en el Senyor. 40  Però sóc de l’opinió que serà més feliç si es queda com està. I estic convençut que jo també tinc l’esperit de Déu.

Notes a peu de pàgina

Lit. «no toqui una dona».
En grec porneía. Consulta el Glossari.
Fa referència a satisfer les necessitats sexuals.
Lit. «do».
Consulta el Glossari.
Lit. «als que són verges».
Lit. «misericòrdia». Consulta el Glossari.
Lit. «verge».
Lit. «tribulació en la carn».
O «guanyar-se l’aprovació».
Lit. «no per posar-vos un lligam».
Lit. «que s’està comportant impròpiament amb la seva virginitat».
O «ja ha passat la flor de la joventut».
O «verge».
Lit. «s’adorm».